dijous, 9 de novembre del 2017

Isabel Benet: GEOLOSKETCHERS AL PAPIOL

El primer diumenge de novembre vaig tenir el goig de participar a la IV Trobada de GeoloSketchers, un grup d’amants del dibuix naturalista a l’aire lliure. Aquest cop la trobada va tenir lloc a les cèlebres Escletxes del Papiol, les quals es troben dins un turó tabular situat a la part més alta d’aquest poble del Baix Llobregat que ha crescut a redós del seu castell medieval.

Vista del Papiol des de Les Escletxes

A les 10 del matí ens trobem a l’aparcament cinc dibuixants i dos acompanyants. Acte seguit, a l’esplanada central de Les Escletxes, el geòleg Isaac Camps, l’organitzador de la trobada, ens fa cinc cèntims sobre l’origen geològic de les citades escletxes, objectiu de les nostres futures “obres d’art”.

Entrem a Les Escletxes

A l'esplanada central rebem una breu explicació geològica

La història geològica d’aquest indret tan peculiar es remunta al Miocè inferior (fa uns 20 milions d’anys) qual al peu d’una de les falles que limiten el vessant nord de Collserola amb la fossa del Vallès-Penedès, s’hi va desenvolupar un ventall al·luvial. Quan aquest ventall va quedar cobert pel mar durant l’anomenada transgressió languiana (fa uns 15 milions d’anys), al seu damunt s’hi van dipositar unes calcàries esculloses i unes margues.

Esquema de la formació d'un ventall al·luvial
i posterior recobriment pel mar

Esquema de la formació de Les Escletxes

El contrast litològic entre les bretxes i argiles del ventall al·luvial (materials tous i plàstics) i les calcàries (roques dures i rígides) fan que aquestes darreres es vegin afectades per un sistema de diàclasis ortogonals que individualitzen a una sèrie de blocs. El moviment horitzontal d’aquests blocs dóna lloc a la formació de passadissos, més o menys estrets i força elevats, tot conferint-hi un aspecte laberíntic de gran bellesa, i per això aquest lloc ha estat qualificat de Paratge Pintoresc i també com Espai d’Interès Geològic. Així mateix se’ns va explicar que el castell està construit damunt un d’aquests blocs que va bolcar i desplaçar muntanya avall.

Aspecte de l'interior d'una de les escletxes

Fetes aquestes explicacions ens acostem a un aflorament per comprovar com damunt les bretxes s’hi troba una capa de calcàries amb fòssils, i també comprovem com en aquestes calcàries s’hi observa una certa zonació on hi destaca una part baixa formada bàsicament per l’acumulació d’ostrèids de considerable grandària.

Aflorament de bretxes i calcàries

Aflorament de les calcàries esculloses

Ostrèids a l'aflorament

Aspecte d'un dels ostrèids

Un exemplar de corall

Després de totes aquestes comprovacions, els dibuixants elegim el lloc que més ens plau i comencem a dibuixar-lo, cadescú segons el seu nivell però, això sí, amb molt d’entusiasme que és la cosa que més importa en aquest cas. Tenim per endavant tres hores de marge i una llum excel·lent.

Comencem a dibuixar...

... dins les escletxes...

... i també a fora

En acabat ens reunim de nou a l’esplanada central per tal de contrastar els nostres treballs i punts de vista, i fer les fotos de rigor.

I aquest és un exemple dels resultats!

El fotògraf Jordi Lluís Pi retratant les nostres "obres"

Quatre dels cinc dibuixants de la trobada (foto: Jordi Ll. Pi)

Així finalitza aquesta bella jornada de relax artístic, la qual ha estat com de recordatori d’uns temps en què els geòlegs anàvem amb la llibreta a tot arreu car les càmeres fotogràfiques només estaven a l’abast d’uns pocs privilegiats. Finalment ens acomiadem tot esperant poder tornar a reunir-nos en una altra ocasió i en un altre indret especialment pintoresc. Fins a la propera!

Si desitgeu saber més coses de Les Escletxes del Papiol, cliqueu aquí. I si el que desitgeu és saber més coses sobre aquesta IV Trobada de GeoloSkertchers, cliqueu aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada