Mn. Francesc Nicolau: Es van coneixent millor els límits de l'univers

Quarta i darrera xerrada del segon cicle de conferències, sobre el tema Descobriments recents a l’univers de les galàxies (II), que va pronunciar Mn. Francesc Nicolau el dia 4 d’abril del 2019 a la Sala Sant Jordi del Seminari Conciliar de Barcelona. Si voleu veure el resum de la tercera conferència, cliqueu aquí.

El 1927, quan Mn. George Lemaître tenia 33 anys, va estudiar a Einstein sobre l’estabilitat de l’Univers. Einstein havia introduït una constant λ (lambda) en les equacions del Cosmos, amb la qual s’estabilitzava l’Univers. Mn. Lemaître va veure que eliminant aquesta “lambda”, l’Univers s’expandia o s’encongia. Obté per a la primera possibilitat que s’hauria creat amb expansió a partir d’una matèria condensada. Va assistir el 1927 a la Conferència Solvay a exposar-ho, però Einstein li digué que, si bé els càlculs eren correctes, la visió física del Cosmos que donava era abominable, i Arthur Eddington, mestre de Mn. Lemaître quan estudiava a Anglaterra, digué que era antiestèticament abrupta.

Però l’astrònom Edwin Hubble observacionalment provà el 1929 que les galàxies s’expandien com un globus unes respecte de les altres. Einstein finalment afirmà que introduir la “lambda” havia estat l’error més gran de la seva vida, i Eddington va publicar l’escrit de Mn. Lemaître a la seva revista.

George Gamow, el 1948, publica el seu llibre sobre l’origen dels elements químics fent-se partidari de la teoria de Lemaître, i té uns seguidors fervents amb Penzias i Wilson. La teoria de l’existència d’un àtom primitiu, que fa com una mena d’explosió, s’ha d’admetre com un fet incontestable. Després de l’explosió d’aquest àtom primigeni, fa uns 13.700 milions d’anys, s’hauria arribat a una gran temperatura, la qual s’anà refredant fins ara i de la qual resta una radiació de fons d’uns 3ºK.

George Smoot va poder-la estudiar mitjançant el satèl·lit COBE, analitzant les microones còsmiques, i trobà variacions de fons de fins a 30 milionèsimes de grau com preveia la teoria. Quedava pràcticament comprovada aquesta teoria del Big Bang (=Gran Explosió) con se’n diu ara.

El satèl·lit WMAP va confirmar les observacions del COBE. Va introduir l’existència de la matèria fosca de l’Univers, tan abundant. També s’ha vist recentment que l’expansió de l’Univers és va accelerant, la qual cosa s’explicaria a partir d’una anomenada “energia obscura”; aquesta energia representaria el 74% de la de tot l’Univers.

Jacov Zeldovitx, el 1982, va afirmar que “el Big bang és tan cert com que la Terra gira a l’entorn del Sol”, quan encara s’havia de posar el COBE en òrbita. Abans però, el 1948 Hermann Bondi i Thomas Gold van enunciar la teoria de l’estat estacionari, segons la qual l’Univers hauria existit des de sempre i s’ha anat expandint, amb creació continuada de matèria.

Fred Hoyle fou el gran defensor d’aquesta teoria, però actualment no té seguidors, i més després de les darreres evidències del Big bang, com els quàsars existents a més de 2.000 milions d’anys llum que mostren que l’Univers canvia amb el temps. O la quantitat d’heli en el Cosmos i que no arriba al 23% (no es té en compte l’heli existent al voltant de les estrelles, ja que ha estat generat per aquests astres). O el percentatge d’electrons i de neutrins formats i que s’han observat són els mateixos predits teòricament pel Big bang.

El 1998, Saul Perlmutter i Adam Riess són els qui descobreixen que les distàncies entre les galàxies més pròximes augmenten més que les de les llunyanes, o sigui que l’expansió s’accelera. Això s’explicaria, com han dit, per l’existència d’una “energia obscura” que causaria aquesta acceleració. Joan Magueijo o Andy Albrecht, pensen que hi hauria un “fluid” que seria repulsiu i aquesta en seria la causa (però no té gaires seguidors).

Christopher Conselice al llibre “La mà oculta de l’Univers” parla sobre aquesta energia obscura, de la qual dependria, segons ell, el destí del Cosmos. La seva detecció seria difícil. Explicaria la forma filamentosa de les agrupacions de galàxies i de la seva fusió. Pel que sembla, fa uns 6.000 milions d’anys hi hagué un sotrac que va fer canviar la velocitat de tota aquesta expansió; aquest és un detall descobert últimament.