Roberto Espinola: SORTIDA GEOLÒGICA A LA CONCA DE TREMP (V)

Continua de Conca de Tremp IV

Parada 12. Santa Engràcia (UTM x:324577, y:4676622 ETRS89)

El poblet de Santa Engràcia està situat a sobre dels materials que integren la Fm. Gresos d’Areny, figura 12.1. Al llarg del tram de carretera que separa Salàs de Pallars de Talarn (uns 4 km), es va tallant la sèrie estratigràfica de més antic (margues de Salàs) a més modern (gres d’Areny i a la zona de Talarn el Garumnià), la qual es troba inclinada cap al SW.

Figura 12.1: Vista del poblet de Santa Engràcia

La formació Gresos d’Areny mostra una tendència general de somerització, és a dir, els sediments de forma progressiva passen de fàcies profundes (margues de Salàs) a fàcies més somes (gresos). En aquesta zona la sèrie estratigràfica mostra una ciclicitat entre els sediments margosos i els gresos, essent cada cop més dominants els gresos en la vertical (somerització). 

Figura 12.2: Successió vertical de les Fm. Areny i de Salàs

a la carretera de Talarn a la Pobla de Segur

Cal dir també, que la xarxa hidrogràfica local s’adapta a la litologia, atès que els barrancs s’instal·len sobre els materials més tous i de fàcil erosió, com són les margues. 

Figura 12.3: Exemple de barranc instal·lat sobre les margues de Salàs

A la figura 12.4 es mostra una panoràmica presa des de l’església de Santa Engràcia on s’observen els magnífics relleus del marge esquerre del pantà de Sant Antoni. Així, s’observa la mola del Sant Corneli, amb la seva característica forma arrodonida, la qual està formada per calcàries, calcarenites i calcàries margoses santonianes (Cretaci superior). Per darrere es veuen les capes força inclinades de calcàries, gresos i margues d’edats cretaci superior (des del Cenomanià al Santonià) que formen la serra de Carreu. 

Figura 12.4:Vista del marge esquerre del pantà de Sant Antoni des de Santa Engràcia

Al centre de la imatge s’observen els nivells semihoritzontals de conglomerats que formen la Serra de Pessonada, amb el relleu singular del Roc de Santa. Aquests conglomerats tenen unes edats compreses entre l’Eocè superior i l’Oligocè, i pertanyen al conjunt de dipòsits conglomeràtics sintectònics integrats a la Formació Collegats, els quals formen les Serres de Gurp-Sant Gervàs, Pessonada, els conglomerats de la Pobla de Segur, els conglomerats de Benavent, etc. 

Figura 12.5:Vista de la conca de Tremp i del Montsec 

des de Santa Engràcia. En primer terme Talarn

A la figura 12.5 es mostra una panoràmica de la conca de Tremp cap al sud des del mateix punt. S’observa en primer terme la localitat de Talarn, bastida sobre els sediments rogencs garumnians, la conca de Tremp emboirada i finalment la Serra del Montsec tallada pel riu Noguera Pallaresa, tot formant el congost de Terradets. 

Figura 12.6: Vista dels gresos de la Fm. Areny 

i de les margues de la Fm. Salàs a Santa Engràcia

A la figura 12.6 es mostra una vista de l’església de Santa Engràcia, la qual es basteix directament sobre una capa de gres de la Formació d’Areny inclinada cap al sud i per sota dels gresos, afloren els nivells més tous de la Formació margues de Salàs. (figura 7: Figura 12.7: Ripples als gresos de la Fm. Areny a Santa Engràcia)

 Figura 12.7: Ripples als gresos de la Fm. Areny a Santa Engràcia

A la figura 12.7 es mostra una imatge dels gresos d’Areny al costat de l’església de Santa Engràcia. Aquests sediments es van dipositar en ambients de transició tipus platja i mostren ripples d’ondulació, coneguts a la zona com a “petjades del Diable”.

A la figura 12.8 es mostra una vista des de l’església cap a l’oest. S’observa clarament com els nivells de gresos de la Fm. d’Areny, inclinats cap al sud (esquerra de la foto), són truncats pels conglomerats d’edat Eocè superior-Oligocè de la Serra de Gurp, tot generant una discordança angular. Més a l’esquerra de la fotografia afloren els sediments rogencs del garumnià de Talarn, els quals fossilitzen els gresos de la Fm. Areny i són fossilitzats, alhora, pels conglomerats de la Serra de Gurp. 

Figura 12.8: Discordança angular entre la Fm. Areny 

i els conglomerats sintectònics al poble de Gurp

Parada 13. Barranc de l’Infern (UTM x:337652, y:4682153 ETRS89)

Si continuem cap al sud per la carretera, arribarem al túnel del Barranc de l’infern. Vorejant el túnel discorre el tram de carretera antiga al costat del riu. La present aturada consisteix a recórrer a peu aquest tram de la carretera antiga. A la figura 13.1 es mostra una plataforma d’erosió desenvolupada sobre les calcàries cretàciques i que podria indicar un llarg període d’estabilització del nivell del riu. 

 Figura 13.1. Plataforma d’erosió a les calcàries cretàciques

A la figura 13.2 es presenta una zona de gran importància geològica atès que va ser el lloc on es va descriure per primera vegada la discordànça entre la base del Cretaci superior i l’inferior.

Figura 13.2. Discordança intracretàcica i cretaci-terciària al Barranc de l’Infern

En aquest sentit, s’observa un paquet de calcàries massives i rogenques del Cretaci inferior i a sobre unes capes de calcàries ben estratificades que pertanyen a la Formació Santa Fe, base del Cretaci superior. El contacte entre ambdues formacions de calcàries és una discordança molt subtil, ja que és de sols 5º. S’ha calculat que més d’1 quilòmetre de sediments del Cretaci inferior han desaparegut a causa de l’erosió per sota de la discordança. Tots els materials cretacis i les estructures que els afecten són fossilitzats pels conglomerats sintectònics de l’Eocè superior-Oligocè de la Fm. Collegats, en groc a la figura 13.2.

Pel costat de l’antiga carretera podem apreciar també la discordança entre els conglomerats terciaris i les calcàries del Cretaci superior. Una observació acurada d’aquest aflorament ens permet intuir que els conglomerats sintectònics presenten una gradació de la seva inclinació (cabussament) que va des d’uns 30º a la zona de contacte amb les calcàries cretàciques (marcades amb línies vermelles) fins a gairebé horitzontals els estrats més alts. 

 Figura 13.3. Discordança entre el Cretaci superior i el Terciari.

El forat correspon a una antiga galeria d’exploració excavada per construir

una presa a la zona. Per sobre del forat discorre un antic camí medieval

Aquesta disposició de les capes en forma de ventall determina una discordança progressiva que implica que les capes de conglomerats a mesura que es dipositaven eren aixecades tectònicament. 

Figura 13.4. Discordança entre el Cretaci superior i el Terciari 

en forma de discordança progressiva

Figura 13.5. Vista de detall dels conglomerats de Collegats. 

Fixeu-vos que els còdols són bàsicament de calcàries mesozoiques

Parada 14. L’Argenteria (UTM x:337996, y:4684405 ETRS89)

Si des de l’àrea de les Morreres ens endinsem per la carretera vella en el Congost de Collegats, figura 14.1, a uns 800 metres arribarem a un aflorament singular a la banda esquerra del riu Noguera Pallaresa. Es tracta d’una massa de travertins adossats sobre les calcàries del Cretaci inferior, coneguda popularment com a roca de l’Argenteria. (figura 14: Figura 14.1. Entrada al Congost de Collegats des del nord; figura 15: Figura 14.2. Vista frontal de la roca de l’Argenteria)

Figura 14.1. Entrada al Congost de Collegats des del nord

Figura 14.2. Vista frontal de la roca de l’Argenteria

A l’hivern quan l’aigua es gela per sobre dels travertins el paratge adquireix una gran bellesa. (figures 16 17: Figures 14.3 i 14.4. Caramels de gel a l’Argenteria)

Figures 14.3 i 14.4. Caramels de gel a l’Argenteria

Els travertins es formen com a conseqüència de la precipitació de carbonat càlcic dissolt a les aigües subterrànies que afloren en el congost i que circulen pels materials carbonatats i carstificats del Cretaci inferior sobre els quals estan adossats els travertins.

Al costat de la roca de l’Argenteria aflora un vistós plec que afecta les calcàries del Cretaci inferior (figura 14.5). El plec és de tipus kink o acordió; eix horitzontal; pla axial molt inclinat; flancs rectes i desiguals amb un angle tancat d’obertura; xarnera molt aguda amb zones triangulars obertes i gruix de les capes homogeni, Ardèvol et al. (2005). 

Figura 14.5. Plec en acordió al costat de la roca de l’argenteria

Al llarg del camí, a la banda dreta del riu, podrem observar com les calcàries del Cretaci inferior (Formació Calcàries de Prada) estan molt verticalitzades i s’estenen cap amunt fins a xocar amb uns materials que no presenten una estratificació tan marcada com la que tenen les calcàries, figura 14.6. Aquests materials són conglomerats i tenen una edat Eocè superior a Oligocè, és a dir, el contacte entre ambdós materials representa una discontinuïtat estratigràfica. Aquests conglomerats corresponen a la Formació Conglomerats de Collegats o de la Pobla de Segur. 

Figura 14.6. Discordança entre les calcàries del Cretaci inferior

i els conglomerats de l’Eocè superior-Oligocè

Per discontinuïtat estratigràfica s’entén una falta de registre sedimentari que pot ser deguda a no deposició o a erosió i que té com a conseqüència una manca de continuïtat en el registre estratigràfic, en aquest cas concret, per una discordança angular. Una discordança angular és un tipus de discontinuïtat estratigràfica on els materials situats a sota i a sobre de la superfície de contacte tenen inclinacions diferents. En aquest cas, la superfície de contacte entre ambdós grups de materials és una superfície erosiva. 

Figura 14.7: Esquema sintètic d’una discordança angular 

com la que s’observa a la parada

Continuant camí cap a la boca sud del barranc de l’Argenteria, el congost deixa d’estar tan encaixat atès que els materials són més tous que les calcàries de l‘Argenteria, i el riu no s’incideix tant. Aquests materials també són del Cretaci inferior, concretament són les margues de la Vall, integrades per materials de les formacions margues de Cabó i margues de Senyús.

Les margues de la Vall estan estratigràficament per sobre de les calcàries de l’Argenteria, fet que evidencia un ascens del nivell de mar, ja que les margues es dipositem generalment en medis més profunds que les calcàries.

A la figura 14.8 es té una bona visual de les calcàries del Barranc de l’infern. Aquestes calcàries formen la cinglera visible en primer terme i anomenades calcàries del Roc del Diable, les quals pertanyen a la Formació Senyús. En segon terme trobem els conglomerats de la Fm. Collegats, que fossilitzen el conjunt de materials mesozoics. També s’assenyalen els materials de la part baixa del Cretaci superior, Formació Calcàries de Santa Fe, també discordants sobre els materials del Cretaci inferior. 

Figura 14.8: Vista del Roc del Diable a Collegats

A la figura 14.9 es mostra un tall geològic sintètic dels materials que afloren al Congost de Collegats i de les seves relacions estructurals. 

Figura 14.9: Vista del Roc del Diable a Collegats. 

Extret de Garcia Senz (2002)

Parada 15. Àrea de les Morreres (UTM x:338068, y:4684946 ETRS89)

En aquesta parada s’observa el contacte entre el Mantell de les Nogueres (nord) i la Unitat Sudpirinenca Central (USC, sud). 

Figura 15.1: Vista del Barranc de les Morreres 

des de l’àrea de descans del mateix nom

El Barranc de les Morreres es desenvolupa a favor dels materials rogencs i tous (argiles i guixos) del Triàsic superior (Keuper) pertanyents al Mantell de les Nogueres. A l’esquerra de la fotografia afloren els materials del Cretaci de la Serra de Peracalç, pertanyents al Mantell de Bóixols, integrant de la USC.

Els materials que afloren en el Barranc de les Morreres són del Triàsic superior i Cretaci, per tant, falta el Juràssic. Aquest fet s’explica per l’existència d’una falla. No obstant això, els materials del Juràssic s’han de trobar en el subsòl, atès que han estat tallats en sondejos d’exploració petroliera i afloren en zones properes.

Aquest contacte es produeix mitjançant una falla inversa vergent cap al nord, és a dir, el desplaçament és oposat al sistema d’encavalcaments principal pirinenc (que és cap al sud). Aquest tipus de falla constitueix el que s’anomena un retroencavalcament. A la figura 15.2 es mostra una imatge de la Serra de Peracalç i del seu conegut relleu anomenat la Geganta adormida. 

Figura 15.2: Vista del relleu anomenat “la Geganta adormida”,

forma peculiar de la Serra de Peracalç a la zona del Congost de Collegats

El pit de la geganta correspon al Tossal de l’Àliga (1311 m)

Amb aquesta bonica imatge posem punt i final a aquesta sèrie de cinc capítols dedicats a la Conca de Tremp