Mn. Francesc Nicolau: La importància de l'aigua en l'ecologia global

Els dies 13 al 15 de juliol de l’any 2017 es va celebrar a la ciutat brasilera de Rio de Janeiro el II Congrés Internacional Laudato Si’ i Grans Ciutats, que ha donat lloc enguany a l’aparició del llibre «Laudato Si’ i Grans Ciutats. Propostes d’una Ecologia Integral» publicat per l’editorial Catarata i gràcies a la fundació barcelonina Antoni Gaudí per a les Grans Ciutats.

Els temes tractats, prenent en compte el contingut de l’encíclica papal, van ser: aigua, aire i residus, exposats cada tema per tres ponents competents i experts. En l’esmentat llibre apareixen tots els discursos del congrés, els nou referents a aquelles tres qüestions i els altres que es tingueren, sota la direcció del cardenal emèrit Lluís Martínez Sistach, que tanta intervenció tingué en la realització de la trobada.

Com que a les exposicions que s’hi fan dels tres assumptes dits es té present el que la ciència actual hi diu i per això cal que aquests discursos siguin coneguts. Per començar avui parlarem de l’aigua que a les grans ciutats resulta ser un recurs natural limitat. Se’ns diu que l’escassetat de l’aigua afecta avui el 20% de la humanitat i que hi ha uns desequilibris enormes en la quantitat d’aigua disponible: mentre que als EEUU se’n pot consumir 580 litres diaris per persona, a Cambotja, Haití i Uganda no poden arribar als 10 litres.

I avui dia estan passant coses, a causa del canvi climàtic, que afecten el consum de l’aigua. Cal saber-les: per exemple a Bolívia han desaparegut les glaceres que s’usaven com a fonts d’aigua per a la capital La Paz, i ja tenen problemes per al seu subministrament ja que depenen ara de les precipitacions de neu que no sempre són suficients.

També ha estat per causa del canvi climàtic que actualment l’aigua de la pluja ha minvat a les àrees del Mediterrani, i també a Xina i Amèrica Central, i els models climàtics que s’elaboren ens mostren que més enllà del segle XXI també hi haurà disminucuó a Amèrica del Nord, Brasil, Xile i Sud-àfrica. I cosa ben sabuda és que, mentrestant, la neu o el gel va desapareixent de molts llocs: Alaska, Alps, Kilimanjaro, Pirineus... i de les glaceres que van escurçant-se o extingint-se. I no cal que expliquem gaires més coses que se’ns diuen en les tres ponències dites.

Davant de tot el panorama, és clar que la humanitat ha de prendre consciència i obrar amb seny perquè, com diu l’enciclíca Laudato Si’, «Déu va donar la Terra a tot el llinatge humà per al sosteniment de tots els seus membres sense excluore nio afavorir.ne cap» i, en conseqüència, cal mirar el consum de l’aigua com a cosa pública que és de tots i és responsabilitat de tots perquè arribi a tothom. No cal dir que les autoritats públiques és bo que assumeixin el control directe de la seva distribució i no pas companyies particulars, i que ho facin tenint en compte el que els experts en el tema vagin mostrant.