És probable que
molts de vosaltres tingueu per casa algun mineral procedent de Caldes de
Malavella etiquetat com “ninot de Caldes”. Avui repassarem una mica d’història sobre
aquesta denominació i el seu lloc d'origen: el Camp dels Ninots.
 |
| Col·leció i foto Josep Barnés |
 |
| Col·leció i foto Josep Barnés |
 |
| Col·leció i foto Josep Barnés |
 |
| Col·leció i foto Josep Barnés |
 |
| Col·leció i foto Josep Barnés |
 |
| Col·leció i foto Josep Barnés |
 |
| Col·leció i foto Josep Barnés |
La localització
d’aquest “Camp dels Ninots” correspon als camps propers a la masia de Can Pol,
zona que, anys després, també s’ha conegut popularment com les Cases del Butà.
En aquests camps les mostres d’òpal apareixien fàcilment barrejades entre les
argiles.
Tot i que els òpals
poden tenir coloracions variables, en alguns casos, fins i tot, amb tons
blavosos o marronosos, la majoria de mostres solen ser de color blanquinós, ja
que estan recobertes per una fina capa de diatomita, una roca sedimentària
d’origen fòssil formada per esquelets silícics d’algues diatomees.
Des de fa uns
quinze anys, el Camp dels Ninots s'ha convertit en un indret encara molt més
conegut gràcies a la seva riquesa paleontològica. Recentment, es va descobrir
que fa uns 5 milions d'anys, l’àrea del Camp dels Ninots corresponia al cràter
d’un volcà on es va arribar a formar un llac en el qual hi havia un ric
ecosistema. Això explica també la formació dels ninots, doncs el llac d'aigües
termals, altament mineralitzades, va fer possible que s'originessin els òpals i, també, la conservació de les
restes fòssils. Entre els materials que conformaven aquest antic llac s'han
recuperat fòssils de plantes, un rinoceront i restes de bòvids, també mamífers
més petits com ara rosegadors i eriçons, més d'ocells, tortugues i multitud de
peixos.
Les excavacions
també van permetre observar com estaven disposades les vetes d'òpal, xilòpal i la
distribució de l’òpal menilita en els materials.
Són diverses les
publicacions, algunes ben antigues, que fan referència a aquests simpàtics
“ninots”. Llorenç Tomàs, advocat, naturalista i membre de la Institució
Catalana d'Història Natural (ICHN) parla d’aquests òpals en el seu llibre “Els
minerals de Catalunya” (1919-1920): “l’òpal varietat menilítica que es troba
en un camp de conreu a Caldes de Malavella, aquest òpal no és res més que
concrecions sílices formades al fons d'un llac que ocupava fa molts anys aquests
terrenys”.
A l'Enciclopèdia
d’Història Natural, també se’n fa referència: “l'òpal varietat menilita amb
concrecions capricioses, que recorden ninots, de Caldes Malavella, Girona”.
Actualment gràcies
a Internet encara és més fàcil trobar-hi molta més informació sobre aquestes
formacions tan curioses.
Doncs ara ja sabeu d’on
ve això dels “ninots” de Caldes!
Fotos: Agustí Asensi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada