El primer
diumenge de novembre vaig tenir el goig de participar a la IV Trobada de GeoloSketchers,
un grup d’amants del dibuix naturalista a l’aire lliure. Aquest cop la trobada
va tenir lloc a les cèlebres Escletxes del Papiol, les quals es troben dins un
turó tabular situat a la part més alta d’aquest poble del Baix Llobregat que ha
crescut a redós del seu castell medieval.
Vista del Papiol des de Les Escletxes
A les 10 del
matí ens trobem a l’aparcament cinc dibuixants i dos acompanyants. Acte seguit,
a l’esplanada central de Les Escletxes, el geòleg Isaac Camps, l’organitzador
de la trobada, ens fa cinc cèntims sobre l’origen geològic de les citades
escletxes, objectiu de les nostres futures “obres d’art”.
Entrem a Les Escletxes
A l'esplanada central rebem una breu explicació geològica
La història
geològica d’aquest indret tan peculiar es remunta al Miocè inferior (fa uns 20
milions d’anys) qual al peu d’una de les falles que limiten el vessant nord de
Collserola amb la fossa del Vallès-Penedès, s’hi va desenvolupar un ventall
al·luvial. Quan aquest ventall va quedar cobert pel mar durant l’anomenada
transgressió languiana (fa uns 15 milions d’anys), al seu damunt s’hi van
dipositar unes calcàries esculloses i unes margues.
Esquema de la formació d'un ventall al·luvial
i posterior recobriment pel mar
Esquema de la formació de Les Escletxes
El contrast
litològic entre les bretxes i argiles del ventall al·luvial (materials tous i
plàstics) i les calcàries (roques dures i rígides) fan que aquestes darreres es
vegin afectades per un sistema de diàclasis ortogonals que individualitzen a
una sèrie de blocs. El moviment horitzontal d’aquests blocs dóna lloc a la
formació de passadissos, més o menys estrets i força elevats, tot conferint-hi un
aspecte laberíntic de gran bellesa, i per això aquest lloc ha estat qualificat
de Paratge Pintoresc i també com Espai d’Interès Geològic. Així mateix
se’ns va explicar que el castell està construit damunt un d’aquests blocs que
va bolcar i desplaçar muntanya avall.
Aspecte de l'interior d'una de les escletxes
Fetes
aquestes explicacions ens acostem a un aflorament per comprovar com damunt les
bretxes s’hi troba una capa de calcàries amb fòssils, i també comprovem com en
aquestes calcàries s’hi observa una certa zonació on hi destaca una part baixa
formada bàsicament per l’acumulació d’ostrèids de considerable grandària.
Aflorament de bretxes i calcàries
Aflorament de les calcàries esculloses
Ostrèids a l'aflorament
Aspecte d'un dels ostrèids
Després de
totes aquestes comprovacions, els dibuixants elegim el lloc que més ens plau i
comencem a dibuixar-lo, cadescú segons el seu nivell però, això sí, amb molt d’entusiasme
que és la cosa que més importa en aquest cas. Tenim per endavant tres hores de
marge i una llum excel·lent.
Comencem a dibuixar...
... dins les escletxes...
... i també a fora
En acabat ens
reunim de nou a l’esplanada central per tal de contrastar els nostres treballs
i punts de vista, i fer les fotos de rigor.
I aquest és un exemple dels resultats!
El fotògraf Jordi Lluís Pi retratant les nostres "obres"
Quatre dels cinc dibuixants de la trobada (foto: Jordi Ll. Pi)
Així
finalitza aquesta bella jornada de relax artístic, la qual ha estat com de
recordatori d’uns temps en què els geòlegs anàvem amb la llibreta a tot arreu
car les càmeres fotogràfiques només estaven a l’abast d’uns pocs privilegiats.
Finalment ens acomiadem tot esperant poder tornar a reunir-nos en una altra
ocasió i en un altre indret especialment pintoresc. Fins a la propera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada