Amics del Museu: MUSEU VIRTUAL, fòssils del Cretaci inferior (I)

Després d’haver vist les col·leccions que s’exposen al nostre museu dels períodes Carbonífer superior-Permià, Triàsic i Juràssic, ara toca fer un repàs a la col·lecció de fòssils del Cretaci que s’exposen a les vitrines que es troben adossades al mur de la dreta de la sala, entre les portes de la biblioteca i del laboratori.

A la part superior d’aquesta paret es poden contemplar els retrats dels que foren directors del Museu en el passat: El Dr. Jaume Almera, el Dr. Josep Ramon Bataller i el Dr Lluís Via. També estan emmarcats els cinc fulls del Mapa geològic de la província de Barcelona que va realitzar el Dr. Almera, juntament amb el topògraf Eduard Brossa, entre el 1887 i el 1915 i que encara són, segons el Dr. Solé Sabarís, “un prodigi d’exactitud”. 

Finalment, just sota els mapes hi ha una petita vitrina que acull la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya al Museu l’any 2009.

Els fòssils del periode Cretaci ocupen les vitrines que van del número 33 al 37 encara que els fòssils del Cretaci inferior, que són els que “visitarem” ara, ocupen les vitrines 33, 34 i part de la 35. També mereix una especial “visita” la vitrina 52 en la qual es mostra una espectacular representació de fòssils (la major part restes vegetals) extrets de la cèlebre pedrera de Rúbies (o de Meià) on durant molts anys s’hi van explotar les calcàries litogràfiques del Valanginià (Cretaci inferior).

Durant el Cretaci inferior a les zones del Prepirineu de Lleida, Garraf i comàrques tarragonines, així com també al llevant peninsular i a les illes, hi predominava un ambient de mar obert i relativament profund, per això encara es poden trobar una gran diversitat d’ammonits, dels quals al museu tenim una variada mostra d’aquests cefalòpodes.

Entre els exemplars més destacats del Cretaci inferior tenim Ancyloceras matheroniana, un ammonit irregular (o heteromorf) de grans dimensions. Hamulina munieri i Hamites són altres exemplars d’ammonits heteromorfs que també podrem contemplar. Per la forma poc hidrodinàmica d’aquestes conquilles, hom pensa que ja eren internes. Altres conquilles internes de cefalòpodes són el belemnits dels gèneres Hibolites, Neohibolites i Duvalia.

Un altre ammonit curiós del Cretaci és Turrilites costatus que exhibeix una conquilla enrotllada en espiral i ornamentada amb pronunciades costelles, com la del gasteròpode marí del gènere Turritella i d’aquí prové tant el nom del gènereTurrilites com el de la família Turrlitaceae.

Però també hi van haver-hi ammonits “clàssics” de conquilla enrotllada planiespiralment com els pertanyents als gèneres Cymatoceras, Barremites, Olcostephanus, Macroscaphites, Neocomites, Anisoceras, Silesites, Phylloceras, entre d’altres, tots procedents de la zona del llevant i sud peninsular.

També hi ha exemplars procedents de les illes i del sud de Catalunya pertanyanets als gèneres Crioceras, Parahoplites, Cheloniceras, Platiknemiceras, i Desmoceras. Entre aquests destaca el fragment d’un Douvilleiceras mammillatus, un ammonit molt característic d’aquesta època.

Un altre exemplar curiós que es pot observar relacionat amb els cefalòpodes és un aptiqui del gènere Lamellaptychus. Aquesta estructura s’havia interpretat com a un oprecle o tapadora, però actualment es diu que formaven part de l’aparell mandibular dels ammonits.

A les vitrines també poden veure’s alguns notables exemples de lamel·libranquis pertanyents al grup dels trigonioides, com són els gèneres Pterotrigonia, Quadratotrigonia, Laevitrigonia, i Buchotrigonia, els quals es caracteritzen per tenir una forma triangular típica, amb el costat posterior truncat. Encara que aquest tipus de bivalves ja van aparèixer al Paleozoic, va ser durant el Juràssic i el Cretaci que van experimentar una gran expansió, encara que durant el Terciari van anar reculant i a l’actualitat només se’ls pot trobar a les costes d’Austràlia, per això se’ls considera fòssils vivents.

Un tipus de lamel·libranquis que van començar a estendre’s per aquesta època van ser els hipuritoides o rudistes, dels quals podem contemplar alguns exemples dels gèneres Pseudotoucasia, Requienia i Polyconites, encara que va ser durant el Cretaci superior que aquests organismes va adquirir el seu major esplendor.

Altres lamel·libranquis interessants que podem contemplar són dos exemplars de pectinacis de l’espècie Neithea atava, amb la seva ornamentació característica, un exemplar de l’espècie Sphera corrugata i alguns ostrèids dels gèneres Ceratostreon, Exogyra i Plicatula.

En el proper capítol acaberem de donar un repàs als exemplars de braquiòpodes, equinoderms, gasteròpodes, crustacis i foraminífers del Cretaci inferior exposats a les vitrines del nostre Museu, així com també farem un cop d’ull a la vitrina on s’exposen els exemplars extrets de la pedrera de Rúbies. Si voleu veure la continuació, cliqueu aquí.