dissabte, 28 de març del 2015

Amics del Museu: VISITA AL MUSEU MOLLFULLEDA DE MINERALOGIA D'ARENYS DE MAR

Tot i la intensa llevantada, el passat dissabte 21 de març, un bon grup “d’Amics del Museu” ens vam reunir per realitzar de nou la sortida de primavera. Aquesta vegada vam decidir tornar a visitar el Museu Mollfulleda de Mineralogia, situat al bonic poble d’Arenys de Mar (Maresme).


Després de trobar-nos uns quants membres dels “Amics” a l’estació de tren, vam enfilar en direcció al museu tot pujant per la Riera del Bisbe Pol. Com que tot just havia deixat de ploure, les lloses del passeig estaven humides i en elles vam poder descobrir una gran quantitat de fòssils. La procedència de les lloses és molt probablement alguna pedrera de la zona de Sant Vicenç de Castellet, on s’exploten calcàries del Bartonià (Eocè mitjà).



Els fòssils més abundants i vistosos eren els equinoïdeus en algunes seccions dels quals s’observava el peristoma que és la boca d’aquests animals, però també es podien trobar pues d’eriçó, algues rodofícies i alguns gasteròpodes de gran mida segurament dels gèneres Oostrombus i Campanile.  Gràcies a aquestes petites troballes,  a l’arribar a la Plaça de l’Església, que es troba a pocs minuts del Museu Mollfulleda, tots ja estàvem d’acord que gràcies a la pluja havíem començat molt bé la jornada.

Molt animats doncs, vam arribar al Museu Mollfulleda, on ens vam trobar amb la resta de companys i ens va rebre la directora del Museu d’Arenys de Mar, la Sra. Neus Ribas que, tot i tenir altres compromisos, va venir-nos a saludar. La Sra. Neus Ribes, a la qual agraïm la seva disposició, ens va deixar en bones mans, ja que vam comptar amb la presència del Sr. Jesús, treballador del Museu, i del Sr. Marc Campeny, geòleg col·laborador del Museu Mollfulleda i gran coneixedor del seu fons mineralògic, cosa que va fer que la nostra visita fos d’allò més amena i instructiva.

El Museu Mollfulleda consta de dues plantes. A la planta baixa es troben exposats minerals d’arreu del món ordenats a partir de la classificació sistemàtica de Nickel-Strunz, que és un sistema de classificació que es basa en la composició química dels minerals. En aquesta planta també trobem una petita vitrina amb formes i models cristal·logràfics a més d’una exposició de minerals fluorescents.



La nostra primera parada va ser, precisament, a la vitrina dels minerals fluorescents, on a més de jugar a intentar endevinar l’espècie segons els colors de fluorescència, vam aprendre que hi ha minerals fluorescents, però també fosforescents, és a dir, que un cop apagada la font de rajos UV, continuen emetent llum durant uns instants.

Vam prosseguir la nostra visita per la vitrina dels elements natius, d’on ens va cridar l’atenció la bona representació de mostres d’or procedents de diverses localitats i, especialment, l’excel·lent mostra de bismut natiu de Villanueva de Còrdova, que presenta un cristall d’uns 3 cm i és considerada una de les millors mostres d’aquesta espècie a nivell mundial.



També vam fer una mica de tertúlia davant la interessant representació de minerals radioactius, ja que sempre hi ha algú que es qüestiona per la seva perillositat, tot i que, en aquest cas, podíem estar tranquils ja que al Museu Mollfulleda aquestes mostres estan aïllades amb un vidre plomat i pot contemplar-los a una certa distància.


Abans d’anar a la segona planta, vam poder admirar la gran mostra de dolomita d’Eugui de 30 x 50 cm i amb cristalls de fins a 4 cm que destaquen per la seva gran transparència. Aquesta és una mostra mítica ja que en Joaquim Mollfulleda, fundador del museu, la va rescatar de la intempèrie en un jardí particular, sent una de les anècdotes i històries mes recordades de la col·lecció entre tantes de les que amaga aquest petit museu.


A la segona planta, hi ha l’exposició de minerals de Catalunya que es troba organitzada per comarques. Aquest va ser el colofó a la nostra visita ja que vam gaudir molt en veure minerals publicats a llibres antics i mostres com les que obteníem a les nostres primeres excursions, la majoria procedents de jaciments que ja no existeixen. Tot i així, també vam poder veure minerals que fa poc que han sigut trobats a les nostres contrades i que el Museu ja els ha incorporat a les seves vitrines.



Entre records, anècdotes i intercanviant punts de vista sobre la geologia, els museus i les institucions vam finalitzar la nostra visita, sense que ningú, això sí, es quedés sense fer les darreres fotografies i preguntar els dubtes que s’havien anat generant durant la jornada.




Per acabar, ens agradaria agrair l’amabilitat amb la qual ens van tractar els companys, amics i responsables del  Museu Mollfulleda , que ens van fer gaudir molt de la visita i passar, en definitiva, una molt bona jornada.

Fotos: Agustí Asensi i Isabel Benet

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada