A les 5 hores
i 3 minuts de la matinada del passat dia 9 de febrer es va enlairar des de Cap
Canaveral (Florida, USA) la sonda Solar
Orbiter que l’Agència Espacial Europea (ESA) havia construït per a estudiar
el Sol de ben a prop. S’hi han esmerçat 1.800 milions d’euros per a dur-ho a
terme, i per dues vegades s’havia posposat el llançament, el 2017 i el 2018,
però finalment s’ha arribat a l’èxit. La NASA també hi ha format part, però
l’ESA és la responsable principal amb la
participació (cal dir-ho!) de l’Institut de Ciències del Cosmos de la
Universitat de Barcelona, que ha contribuït a la creació d’un dels 10
instruments d’investigació que porta a bord.
Moment de l'enlairament
Amb un volum
d’un cub de tres metres de costat i només 209 kg de pes (la limitació del pes
va ser tot un repte a l’hora de dissenyar l’instrumental), la nau arribarà a
prop del Sol a finals de l’any que ve i s’hi estarà, si res no falla, fins al
juliol del 2029, tot donant voltes al Sol en diferents òrbites bo i fotografiant
i analitzant, sobretot, les regions polars que des de la Terra és impossible
observar bé. Ho farà a una distància que en certs moments serà de només uns 40
milions de quilòmetres (uns 45 radis solars). L’inconvenient més gran serà la
temperatura que, a la cara on rebrà la calor solar, serà de 520ºC, mentre que a
l’oposada estarà a uns -180ºC.
La sonda Solar Orbiter en fase de construcció
S’ha hagut de
construir un escut tèrmic elaborat amb titani i recobert d’una substància
artificial molt nova que s’ha ideat per la funció d’aïllament i resistència a
aquesta alta temperatura. I què investigaran aquests 10 instruments que hem
dit?
Són
bàsicament quatre les qüestions a les què es vol donar resposta. Primera: què
passa en els pols del Sol quan es canvia el sentit del magnetisme solar. Aquest
és un fenomen estrany però ben conegut: cada 15 dies el pol nord passa a ser un
pol sud i viceversa. Segona: com s’origina el magnetisme solar?; tercera: què
fa que el vent solar en sortir del Sol augmenti de velocitat? I, finalment, com s’originen les erupcions que observem i
les emissions de la corona? Aixó equival a dir que es vol conèixer que hi passa
en l’heliosfera, amb les partícules energètiques que arriben a provocar
explosions.
Des d’aquí
desitgem que pugui tenir bon èxit aquesta gesta europea i poguem conèixer
millor els mecanismes del Sol.
NOTA: Aquest article va sortir publicat a Catalunya Cristiana l’1 de
març del 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada