Tot i la intensa llevantada, el passat
dissabte 21 de març, un bon grup “d’Amics del Museu” ens vam reunir per
realitzar de nou la sortida de primavera. Aquesta vegada vam decidir tornar a
visitar el Museu Mollfulleda de Mineralogia, situat al bonic poble d’Arenys de
Mar (Maresme).
Després de trobar-nos uns quants membres dels
“Amics” a l’estació de tren, vam enfilar en direcció al museu tot pujant per la
Riera del Bisbe Pol. Com que tot just havia deixat de ploure, les lloses del
passeig estaven humides i en elles vam poder descobrir una gran quantitat de
fòssils. La procedència de les lloses és molt probablement alguna pedrera de la
zona de Sant Vicenç de Castellet, on s’exploten calcàries del Bartonià (Eocè
mitjà).
Els fòssils més abundants i vistosos eren els
equinoïdeus en algunes seccions dels quals s’observava el peristoma que és la
boca d’aquests animals, però també es podien trobar pues d’eriçó, algues
rodofícies i alguns gasteròpodes de gran mida segurament dels gèneres Oostrombus i Campanile. Gràcies a
aquestes petites troballes, a l’arribar
a la Plaça de l’Església, que es troba a pocs minuts del Museu Mollfulleda,
tots ja estàvem d’acord que gràcies a la pluja havíem començat molt bé la
jornada.
Molt animats doncs, vam arribar al Museu Mollfulleda, on ens vam
trobar amb la resta de companys i ens va rebre la directora del Museu d’Arenys
de Mar, la Sra. Neus Ribas que, tot i tenir altres compromisos, va venir-nos a
saludar. La Sra. Neus Ribes, a la qual agraïm la seva disposició, ens va deixar
en bones mans, ja que vam comptar amb la presència del Sr. Jesús, treballador
del Museu, i del Sr. Marc Campeny, geòleg col·laborador
del Museu Mollfulleda i gran coneixedor del seu fons mineralògic, cosa que va
fer que la nostra visita fos d’allò més amena i instructiva.
El Museu Mollfulleda consta de dues plantes. A
la planta baixa es troben exposats minerals d’arreu del món ordenats a partir de
la classificació sistemàtica de Nickel-Strunz, que és un sistema de
classificació que es basa en la composició química dels minerals. En aquesta
planta també trobem una petita vitrina amb formes i models cristal·logràfics a
més d’una exposició de minerals fluorescents.
La nostra primera parada va ser, precisament,
a la vitrina dels minerals fluorescents, on a més de jugar a intentar endevinar
l’espècie segons els colors de fluorescència, vam aprendre que hi ha minerals
fluorescents, però també fosforescents, és a dir, que un cop apagada la font de
rajos UV, continuen emetent llum durant uns
instants.
Vam prosseguir la nostra visita per la vitrina
dels elements natius, d’on ens va cridar l’atenció la bona representació de
mostres d’or procedents de diverses localitats i, especialment, l’excel·lent
mostra de bismut natiu de Villanueva de Còrdova, que presenta un cristall d’uns
3 cm i és
considerada una de les millors mostres d’aquesta espècie a nivell mundial.
També vam fer una mica de tertúlia davant la
interessant representació de minerals radioactius, ja que sempre hi ha algú que
es qüestiona per la seva perillositat, tot i que, en aquest cas, podíem estar
tranquils ja que al Museu Mollfulleda aquestes mostres estan aïllades amb un
vidre plomat i pot contemplar-los a una certa
distància.
Abans d’anar a la segona planta, vam poder
admirar la gran mostra de dolomita d’Eugui de 30 x 50 cm i amb cristalls de fins
a 4 cm
que destaquen per la seva gran transparència. Aquesta és una mostra mítica ja que
en Joaquim Mollfulleda, fundador del museu, la va rescatar de la intempèrie en
un jardí particular, sent una de les anècdotes i històries mes recordades de la
col·lecció entre tantes de les que amaga aquest petit museu.
A la segona planta, hi ha l’exposició de
minerals de Catalunya que es troba organitzada per comarques. Aquest va ser el
colofó a la nostra visita ja que vam gaudir molt en veure minerals publicats a
llibres antics i mostres com les que obteníem a les nostres primeres
excursions, la majoria procedents de jaciments que ja no existeixen. Tot i
així, també vam poder veure minerals que fa poc que han sigut trobats a les
nostres contrades i que el Museu ja els ha incorporat a les seves vitrines.
Entre records, anècdotes i intercanviant punts
de vista sobre la geologia, els museus i les institucions vam finalitzar la
nostra visita, sense que ningú, això sí, es quedés sense fer les darreres
fotografies i preguntar els dubtes que s’havien anat generant durant la
jornada.
Per acabar, ens agradaria agrair l’amabilitat
amb la qual ens van tractar els companys, amics i responsables del Museu Mollfulleda , que ens van fer gaudir
molt de la visita i passar, en definitiva, una molt bona jornada.
Fotos: Agustí Asensi i Isabel Benet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada