dilluns, 5 d’agost del 2019

Amics del Museu: Visita a l'exposició "Quàntica"

Quan pels tombants del s.XX es pensava que ja ho sabíem tot de la física, va sorgir el problema de no poder explicar els fenomens atòmics amb els conceptes de la mecànica newtoniana clàssica: acabava de néixer la mecànica quàntica, i coses que es donaven per sentades, s’esvaeixen... va ser com un “tornar a començar”. Aquesta és la substància en què es basa l’exposició Quàntica, un nou intent de casar ciència i art i que es pot veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) fins al 24 de setembre.

Cartell de l'exposició

Entrada a l'exposició

D’un temps ençà, i gràcies a la molta informació apareguda al respecte, la mecànica quàntica no ens és del tot desconeguda, però entendre-la ja és una altra qüestió. Així, després de creuar la porta d’entrada de l’exposició, ens endinsem en un ambient de foscor tan misteriós com la matèria obscura que diuen que ens envolta, i per això ens sentim un xic perduts. Les parets semblen pissarres plenes de càlculs, fórmules i frases d’eminents científics. Entre les frases, però, n'hi ha una que ens tranquil·litza una mica.


L’exposició s’estructura en diversos espais on s’hi exposen 10 projectes artístics (assessorats i supervisats per científics de diverses institucions) i una sèrie d’explicacions científiques, amb plafons en tres idiomes (català, castellà i anglès), audiovisuals, i materials de tota mena; i el primer que trobem és un espai d’introducció a la mecànica quàntica, la física de l’invisible, amb un plafó metàl·lic que costa un xic de llegir i un audiovisual on es pot veure el treball dels científics del CERN.


El conjunt de l’exposició explora aspectes de la física quàntica com són la superposició, els estats quàntics, l’entrallaçament, l’aletorietat, la indeterminació... i en cadescun dels àmbits s’hi exposa un projecte artístic i unes quantes explicacions científiques.

Pantalla tàctil on es recrea la detecció d'algunes
partícules subatòmiques, com el famós bosó de Higgs

Cada element va acompanyat d’un plafó explicatiu en tres idiomes

Alguns científics de renom ens acosten al món quàntic

La major part dels projectes artístics són molt visuals (alguns en 3D), amb pantalles de gran format, so quadrifònic, bombardeigs d’imatges... coses a les que ja hi estem força acostumats. Algunes de les obres són difícils d’entrendre’n el mecanisme, sort que els vigilants de la sala estan amatents a donar-nos un cop de mà. També, a voltes, està tan fosc que ens costa orientar-nos. 

Pantalla on es projecta (en 3D) l’obra Xoc Còsmic de Lea Porsager

Una de les obres, de nom Cascada, és la més espectacular al nostre entendre... sembla una gran aranya penjada del sostre i el moviment constant del fluid pel seu interior és gairebé hipnòtic.

L’obra Cascada del coreà Yunchul Kim

Plafó explicatiu de  l’obra Cascada

Entre el material científic exposat, hi ha elements històrics com una banya de neutrins, llibretes de notes o la càmera del telescopi Magic (I), acompanyats de pel·lícules de l’època. També hi ha un gran plafó cronològic, que va des de l’eqüació de Planck del 1901 fins els darrers avenços d’enguany.

Les “entranyes” de la càmera del telescopi Magic (I)

Plafó cronològic

Els darrers plafons estan dedicats a mostrar-nos com la mecànica quàntica és ja un fet quotidià: ressonàncies magnètiques, rellotges atòmics, làsers, cèl·lules fotovoltaiques, localitzadors GPS, els ordenadors del present... i del futur. L’exposició es complementa amb tota una sèrie de projeccions, debats, visites guiades, tallers per a escoles...

La quotidianitat de la mecànica quàntica


L’exposició s’acaba amb una frase d’Isaac Newton que ens fa reflexionar sobre el què encara ens queda per descobrir... afortunadament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada