Tercera xerrada del primer cicle de conferències que,
sobre els tema Noves troballes i més estudis del sistema solar (I), va pronunciar Mn. Francesc Nicolau el dia
9 de novembre del 2017 a la Sala Sant Jordi del Seminari Conciliar de
Barcelona. Si voleu veure el resum de la segona conferència, cliqueu aquí.
En aquesta conferència es donarà una idea molt genèrica
de la gran quantitat de sondes espacials llençades a l’espai per a la
investigació. Com es deia a la passada conferència, a Mart n’havien enviat 39. La
NASA americana i la ESA europea són les dues principals agències que envien
sondes. De vegades han treballat juntes en determinats projectes, però
treballen separadament. Parlarem de deu sondes:
1)- Malgrat existir-ne d’anteriors, aquí començarem amb
els Voyagers de la NASA. El primer fou llençat l’agost de 1977 i el segon al
setembre del mateix any. El seu objectiu era arribar als confins del sistema
solar. El primer va costar 250 milions de dòlars i el segon 815 milions. Els
dos Voyager arribaren cap el 1990
a dits confins. Del segon es va perdre el contacte el
2010, però del primer encara es reben dades, i se li calcula una vida fins al
2025. La seva velocitat ara és d’uns 68.000 km/hora (trigarà uns 70.000 anys per
arribar a l’estrella més propera).
2)- Es remarcable el telescopi espacial Hubble (anomenat
així en honor de l’astrònom homònim) per la gran quantitat de fotografies
d’alta qualitat enviades. Fou una col·laboració entre Amèrica i Europa i va
costar 2.500 milions de dòlars el 1990. El 1993 s’hi va enviar una missió
tripulada per tal de realitzar unes reparacions; i després en vingueren
d’altres la darrera ha estat el 2009 per ampliar els aparells d’observació.
Triga uns 95 minuts en donar una volta completa a la Terra.
3)- La sonda Cassini-Huygens fou creada per investigar
els satèl·lits de Saturn (de Tità sobretot). La informació enviada serà
tractada de manera específica en una futura conferència del proper cicle.
4)- La sonda Rosetta amb el seu mòdul Philae que
es va fer per “aterrar” a la superfície d’un cometa. La Rosetta tenia uns 12 metres de llarg i
pesava unes tres tones. L’any 2004 la van posar en òrbita i va trigar 10 anys
en arribar des de la Terra al cometa 67/P Txurionov-Geranisenko. Un cometa és
una bola de gel bruta, és a dir , que el seu component principal és aigua amb
partícules sòlides. El significat de 67/P, és el de ser el cometa número 67
dels periòdics i d’aquí la lletra “P”. Està pràcticament gastat, amb molt poca
aigua. Vist, sembla que haguessin xocat dos objectes, el que explicaria la seva
forma de cacauet. A la seva part sòlida intervindrien compostos orgànics del
carboni, com ara aminoàcids. Els cometes es troben en els anomenats cinturó de
Kuiper i núvol d’Oort. De vegades s’inestabilitzen i cauen cap el Sol.
Perquè Philae “aterrés” és va calcular de manera molt
precisa. Però, en caure, va rebotar dos cops, alguns amb una duració d’unes
tres hores. Al lloc on va anar a parar estava a les fosques i el Sol no va
proporcionar energia als aparells d’investigació, a més de quedar inclinada al
damunt de dues de les seves tres potes. Al no rebre l’energia del Sol, en 53
hores s’esgotaren les seves bateries.
El mostratge que va realitzar encara no s’ha analitzat del
tot. Segons les dades de Philae, l’aigua terrestre no és la mateixa que la dels
cometes. Ha trobat molts compostos amb oxigen. També uns 18 pous a la seva
superfície. La Rosetta ha anat orbitant i enviat nombroses imatges de detall.
La seva missió ha durat un total de 12 anys. Finalment, s’ha estavellat a la
superfície de 67/P, caient a una velocitat de 3 km/h , amb moltes
fotografies i no gaire lluny de Philae.
5)- La sonda Messenger va ser la primera de la NASA per
investigar Mercuri, planeta sense atmosfera, i veure el seu terra; també,
estudiar el camp magnètic. Ha orbitat unes 5000 voltes i ha pres 54.000
fotografies, permetent el coneixement exhaustiu de la seva superfície. El dia
mercurià dura 176 dies terrestres, i
gira al voltant del Sol en 98 dies, o sia, que l’any mercurià dura mig dia
mercurià. La temperatura arriba als 700º C de cara al Sol, però la seva nit
assoleix -300º C. El camp magnètic no arriba a 3 mil·lèsimes de gauss i està
desplaçat del pol. Les planes mercurianes són d’origen volcànic, formades en
els orígens de la història del planeta.
La temperatura original no va ser alta, ja que s’hi veuen metalls que s’han
conservat de la manera que es troben si haguessin patit temperatures altíssimes.
A la superfície també hi ha fondalades, també formades en el decurs del
volcanisme.
6)- La “New Horizons” va costar 700 milions de dòlars. Va
estudiar els quatre satel·lits que té Plutó a més de Caront, tots ells de molt
petita mida.
7 i 8)- NASA i ESA van enviar altres telescopis. Hi ha
astres que emeten ones calòriques en comptes de llum i aquest és el motiu
d’observació d’aquests aparells posats en òrbita: el Kepler (americà) i el
Herschel (europeu). Això permet observar estrelles i planetes molt allunyats.
El Herschel va costar 300 milions d’euros, amb uns brillants resultats.
9)- La sonda Lisa-Pathfinder és una nau europea que es
manté a l’anomenat punt de Lagrange. Des d’aquí pot detectar ones
gravitacionals que es produeixen en xocar dos astres de gran massa.
10)- Osiris Rex, de la NASA, vol investigar l’asteroide
Bennu. Va ser llençada el nou de setembre de 2016 i encara hi ha d’arribar, i
no ho farà abans de 2020; desprès, tornaria a la Terra. Bennu va ser descobert
fa pocs anys i té un diàmetre d’uns 500 metres . Podria passar molt a prop nostre
cap el 2035 (si es desviés de l’òrbita calculada podria caure al damunt de la
Terra).
Si voleu veure el reportatge complet que es va projectar
a la conferència, cliqueu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada