Prosseguim el
nostre repàs a les col·leccions de fòssils del Cretaci superior que es
mostren a les vitrines 35, 36 i 37, i a les vitrines 1 i 2 on es guarden els holotipus dipositats al Museu Geològic
del Seminari de Barcelona.
Les vitrines que contenen la col·lecció de fòssils del Cretaci
Els pisos del període Cretaci
Ara li toca
el torn als darrers ammonits que van viure als nostres mars a finals del Cretaci
i dels quals tenim uns quants exemplars
del gènere Mammites procedents de la
població de Picofrentes (Sòria).
Altres
ammonits que es poden veure són: un petit exemplar de l’espècie Lewesiceras paramplum, i dos exemplars
del grup dels acantoceratacis, que són els ammonits més representatius del Cretaci
superior en tot el món: Pseudotissotia
sp. i Acanthoceras rhotomagense, d’aquest darrer es desconeix la
localitat de procedència.
Exemplar de Pseudotissotia. Observi’s la línia de sutura
típica dels acantoceratacis
Com a
representants dels ammonits heteromorfs dels Cretaci superior hi ha dos
exemplars de l’espècie Turrilites costatus procedents de Rouen (França) i
d’Erinyà (Pallars Jussà), aquest darrer es troba, però, molt deformat.
També es
poden veure un parell de gasteròpodes, de tipus “conus”, pertanyents al gènere Acteonella, procedents del Prepirineu de
Lleida, i un representant del gènere Lychnus
procedent de Fortanete (Terol).
A les
vitrines també s’hi poden veure una gran varietat d’equinoderms, entre els que
cal distingir els equinoïdeus (o eriçons) i els crinoïdeus (o lliris de mar).
Entre els representants dels equinoïdeus irregulars (de simetria lateral) estan
els dels gèneres Micraster, Hemiaster, Echinocorys i Galerites.
I entre els
equinoïdeus regulars (de simetria pentagonal) hi ha ha dos exemplars pertanyents
als gèneres Stenocidaris i Goniopygus.
També es
poden veure una bonica col·lecció de plaques columnals del crinoïdeu articulat Austinocrinus erckerti, una espècie
típica de finals del Cretaci superior de casa nostra. En una etiqueta adjunta
s’explica que els crinoïdeus van ser molt importants al Paleozoic, però que al
llarg del Mesozoic van anar davallant fins a l’actualitat en que només
sobreviuen uns 12 gèneres.
I ara farem
un repàs als cnidaris entre els que cal destacar els pertanyents al gèneres Placosmilia i Cunnolites, uns coralls individuals típics del Cretaci superior del
nostre Prepirineu.
Entre els
representants dels coralls constuctors d’esculls, hi ha un bell exemplar de
l’espècie Pachygyra princeps del
Santonià de Vilanova de Meià. També hi ha una altra petita colònia de cnidaris
de l’espècie Aspidiscus cristatus del
Cenomanià d’Algèria.
Exemplar de Pachygyra princeps
Els darrers
exemplars que ens queden per veure són els foraminífers, organísmes
unicel·lulars de closca calcària i vida bentònica o planctònica i que són
capaços de col·lonitzar en tota mena d’ambients. Els dels grups dels miliòlids
i rotalins que s’exposen a les vitrines del Museu són dels anomenats macroforaminífers pequè se’ls pot
observar a simple vista. Entre els del grup dels miliòlids estan els de les
espècies Lacazina compressa i Lacazina elongata.
Entre els
macrofaminífers del grup dels rotalins estan els dels gèneres Orbitolina, Orbitoides, Lepiorbitoides
i Siderolites.
Per acabar
aquest repàs a les col·leccions de fòssils del Cretaci, no hem de deixar de
veure els exemplars que s’exposen a les vitrines que acullen els holotipus, primers exemplars descrits de
gèneres i espècies, i que serveixen de referència per classificacions i estudis
peleontològics. Dins d’aquestes vitrines poden observar-se una gran varietat de
fòssils de gasteròpodes, coralls, braquiòpodes, esponges...
Aquí
finalitza la “visita” a les col·leccions de fòssils de l’Era Secundària o
Mesozoic que s’exposen a les vitrines del Museu Geològic del Seminari de
Barcelona. En properes “visites” ja veurem els fòssils de l’Era Terciària o
Cenozoic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada