Amics del Museu: VISITA A L'EXPOSICIÓ "L'ECLOSIÓ DEL PASSAT:OUS I CRIES DE DINOSAURES"

Lluny estan els temps en que vèiem els dinosaures com a “llangardaixos terribles”, tal i com els va anomenar Richard Owen l’any 1841, i els teníem també com a uns éssers lents, maldestres i estúpids, amb els seus cossos enormes i els seus cervells de mosquit. Les darreres troballes i investigacions, però, han fet que avui dia ens mirem aquests animals amb uns altres ulls, car no deurien ser tan lents, maldestres i estúpids quan van aconseguir dominar el medi terrestre durant més de 140 milions d’anys, al llarg dels períodes Juràssic i Cretaci de l’Era Secundària (o Mesozoic). Les modernes exposicions sobre aquests éssers (com la que ja vam poder veure al Cosmocaixa l’any 2011: “Dinosaures: Tresors del desert del Gobi”), ens ajuden a que tinguem un altre punt de vista sobre els dinosaures.

Aquest dissabte vam anar a veure l’exposició interactiva “L’eclosió del passat”, que es pot veure a l’Espai Cultura Fundació Sabadell 1859, a tocar de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, fins a l’11 de gener de 2015. En arribar a Sabadell, el primer que vam veure fou un grupet de tres graciosos “Patchworkisaures” que, un xic porucs, es passejaven pel centre històric de la ciutat fent les delícies de petits i grans.

Tot seguit vam entrar al citat Espai Cultura a veure l’exposició centrada sobretot en l’exhibició de rèpliques i models d’ous, embrions i cries de dinosaures, creats per reputats paleoescultors basant-se en troballes de fòssils fetes a la Xina, Argentina, Índia, Estats Units, Mongòlia i França.

A l’entrada de la sala hi ha un petit espai amb uns plafons que ens informen sobre la història d’aquesta mena de troballes i dels seus protagonistes. També hi ha una taula amb una col·lecció d’ous actuals i rèpliques d’ous de dinosaure, amb les explicacions pertinents per no confondre un simple còdol arrodonit amb un ou de dinosaure.

Comparació entre l'ou més gran (d'Aepyornis) i el més petit (de colibrí)

La gran sala d’exhibició està compartimentada a base d’envans per tal de separar els diferents grups de dinosaures (Ceratopsians, Ornitòpodes, Sauròpodes i Teròpodes) dels quals rebem informació a través de plafons explicatius, reproduccions d’ossos i exemplars complets dels diversos dinosaures, així com també a través de fotografies, reproduccions i reconstruccions tridimensionals, a mida real, dels fòssils i de les postes d’ous.

Plafó explicatiu i foto d'un fòssil original

Reconstrucció tridimensional (a mida real) d'aquest fòssil

Aparador amb ous de sauròpodes

Model d'embrió d'oviràptor

Recostrucció d'un niu d'oviràptors

Fotografia d'un fòssil d'oviràptor protegint el seu niu 

de la tempesta de sorra que els va enterrar

Esquelet d'oviràptor

Esquelet de teròpode

Aquestes reproduccions van acompanyades d’escenes, sobre la suposada vida quotidiana dels dinosaures, pintades per artistes com Mark Hallett i Luís V. Rey que ens ajuden a adonar-nos que aquests animals estaven certament organitzats i tenien cura de les seves postes i cries, i el fet de representar alguns dinosaures coberts de plomes, ens els apropen cada cop més a les aus actuals.

Per als nens, i també per als adults, hi havia diverses “Estacions d’Exploració”, on es podien veure amb lupa diferents detalls de les closques, de la pell, i dels ossos, amb explicacions de com aquests ossos havien de créixer molt depressa en els primers estadis de la vida per poder arribar, en poc temps, a la mida dels progenitors.

Les diferents estacions d'exploració

També hi havia calaixos plens de sorra on es podia “excavar” diferents nius i identificar, per la forma i la textura dels ous, el tipus de dinosaure que els hauria post. Al segon pis de l’exposició, però, es mostren alguns exemples de postes problemàtiques per a demostrar que no tot és tan senzill com sembla, i que mai s’està prou segur en la relació automàtica entre l’estructura dels ous i els tipus de dinosaures que van fer aquella posta.

En aquesta mateixa sala també es pot veure la recostrucció de l’enorme niu d’un oviràptor gegant, així com també la reproducció del cèlebre “Baby Louie”, l’esquelet complet d’un embrió d’oviràptor gegant trobat a la Xina i amb el qual es va fer un article a la revista National Geographic. La reconstrucció d’aquest embrió il·lustra el cartell d’aquesta exposició.

A la sortida, i aprofitant l’avinentesa, vam entrar també a la seu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont on, al segon pis, s’hi exposa de nou “El Triceratops”. La rèplica d’aquest dinosaure va ser retirada l’any 2009 amb motiu de la remoldelació del citat Institut quan va deixar de ser museu per a convertir-se en un espai didàctic, a més de seguir éssent un centre d’investigació paleontològica de primer ordre.

En aquesta sala, juntament amb la rèplica de l’impressionant dinosaure, hi ha una sèrie de plafons pels quals ens vam assabentar de la història i peripècies per les quals va passar aquest exemplar, el qual es va fer tan popular entre els sabadellencs (i d’altres contrades) que va esdevenir una icona de la ciutat. La seva retirada va provocar tan gran indignació que s’ha hagut de tornar a exhibir. Ara se li està buscant, entre el públic assistent a l'exposició, un nom més adeqüat i original.

A la planta baixa es troba l’espai educatiu “Experiència interactiva: Avui investigues tu!” on es pot fer una visita clàssica a la sala en la qual es poden veure diferents reconstruccions de fòssils tan nostrats com són el Titanosaure i els primats Jordi i Pau.

Reconstrucció, a mida real, d'un Titanosaure

També es pot passejar entre les diverses escenificacions i plafons que ens assabenten de les passes que s’han de seguir un cop s’ha descobrert un jaciment de fòssils: l’excavació i la preparació de les mostres; el trasllat d’aquestes mostres a un centre d’investigació on s’estudien i, finalment, es publiquen els resultats d’aquesta investigació per a la seva difusió. Aquest mateix recorregut també es pot fer de manera més “pràctica” a través d’unes pantalles interactives on, amb un codi, t’adjudiquen un equip d’investigació.

Malauradament nosaltres no teníem temps per a fer aquesta activitat, certament interessant, perquè ja l’havíem esmerçat tot en l’exposició dels dinosaures i anava éssent hora de dinar, però sembla prou entretinguda i didàctica i dirigida sobretot als joves (però també als no tan joves) per tal d’orientar-los cap a l’apassionant món de la Paleontologia.