Mn. Francesc Nicolau: ES VAN TROBANT MÉS PLANETES FORA DEL SISTEMA SOLAR

Des del març del 2009 el telescopi espacial Kepler va detectant planetes a l’entorn d’estrelles amb el sistema de mesurar fins a les centmil·lèsimes de variació la llum de l’astre, cosa que permet afirmar que un objecte de la mida d’un planeta està passant per davant d’una estrella si hi disminueix la brillantor per damunt d’una centmil·lèsima. Per saber-ho segur es mesura tres vegades de manera que es comprovi que la minva de lluminositat és realment periòdica, deguda a un ritme constant. Amb aquest mètode ja portem més de 700 planetes segurs orbitant més de 300 estrelles.

Guillermo Torres (www.themarknews.com)

Fins ara no se n’ha pogut trobar cap que amb seguretat presenti unes condicions semblants a les que té la Terra, com són temperatura adequada i aigua en abundor, però al gener d’enguany al congrés de la Societat Astronòmica Americana (AAS), Guillermo Torres del Centre Harvard-Smithsonian d’Astrofísica va informar dels dos planetes més semblants a la Terra trobats fins ara pel Kepler. Es tracta del Kepler-438b i del Kepler-442b. Tots els planetes descoberts amb el Kepler s’anomenen amb el nom d’aquest telescopi espacial seguit d’un nombre.

Aquests planetes tenen les següents característiques: tots dos es troben voltant estrelles de la constel·lació de la Lira, de les quals una d’elles està a 470 anys llum i l’altra a 1.000 anys llum de la Terra. Tots dos tenen una temperatura que hi permet l’existència d’aigua líquida en cas de ser planetes rocosos, i la probabilitat de ser-ho és força alta. El Kepler-438b té un diàmetre només un 12% més gran que el de la Terra i dóna la volta a la seva estrella en tan sols 35 dies, però tot i amb això la calor que en rep no és excessiva ja que l’estrella és més dèbil que el Sol. S’ha calculat que només rep un 40% més de llum respecte de la que rebem nosaltres del nostre astre rei, cosa que encara permetria la vida.

Comparació entre el planeta Kepler-442b i la Terra

(www.commons.wikimedia.org)

I el Kepler-442b és un terç més gran que la Terra i descriu l’òrbita en 112 dies i de llum en rep com un 65% de la que rebem nosaltres. Així, doncs, es tracta de planetes habitables? El coautor de la investigació, David Kippings, del mateix centre que Torres, ens diu: «No sabem segur si algun d’aquests planetes és habitable. Només podem dir que són candidats prometedors». I és clar que no n’hi ha prou amb tenir una superfície rocosa i corrents d’aigua, amb una temperatura adequada. Són condicions imprescindibles però no suficients. Calen molts altres factors. Un d’ells és la protecció dels raigs còsmics, que nosaltres tenim amb la capa d’ozó. Si des d’un altre sistema ens analitzessin el que hi ha al voltant del Sol, molt probablement ens considerarien aptes per haver-hi vida als planetes Mart i Venus i, com sabem, no n’hi ha pas.