Mn. Francesc Nicolau: El problema de la contaminació atmosfèrica

Als tres discursos que tingueren sobre l’estat de l’aigua, des del punt de vista ecològic, a les jornades del Congrés Internacional Laudato Si’ i Grans Ciutats, van seguir tres ponències més sobre la qualitat de l’aire que es respira a les grans concentracions urbanes. Les tres exposicions fetes amb tot el rigor científic mostraren que es tracta d’un problema greu que demana també solucions per part dels governs sobretot.

El primer ponent exposà els resultats dels treballs estadistics molt detallats que es feren a la ciutat de Santiago de Xile, de quasi 7 milions d’habitants, després del primer «Plan de Prevención y Descontaminación Atmosférica» del 1998. De les 2.020 morts enregistrades el 1990 per contaminació atmosfèrica, s’ha passat ara a poc més de la meitat gràcies a les moltes mesures que s’han aplicat en aquest pla per minvar la contaminació. És un exemple que cal imitar, però encara queda molt per fer.

La segona exposició es referí a tot el món, en constant augment d’habitants urbans de manera que es preveu que cap al 2050 dues de cada tres persones viuran en ciutats. Se’ns diu que l’OMS ha publicat un informe que afirma que les morts atribuïdes a la contaminació de l’aire han arribat a 6,5 milions anuals, principalment infants i ancians. Per combatre aquesta causa cal tenir present molts factors. Cal respectar la salut del planeta, preservar la biodiversitat i millorar el medi ambient utilitzant tecnologies i combustibles nets. Encara hi ha països que inverteixen poc en estratègies de prevenció primària. No oblidem que val més prevenir que curar!

El tercer expositor parlà de l’aspecte ètic del problema. Com que el deteriorament de l’ambient és degut a l’activitat humana, és aquí on cal insistir, tal i com van fer al seu dia els pontífexs Joan XXIII amb Pacem in terris, Pau VI amb Populorum progressio, Joan Pau II amb Sollicitudo rei socialis, Benet XVI amb Caritas in veritate, i l’actual papa Francesc amb la carta Laudato Si’, on ens diu que: Ens acostem a la natura sense aquella obertura a l’estupor i a la meravella, ja que no parlem el llenguatge de la fraternitat i de la bellesa, sinó el llenguatge del dominador, del consumidor i del explotador dels recursos, incapaç de posar fre als seus interessos. La tecnologia basada en els combustibles fòssils necessita ser reemplaçada progressivament i sense demora. Cal, doncs que tots ens hi sentim compromesos també des del punt de vista ètic.