dimecres, 11 d’abril del 2018

Mn. Francesc Nicolau: PROJECTES DE TELESCOPIS PER OBTENIR MÉS INFORMACIÓ DELS ASTRES


Cinquena xerrada del segon cicle de conferències sobre els tema Noves troballes i més estudis del sistema solar (II), que va pronunciar Mn. Francesc Nicolau el dia 22 de març del 2018 a la Sala Sant Jordi del Seminari Conciliar de Barcelona. Si voleu veure el resum de la quarta conferència, cliqueu aquí.

El satèl·lit Gaia és europeu. El 2012 és va quasi acabar el projecte i es va posar en òrbita a finals de 2013. Era per catalogar estrelles. A l’any 2018 es donarien els resultats. Prèviament a aquest satèl·lit s’havia enviat  l’Hyparcos, el qual va precisar la distància de moltes estrelles. Gaia ha superat en 100 vegades a aquell i calcularia la posició de més de mil milions d’estrelles 2,1% (es creia en aquell moment que la Galàxia en tenia cent mil milions). També captaria 100 milions de galàxies i 20.000 exoplanetes, 500.000 quàsars, 200.000 asteroides del Sistema solar. Cap el desembre de 2018 s’esperaven els resultats, però sembla que s’allargarà una mica, si bé ja hi ha algunes realitzacions.


Uns 450 tècnics han seguit tot el procés (20 d’ells són de Barcelona) i ha costat 460 milions d’euros. De moment, s’ha avançat que s’havia trobat la brillantor de 1.142 milions d’estrelles (i pel que s’ha vist no és ni l’1% de la Via Làctia, que ara es creu formada per dos-cents mil milions d’estrelles).  Havent trobat les distàncies entre estrelles, es poden saber les formes de la Galàxia.


El projecte Copèrnic, el qual tambè és europeu, és per obtenir un coneixement  més gran de l’entorn del nostre planeta. Ha proporcionat uns 50.000 llocs de treball i enviarà un total de 13 satèl·lits a l’espai, dels quals ja s’han posat en òrbita cinc, des del 2014. Uns controlaran el canvi climàtic, altres emergències naturals, l’atmosfera en detall, etc. Fins cap el 2030, s’aniran enviant. L’1 ha mirat el que li passa al gel de l’Àrtic, on s’ha produït una pujada d’uns 2ºC de temperatura i ha baixat molt el nivell de gel: a determinats pobles costaners d’Amèrica del Nord ha pujat el nivell de l’oceà.


Els americans no estan inactius. Han posat en òrbita la sonda SMAP, la qual controla els nuvols atmosfèrics des d’una alçada de 985 km i a la volta a la Terra en 96 minuts. La seva antena gira a 18 revolucions per minut. Amb les dades seves es coneixerà com la humitat i el Sol afecten a la Terra, les seves influències en el coneixement del clima, les collites, etc.


El Cheops és un altre satèl·lit americà, amb col·laboració europea, que s’està construïnt per examinar exoplanetes amb uns aparells molt sofisticats. Estudiarà els ja coneguts amb un més gran detall, sobretot els que s’assemblin més a la Terra. El 2012 es varen fer 26 propostes de com havia de ser i finalment va guanyar el concurs una empresa espanyola i suïssa. No és gaire gros i no ha estat costós (50 milions d’euros). De molts exoplanetes es coneix la seva òrbita, però no el seu diàmetre ni la seva natura.



En quant a projectes terrestres hi ha tres grans telescopis, dos americans i un d’europeu. Si als telescopis terrestres es fan de gran amplitud, llavors no tenen quasi problemes de nitidesa. Les seves pantalles receptores són de més de 30 metres (l’europeu de 39,3 m). S’acoplen diferents miralls. El TMT es volia instal·lar a Hawai, però problemes burocràtics ho han impedit. Finalment s’ha ubicat a Canàries amb una pèrdua mínima de claredat; té una vida de 65 anys, amb un pressupost de 1.400 milions de dòlars. El Magallanes és Europeu i format per set grans miralls amb un a cada costat i un al centre.  El E-ELT s’instal·larà a Xile i ja s’ha començat a construir.

Si voleu veure el reportatge que es va projectar a la conferència, cliqueu aquí. I si voleu anar al resum de la primera conferència, cliqueu aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada