Ahir dia 27
de febrer, la magnífica Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona va ser l’escenari
d’un acte acadèmic d’homenatge amb motiu del centenari de la mort del canonge
Jaume Almera i Comas (1845-1819).
L'Aula Magna del Seminari és a punt per
acollir l'acte d'homenatge al Dr. Almera
Però abans de
relatar-vos els detalls d’aquest acte commemoratiu, i per un millor coneixement
de la persona que va fundar el nostre Museu Geològic del Seminari de Barcelona,
a continuació us transcribim un article, que porta per títol Centenari de la mort del canonge Almera,
que l’historiador Joan Pallarès-Personat
va publicar el passat 17 de febrer a l’apartat de cultura del setmanari Catalunya Cristiana, dins la seva secció
Gent de Casa:
El 15 de febrer s’escauen cent anys de
la mort a Barcelona, als 73 anys, del canonge Jaume Almera Comas, prevere,
geòleg i paleontòleg, creador del Museu Geològic del Seminari de Barcelona.
Almera era un intel·lectual, havia nascut a Vilassar de Mar el 5 de maig del
1845 i havia cursat simultàniament estudis eclesiàstics al Seminari i a la
Facultat de Ciències Exactes, Físiques i Naturals de la Universitat de
Barcelona. Entre el 1869 i el 1876 va obtenir els títols de batxiller en
Ciències, llicenciatura en Físiques, llicenciatura en Ciències Naturals i es va
doctorar després en la secció de Naturals. Acabà els estudis eclesiàstics a
Barcelona i es llicencià en Teologia a València.
Jaume Almera i Comas (1845-1819)
Entretant, fou ordenat sacerdot i al
Seminari Conciliar barceloní va fundar el 1874 el Museu de Geognòsia i
Paleontologia que després ell mateix trasformaria en Museu de Geologia.
Sempre es va dedicar a l’estudi, sense
oblidar les seves obligacions eclesiàstiques. Va ser membre de la Reial
Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 1879, entitat on ocuparia
diversos càrrecs de junta, com a arxiver i bibliotecari o vicepresident, i
president entre el 1906 i el 1908. Esdevindria canonge de la catedral des del
1885, i seria el degà del Capítol des del 1912.
L’abril del 1886 Jaume Almera va
embarcar-se al vapor Isla
de Panay amb mossèn Cinto Verdaguer, camí
de Terra Santa. També el 16 de juny del 1900 pronuncià el sermó de la primera
missa de mossèn Norbert Font i Sagué i va tenir relacions d’amistat amb el bo i
millor del món científic i cultural de la Catalunya del seu temps.
La seva tasca docent va ser constant,
també la de camp: va elaborar el mapa geològic de la província de Barcelona el
1887. A partir d’aquí rebria nombrosos reconeixements acadèmics internacionals
i el papa Lleó XIII li atorgà una medalla d’or jubilar.
Geòleg però ambn gran sensibilitat
pels éssers vius, Jaume Almera formaria part de la Societat Barcelonesa
Protectora dels Animals i les Plantes i, entre els premis a les actuacions
cíviques exemplars que l’entitat atorgava a primers del segle XX, Almera en
pagava un de 25 pessetes al carreter que millor menés els animals i sense
blasfemar. També va ser membre de la Societat Econòmica d’Amics del País.
En el darrer any de la seva vida
presidí la comissió Executiva del VII Centenari del Descens de la Mare de Déu
de la Mercè i uns dies abans de la seva mort havia estat nomenat testimoni del
Sínode Diocesà on participà en la inauguració de l’Exposició Cartogràfica
Catalana de la Mancomunitat.
Després
d’aquesta introducció sobre la vida i fets del canonge Jaume Almera, passem a
relatar l’acte d’homenatge que se li va fer, el qual va començar puntualment
amb la presència a la taula de parlamentaris del rector de l’Ateneu
Universitari Sant Pacià, el Dr. Armand Puig i Tàrrech; El Sr. Enric Aragonès,
representant dels Amics del Museu Geològic del Seminari; el Dr. Sebastià
Calzada, director del Museu Geològic del Seminari; Mn. Francesc Nicolau,
professor de l’Ateneu Universitari Sant Pacià; i Mn. Josep M. Jubany, rector de
Sant Ildefons qui va venir en qualitat de familiar del Dr. Almera.
Presideixen la taula (d’esquerra a dreta), el Sr. E. Aragonès, el Dr.S. Calzada,
el rector de l’AUSP Dr. A. Puig i Tàrrech, Mn. F. Nicolau i Mn. J.M. Jubany
El Dr. Armand Puig i Tàrrech iniciant l’acte commemoratiu
El Dr. Puig i
Tàrrech inicia l’acte commemorartiu tot agraïnt la presència a la sala de
diverses autoritats del món acadèmic, i també va fer un elogi del Museu
Geològic del Seminari, que va fundar el Dr. Almera l’any 1874, així com també del
seu laboratori i la seva extensa biblioteca.
Mn. Francesc Nicolau inicia la ronda de parlaments
Després de fer
la presentació dels parlamentaris, l’acte va començar amb una breu però concisa xerrada de Mn.
Francesc Nicolau, qui analitzà el perfil eclesiàstic del Dr. Almera , tot fent
un repàs a la seva biografia: estudiant de Teologia, llicenciat universitari,
professor de Ciències al Seminari, membre de la Société Géologique de France, i qui de seguida va organitzar un
espai al Seminari per acollir les col·leccions de fòssils que s’anaven
recollint a les seves sortides de camp.
El parlament va estar farcit de curioses anècdotes, com la que explica com el Dr. Almera, éssent estudiant al Seminari, anava i tornava a peu des del seu poble de Vilassar de Mar per a estalviar-se els diners de la tartana, i com el seu sou de degà el donava íntegre a obres de caritat... Mn. Nicolau acaba el seu parlament dient que el Dr. Jaume Almera va ser, sobretot, “un sacerdor de cap a peus”.
El parlament va estar farcit de curioses anècdotes, com la que explica com el Dr. Almera, éssent estudiant al Seminari, anava i tornava a peu des del seu poble de Vilassar de Mar per a estalviar-se els diners de la tartana, i com el seu sou de degà el donava íntegre a obres de caritat... Mn. Nicolau acaba el seu parlament dient que el Dr. Jaume Almera va ser, sobretot, “un sacerdor de cap a peus”.
El Sr. Enric Aragonès en un moment del seu parlament
Acte seguit
li toca el torn al Sr. Enric Aragonès qui ens va parlar de l’estreta relació
que van tenir el Dr. Jaume Almera i Mn. Jacint Verdaguer, arran d’un viatge
conjunt a Terra Santa al 1886. D’aquell viatge ambdós van relatar els seus
dietaris, cadescun dins el seu àmbit d’estudi: en el seu dietari, el Dr. Almera
relata sobretot la geologia de Palestina, mentre que Verdaguer es centra més en
el paisatge... El Sr. Aragonés reforça el seu parlament amb un passi de
diapositives que ajuden a relacionar els dos personatges.
A continuació
li toca el torn al director del Museu Geològic del Seminari, el Dr. Sebastià
Calzada qui fa un repàs de la trajectòria científica de Jaume Almera i de la
seva vinculació i creació del Museu, tot això amb comentaris plens d’ironia i
bon humor que van arrencar més d’un somriure a la concurrència. El Dr. Calzada
diu de Jaume Almera, que el seu principal mèrit fou el “de rodejar-se de gent
que en sabia... gent que el van instruir i aconsellar bé” i per això va
esdevenir, juntament amb Lucas Mallada i Lluís M. Vidal, en un dels millors
geòlegs d’Espanya d’aquella època.
El Dr. Sebastià Calzada en un moment del seu parlament
Però el Dr.
Calzada també destaca algunes coses desafortunades del Dr. Almera com són la
determinació errònia d’algunes espècies i que s’hauràn de revisar en el futur,
però de seguida destaca la costosa elaboració dels cinc mapes geològics que es
van publicar i el fet que va ser pioner a crear un equip d’investigació únic a
Espanya; i també destaca que va donar molts exemplars de fòssils de la seva
col·lecció particular al Museu Martorell i que ara formen part de l’actual
Museu Blau. El Dr. Calzada finalitza el seu parlament agraïnt que s’hagi posat
el nom de Jaume Almera a l’Institut
de Ciències de la Terra del CSIC.
Mn. Josep M. Jubany finalitza la ronda de parlaments
Par a acabar
els parlaments, Mn. Josep M. Jubany ens mostra el perfil més humà del Dr.
Almera, fill modèlic d’una nombrosa i modesta família de Vilassar de Mar, i amb
amb comentaris també plens de curioses anècdotes, ens acosta al seu caràcter
auster però tendre alhora, tot reforçat pels records que Mn. Jubany té de la
seva àvia qui fou germana del Dr. Almera. També ens explica que el seu
catalanisme compromès li va comportar més d’un problema... res de nou.
Amb calurosos
aplaudiments, el rector Dr. Puig i Tàrrech finalitza l’acte tot ponderant la
feina d’aquests eclesiàstics que uneixen la ciència amb el pensament cristià.
