Amics del Museu: UNA VISITA A L'EXPOSICIÓ "T. REX" AL COSMOCAIXA

Avui dia a les exposicions sobre dinosaures ja no es conformen en mostrar només quatre ossos o una sèrie d’exemplars més o menys complets, aïllats i en postures de vegades poc encertades; avui el què s’intenta és donar una visió de conjunt d’aquests animals dins el seu ambient, esbrinar què menjaven, quin aspecte tenien, com es desplaçaven, com es reproduïen, com morien...  amb totes aquestes dades el que s’aconsegueix és “reviure’ls”.

Esquelet de Tyrannosurus rex, protagonista d’aquesta exposició

L’exposició, que fins al 18 de febrer es pot veure a Cosmocaixa de Barcelona, gira al voltant d’un sol exemplar de Tyrannosaurus rex trobat als sediments del Maastrichtià (Cretaci sup.) de la formació Hell Creek (Montana, USA). Es tracta d’un exemplar adult, excavat l’any 2013 per un equip de paleontòlegs holandesos dirigits pel Dr. Anne Schulp. Com que possiblement fou una femella, aquesta se la coneix familiarment amb el nom de Trix.

 Recreació del possible aspecte de la Trix

Aquest gegant de finals del Cretaci, reconstruït en posició d’atac, ocupa el centre de l’espai d’exposició i és la primera cosa que es veu quan hi entrem. Al seu voltant hi ha tot de plafons (en català, castellà i anglès) que ens informen sobre el seu nom científic, qui va trobar i excavar l’esquelet, i el lloc i l’edat de les roques on es van trobar les restes.

També ens informen que aquest esquelet conserva més de la meitat dels ossos, i els que no s’han conservat  han estat reproduïts amb una impressora 3D, usant la tècnica de la configuració simètrica, i també reproduïnt parts procedents d’altres dinosaures de la mateixa espècie. Com que, malgrat tot, es tracta d’un exemplar excepcionalment complet i gens deformat, s’han pogut estudiar aspectes poc convencionals com són ferides o malalties.

La Trix està flanquejada per dos plafons: l’un representa l’escala temporal amb els animals més característics de cada època, i l’altre és una recreació del paisatge lacustre on vivia la Trix acompanyada de la resta d’animals amb els quals compartia aquest ambient. En el plafó informatiu adjunt hi ha les siluetes i els noms de cadescún dels animals representats. Com que ens prometen que hi ha un petit mamífer (de nom Cimolestes), propi d’aquella època, ens posem a cercar... i la feina és trobar-lo!

Recreació de l'ambient lacustre on vivia la Trix

Siluetes dels animals representats a la recreació

L'únic mamífer representat (Cimolestes) ens va costar de trobar

A partir d’aquí l’exposició està estructurada en petites “estacions”, en les quals es pot tocar i experimentar diversos aspectes relacionats amb la Trix.  Aquestes estacions consten d’un plafó informatiu, una reproducció del tema que s’està tractant (de vegades també hi ha un exemplar original dins una vitrina) i una pantalla on un membre de l’equip d’investigadors ens dóna més detalls.

Una de les "estacions"

Així podem conèixer l’època geològica en què va viure la Trix, l’edat que tenia quan va morir, experimentar sobre quin aspecte exterior podria tenir, com eren els ous que posava i com neixien els seus “pollets”, la forma i la grandària de les seves poderoses dents, o la quantitat d’aliment que, suposadament, necessitava menjar cada dia.

Córrer davant un Tiranosaure és molt cansat

Podem fins i tot córrer davant la Trix i mirar de que no ens atrapi.. això sí, nosaltres correm amb l’ajut d’una bicicleta, sinó de ben segur que ens enxampa tot seguit, perquè ens asseguren que corria a uns 20 Km/h.

També hi ha un petit audiovisual on els investigadors que van descobrir la Trix expliquen com es van excavar i extreure els seus ossos. Al fons a mà dreta hi ha una sala, que passa un xic desapercebuda, dedicada a comparar diverses petjades amb les de la Trix.

Rastres de petjades

En aquesta sala també hi ha uns plafons que ens informen sobre la possibilitat que Tyrannosaurus rex hagués arribat a Amèrica del Nord procedent d’Àsia, i que aquest hagués contribuït a l’extinció de la resta dels seus parents tiranosàurids que allà vivien. També s'analitzen algunes qüestions controvertides sobre el T. rex  com són si tenien escates o plomes, si eren de sang calenta o freda, i si era depredador o carronyaire.

També hi ha un apartat dedicat als dinosaures més nostrats que, per la mateixa època que la Trix, poblaven el Prepirineu, amb alguns plafons informatius i alguns fragments originals d’ossos i ous trobats als jaciments d’Isona i de la Conca Dellà. També es mostra la rèplica dels ossos de la pota d’un hadrosaure de la mateixa localitat.

Rèplica dels ossos d'un hadrosure

Per finalitzar l’exposició  no podia faltar un aparador amb mostres del merchandising relacionat amb la Trix: peluixos, gorres, llibres, samarretes... i que es poden comprar a la botiga del museu.

Aparador de merchandising

No podiem abandonar el Cosmocaixa sense donar un cop d’ull a un petit espai dedicat a exposar el cap i l’os de la base del crani d’un altre dinosaure emblemàtic de finals del Cretaci: Triceratops horridus. L’exemplar fou descobert l’any 1999 al ranxo Swan Ke (Dakota del Nord, USA) i té una edat entre 71 i 65 milions d’anys. Un plafó ens ajuda a situar l’os dins l’anatomia del Triceratops i també fa una comparació de les dimensions del dinosaure amb les d’una persona adulta.

Cap de Triceratops

Os de la base del crani

Posició del citat os

Pels més agosarats hi ha un codi QR (pel dispositiu mòbil), gràcies al qual ens asseguren que el Triceratops “agafa vida”, però nosaltres marxem sense provar-ho... per si de cas!