Cinquena xerrada del segon cicle de conferències sobre
els tema Noves troballes i més estudis del sistema solar (II), que va pronunciar Mn. Francesc Nicolau el dia 22 de març del 2018 a
la Sala Sant Jordi del Seminari Conciliar de Barcelona. Si voleu veure el resum
de la quarta conferència, cliqueu aquí.
El satèl·lit Gaia
és europeu. El 2012 és va quasi acabar el projecte i es va posar en òrbita a
finals de 2013. Era per catalogar estrelles. A l’any 2018 es donarien els
resultats. Prèviament a aquest satèl·lit s’havia enviat l’Hyparcos, el qual va precisar la distància
de moltes estrelles. Gaia ha superat en 100 vegades a aquell i calcularia la
posició de més de mil milions d’estrelles 2,1% (es creia en aquell moment que
la Galàxia en tenia cent mil milions). També captaria 100 milions de galàxies i
20.000 exoplanetes, 500.000 quàsars, 200.000 asteroides del Sistema solar. Cap
el desembre de 2018 s’esperaven els resultats, però sembla que s’allargarà una
mica, si bé ja hi ha algunes realitzacions.
Uns 450 tècnics
han seguit tot el procés (20 d’ells són de Barcelona) i ha costat 460 milions
d’euros. De moment, s’ha avançat que s’havia trobat la brillantor de 1.142
milions d’estrelles (i pel que s’ha vist no és ni l’1% de la Via Làctia, que
ara es creu formada per dos-cents mil milions d’estrelles). Havent trobat les distàncies entre estrelles,
es poden saber les formes de la Galàxia.
El projecte
Copèrnic, el qual tambè és europeu, és per obtenir un coneixement més gran de l’entorn del nostre planeta. Ha
proporcionat uns 50.000 llocs de treball i enviarà un total de 13 satèl·lits a
l’espai, dels quals ja s’han posat en òrbita cinc, des del 2014. Uns
controlaran el canvi climàtic, altres emergències naturals, l’atmosfera en
detall, etc. Fins cap el 2030, s’aniran enviant. L’1 ha mirat el que li passa
al gel de l’Àrtic, on s’ha produït una pujada d’uns 2ºC de temperatura i ha baixat
molt el nivell de gel: a determinats pobles costaners d’Amèrica del Nord ha
pujat el nivell de l’oceà.
Els americans no
estan inactius. Han posat en òrbita la sonda SMAP, la qual controla els nuvols
atmosfèrics des d’una alçada de 985
km i a la volta a la Terra en 96 minuts. La seva antena
gira a 18 revolucions per minut. Amb les dades seves es coneixerà com la
humitat i el Sol afecten a la Terra, les seves influències en el coneixement
del clima, les collites, etc.
El Cheops és un
altre satèl·lit americà, amb col·laboració europea, que s’està construïnt per
examinar exoplanetes amb uns aparells molt sofisticats. Estudiarà els ja
coneguts amb un més gran detall, sobretot els que s’assemblin més a la Terra.
El 2012 es varen fer 26 propostes de com havia de ser i finalment va guanyar el
concurs una empresa espanyola i suïssa. No és gaire gros i no ha estat costós
(50 milions d’euros). De molts exoplanetes es coneix la seva òrbita, però no el
seu diàmetre ni la seva natura.
En quant a
projectes terrestres hi ha tres grans telescopis, dos americans i un d’europeu.
Si als telescopis terrestres es fan de gran amplitud, llavors no tenen quasi
problemes de nitidesa. Les seves pantalles receptores són de més de 30 metres (l’europeu de 39,3 m ). S’acoplen diferents
miralls. El TMT es volia instal·lar a Hawai, però problemes burocràtics ho han
impedit. Finalment s’ha ubicat a Canàries amb una pèrdua mínima de claredat; té
una vida de 65 anys, amb un pressupost de 1.400 milions de dòlars. El
Magallanes és Europeu i format per set grans miralls amb un a cada costat i un
al centre. El E-ELT s’instal·larà a Xile
i ja s’ha començat a construir.
Si voleu veure el
reportatge que es va projectar a la conferència, cliqueu aquí. I si
voleu anar al resum de la primera conferència, cliqueu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada