Continua de Conca de Tremp (III)
Parada
7. Estanys de Basturs (UTM x:336366 y:4667572 ETRS89)
Des de la parada anterior s’ha de retornar a la carretera
que connecta Isona i Tremp i dirigir-nos cap aquesta darrera localitat. Posteriorment, agafem el trencall en direcció a
Basturs. Abans d’arribar al poble surten les indicacions que porten als
coneguts estanys de Basturs.
Figura 7.1: Vista aèria dels estanys de Basturs i localització en el mapa topogràfic.
Font web de l’ Institut Cartogràfic de Catalunya
Figura 7.2: Vista de l’estany gran de Basturs
en un moment amb el nivell de l’aigua força baix
Les formes arrodonides dels estanys recorden les
morfologies associades al col·lapse de dolines en els sistemes càrstics i possiblement el seu origen sigui aquest. D’altra banda, cal
destacar que el sistema d’estanys de Basturs actualment està reduït a la mínima
expressió, ja que en el passat tota la zona planera situada entre Conques i
Basturs estava ocupada per un gran llac. Un altre aspecte d’interès és la
presència de vistosos afloraments de travertins (figura 7.3). Aquests dipòsits
es van formar en llacs semblants als estanys actuals i poden arribar a tenir 20
metres de potència.
Figura 7.3. Travertins perforats pels nius d’una colònia d’abellerols
Els travertins són roques carbonatades formades a partir de la
precipitació del carbonat càlcic que l’aigua subterrània porta en dissolució en
forma de bicarbonat de calci. La reacció que controla el sistema és la següent:
CaCO3 (s) + 2H2O + 2CO2 (g) = Ca(HCO3)2
(aq)
El bicarbonat de calci Ca(HCO3)2 és altament soluble
en aigua i facilita la dissolució de la roca calcària. Quan l’aigua subterrània
carregada en bicarbonat de calci aflora en superfície perd el CO2 i
la reacció es desplaça cap a l’esquerra. Aquest fet determina la formació de
calcita, la qual precipita al voltant de
la matèria vegetal que hi ha a l’entorn de la surgència de l’aigua. Aquest
procés acabarà formant els travertins o toves calcàries. L’elevada porositat de la roca està originada per la
desaparició de les restes vegetals sobre les quals es va dipositar la calcita.
Per tota la zona de Conques, hi trobem dipòsits de travertí del mateix origen,
evidenciant la presència d'estanys fòssils més antics.
Si considerem el funcionament hidrogeològic general de la
Conca de Tremp, els estanys de Basturs corresponen a punts de descàrrega de
l'aqüífer desenvolupat sobre els materials de la Fm. Gresos d’Areny, els quals
es troben confinats pels materials
garumnians que afloren al llarg de la major part de la Plana de Tremp. La
comunicació entre l'aqüífer confinat i la superfície es produeix mitjançant un
sistema de falles. El nivell de l'aigua a l'estany gran correspon al nivell
piezomètric de tot el sistema aqüífer. Al fons de l'estany hi precipita
carbonat càlcic formant dipòsits de travertí.
Figura 7.4. Esquema hidrogeològic simplificat de la Conca de Tremp
Figura 7.5. Tall hidrogeològic simplificat de la Conca de Tremp
Si ens fixem detalladament en el tall de la figura 7.5, podrem veure que a
cap al centre de la conca el nivell piezomètric del sistema aqüífer (línia
vermella) està situat per sobre de la superfície del terreny. Aquest fet
determina que sigui possible l’existència de pous surgents en aquesta zona de
la conca, tal com queda testimoniat pel pou artesià de la localitat de Conques.
L’aigua dels estanys de Basturs té el seu origen a les aigües subterrànies del
sistema aqüífer connectat amb la superfície per un sistema de falles.
El mapa hidrogeològic mostra l'altitud de les isopeces, progressivament
més deprimides cap al centre de la conca i cap a la Noguera Pallaresa, fet que
determina la direcció del fluix d’aigua
subterrània. El tall hidrogeològic mostra també les zones de recàrrega i de
descàrrega:
·
La recàrrega es produeix per
infiltració directa de l'aigua de pluja caiguda sobre les roques que afloren al
sud (Montsec i Comiols), nord (Sant Corneli i Carreu) i est (Serra de la Conca)
de la conca de Tremp.
·
La descàrrega es produeix per les
vies següents:
o Natural difusa: rius d'Abella, Conques i Noguera Pallaresa.
o Natural puntual: fonts del sud del Montsec (Figuera, Edra,
Freda) i de la Conca (font de la Sarga) i dolines de Basturs.
o Artificial: la major part dels pobles de la Conca exploten
l'aigua de les arenites excavant pous.
Figura 7.6. En Marc Tudela explicant la hidrogeologia dels Estanys de Basturs
Un altre aspecte a considerar és
l‘abundant vida que es desenvolupa a l’entorn dels estanys. A la figura 7.7 es
mostra un exemple de les diferents espècies animals que habiten a la zona.
Figura 7.7. Diferents espècies que habiten a la zona dels estanys de Basturs
Parada
8. Icnites d’Orcau (UTM x:333942 y:4669993 ETRS89)
A la
localitat d’Orcau afloren unes espectaculars icnites de dinosaures sauròpodes
en una paret força inclinada a la banda est del poble. L’accés al jaciment es
realitza per una pista ben assenyalada situada a l’entrada del poble.
Figura 8.1. Vista del jaciment d’icnites d’Orcau
A la figura
8.2 s’observen unes d’aquestes icnites en detall. Destaca la seva morfologia
arrodonida i l’absència de les empremtes dels dits. Aquestes característiques apunten
a què els autors de les petjades van ser grans dinosaures sauròpodes.
Figura 8.2. Detall de les petjades del jaciment d’Orcau
També s’observen abundants restes
d’activitat biològica en els sediments i intercalacions de nivells del Garumnià
gris. S’interpreta que aquests sediments es van formar en una zona de lagoon
amb més o menys influència salobre. En aquest jaciment s’han descrit dos nous
gèneres de dinoicnites: Ornithopodichnites
magna i Orcauichnites garumniensis. L’aflorament està situat a la part alta de la Fm. Gresos d’Areny, d’edat
Maastrichtià (Cretaci Superior).
Poc abans
d’arribar a l’aflorament de les icnites, la pista travessa uns nivells de
gresos, a la superfície dels quals s’hi troben unes estructures que recorden
ous de dinosaure, tal i com s’observa a les figures 8.3 i 8.4. No obstant això,
l’absència de la closca i la grandària d’algunes de les estructures ens fa
rebutjar aquesta hipòtesi.
Figura 8.3. Estructures que recorden ous de dinosaure a Orcau
Figura 8.4. Estructures que recorden ous de dinosaure a Orcau
Poc abans
d’arribar al poble d’Orcau, la carretera travessa els materials del garumnià
roig, on s’ha desenvolupat un interessant sistema de xaragalls.
Figura 8.5. Xaragalls en els materials del Garumnià roig.
En segon terme es veu l’anticlinal d’Abella de la Conca
Figura 8.6. Xaragalls en els materials del Garumnià roig
En aquests
materials s’hi poden trobar estructures sedimentàries tractives, com el ripples
(figura 8.7) i evidències de processos edàfics (figura 8.8).
Figura 8.7. Ripples en els materials del Garumnià roig
Figura 8.8. Evidències de processos edàfics en els materials del Garumnià roig
Parada
9. Contacte Garumnià-Ilerdià (UTM x:323005, y:4669166 ETRS89)
Entre els
quilòmetres 22 i 21 de la carretera de Tremp al Coll de Montllobar i el Pont de
Montanyana, es pot observar el trànsit entre els materials rogencs de la
Formació Tremp (Garumnià) i els sediments marins blavosos corresponents a la
transgressió ilerdiana. El conjunt materials marins situats estratigràficament
per sobre de la Fm. Tremp (Garumnià) situats aproximadament entre la Població
de Claret i el Coll de Montllobar conformen l’estratotip de l’Ilerdià.
Figura 9.1. Contacte Garumnià i Ilerdià
El contacte es
pot observar de forma clara a peu de carretera atès el canvi sobtat de
coloració del terreny. Així, passem dels colors
rogencs i morats dels materials garumnians als tons blavosos de les argiles i
gresos ilerdians.
Aquest pas
entre les dues formacions està caracteritzat per uns sediments llimosos de
color marró a negre, que contenen restes vegetals i que estan caracteritzats
per dipòsits de maresma. La transició és gradual on alternen dipòsits de platja
fangosa i dipòsits de maresma i llacunes. També podem veure petites
intercalacions de dipòsits de plana al·luvial. Aquesta transició comporta al
mateix temps, canvis en el registre fòssil, veient-se estrats calcarenítics marins
amb alveolínids, orbitolínids, briozous, mol·luscs i coralls, amb altres
sediments com llims i argiles continentals on es poden trobar mol·luscs,
dasicladàcies i caròfits.
Parada
10. Collada de les Cargolines (UTM x:322026, y:4669548 ETRS89)
A l’alçada del
quilòmetre 20,5 de la carretera de Tremp al Coll de Montllobar i el Pont de
Montanyana hi ha un aflorament singular que està senyalitzat amb un panel
informatiu. Es tracta d’un petit turó format per argiles blavoses ilerdianes
amb passades de gresos molt bioturbats que presenten una quantitat molt elevada
d’un gasteròpode fòssil particular, Turritella
dixoni. Aquest aflorament rep el nom de Collada de les Cargolines.
Figura 10.1. Collada de les Cargolines
Figura 10.2. Acumulació de turritela trempina (Turritella dixoni)
A l’alçada del
poble de Fígols de Tremp hi ha magnífics afloraments dels materials ilerdians
(veure figures 10.3 i 10.4). A la figura 10.3 es mostra un aflorament de
lutites blavoses i gresos al talús de la carretera, interpretat com a dipòsits
de prodelta o badia fangosa (mud flat) segons l’Espai d’interès Geològic de la
Generalitat de Catalunya núm. 123 “Estratotip de l’Ilerdià”. Aquestes capes, en
la seva part inferior i mitja, presenten abundants Nummulites (en general N.
Globulus) però en la seva part superior els microfòssils no són tan
presents i en poca proporció es poden trobar macrofòssils dels gèneres Turritella, Cardita, Natica, Velates i equinoderms.
Figura 10.3. Zona coneguda com lo Tossal;
Figura 10.4. Argiles i gresos ilerdians a Fígols de Tremp
A la figura
10.5 es mostren les vistes dorsal i ventral d’un bivalve (Pseudomiltha sp.? Lucina sp.?) trobat a la zona de lo Tossal i a la
figura 10.6 es mostra una estructura no identificada present en gresos a la
zona de Fígols de Tremp.
Figura 10.5. Bivalve trobat a la zona de lo Tossa
Figura 10.6. Estructura no identificada trobada en gresos a la zona de Fígols de Tremp
A les figures
10.7 i 10.8 es mostren d’altres fòssils trobats a la zona de Fígols de Tremp.
Figura 10.7. Mostra de mà amb Teredolites sp. trobat a la zona de lo Tossal
Figura 10.8. D’esquerra a dreta: exemplars de bivalve, dos gasteròpodes (auricula sp.?)
i un gasteròpode tipus Cerítid, i ostrèids (Turkostrea multicostata) trobats a la zona de Fígols de Tremp)
Parada
11. Coll de Montllobar (UTM x:318078, y:4669166 ETRS89)
Seguint la carretera
des del Poble de Fígols de Tremp fins al Coll de Montllobar anirem observant
que de forma progressiva els materials argilosos blavosos seran substituïts per
passades de gresos i conglomerats cada cop més potents, de caràcter
continental.
Figura 11.1. Carretera de Fígols de Tremp al Coll de Montllobar.
S’observa la progressiva substitució de les margues i argiles blavoses per materials
sorrencs i conglomeràtics continentals, segons una seqüència gra i estratocreixent
També podem observar
clarament com els conglomerats sintectònics de la Serra de Gurb (Oligocè)
fossilitzen els materials ilerdians i el Garumnià.
Figura 11.2. Discordança angular entre els conglomerats de la Serra de Gurp i l’Ilerdià
Des del Coll
de Montllobar es té una magnífica vista de la Conca de Tremp (figura 11.3) i
del Congost de Mont-rebei (figura 11.4).
Figura 11.3. Vista de la Conca de Tremp des del coll de Montllobar
Figura11.4. Vista del Congost de Mont-rebei i del poble de Castissent des del coll de Montllobar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada