Mn. Francesc Nicolau: ÉS PROMETEDORA L'ENERGIA PROCEDENT DE L'HIDRÒGEN?

Tothom sap que l’aigua no és un element químicament simple (com equivocamant creien els antics) sinó un compost de dos elements. Cada una de les seves molècules consta de tres àtoms, dos d’hidrogen i un d’oxigen, que, separats, són gasos a la temperatura ambient. Si tenim un recipient ple de gas hidrogen i apliquem a la seva obertura una flama es posa a cremar, és a dir aquest gas es va combinant químicament amb l’oxigen atmosfèric fent aigua tot desprenent energia calorífica. Així l’hidrogen es pot considerar una font energètica sempre que en tinguem en quantitat. Energia neta perquè l’únic residu que ocasiona és aigua clara. Però... és que podem obtenir-ne en prou abundor de manera que sigui rendible des del punt de vista econòmic?

En el nostre planeta no hi ha hidrogen lliure perquè és tan lleuger que si el deixem a l’atmosfera acaba escapant-se cap als astres; la gravetat terrestre no és prou intensa per retenir-lo. Però, ja ho sabem, els oceans el contenen amb gran abundor combinat amb l’oxigen. Ara bé, l’energia que es necessita per a descompondre l’aigua i obtenir hidrogen és la que donarà l’hidrogen quan es cremi i no pas més. No s’aconsegueix res traient-lo del mar!

Així i tot, avui dia hi ha qui ha pensat a fer «centraletes» energètiques a base d’hidrogen, que siguin d’utilitat. Posem el cas d’una central eòlica que en un moment donat, a causa d’un fort vent molt persistent, es trobi amb excés de producció. On col·locar l’energia sobrant? En una instal·lació que descompongui l’aigua. I quan el vent amaina i cal subministrar energia es pot treure de la crema de l’hidrogen obtingut quan hi havia energia eòlica sobrant.

Illa d'Utsira (extret de www.es.touristlink.com)

I és això el que ja s’ha començat a fer. És l’actualitat científica que us faig saber aquesta setmana: a Noruega, a l’illa d’Utsira, que es troba a 18 quilòmetres de la costa, hi ha dues centrals eòliques que s’encarreguen de produir energia elèctrica per a tots els seus habitants, que no en reben gens del continent. I com que hi ha temporadesde vent intens i temporades de calma es va decidir instal·lar-hi també una centraleta d’hidrogen per a regular com hem dit la producció energètica. I ja podem anunciar el resultat: un èxit total. Tant és així que ja s’ha posat en marxa fer a l’illa de Còrsega una instal·lació semblant i també a l’illa Reunión, i en aquests casos per aprofitar l’excés d’energia, no eòlica sinó fotovoltaica (la que s’obté amb panells solars), que tenen a aquests dos llocs. Esperem que també sigui un èxit.

Cal dir, tanmateix, que no es pot pensar pas encara que seria bo generalitzar centrals d’aquest tipus. Presenten les seves dificultats: no tenen un cost prou baix i presenten el problema dels contenidors (que si són de metall són atacats per l’hidrogen) i el de la durada dels dispositius, que ara com ara es veu curta. Però s’estan fent estudis per superar aquests inconvenients i fins i tot hi ha qui investiga la possibilitat de l’obtenció de l’hidrogen a partir de restes orgàniques. Sigui el que es vulgui, o el que es faci, la notícia crec que era prou curiosa per a ser comunicada als nostres lectors.

NOTA: article publicat al full Catalunya Cristiana el 30 de desembre del 2012.