Isabel Benet: VISITA AL MUSEU DEL CIMENT ASLAND DE CASTELLAR DE N'HUG

Sortint per la carretera de la Pobla de Lillet cap la Cerdanya, i que s’enfila cap al coll de la Creueta, a l’indret del Clot del Moro ens sorprèn la visió d’un edifici esglaonat i mig restaurat, que s’adapta a les irregularitats del terreny allà on es troba entaforat. Es tracta de la primera fàbrica de ciment de Catalunya i que actualment alberga el Museu del Ciment Asland de Castellar de n’Hug, una de les seus del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC).

Al vestíbul del museu, on hi ha les guixetes i una petita botiga, se’ns explica el sentit de l’exposició ja que la visita és lliure. També ens avisen que no podrem visitar les galeries subterrànies per trobar-se inundades. La sala del museu ocupa les parts més baixes del que havia estat l’antiga cimentera que l’any 1901 Eusebi Güell, junt amb altres socis, va començar a construir sota les ordres de l’arquitecte modernista Rafael Gustavino. L’edifici es va inaugurar l’any 1904 i va funcionar fins l’any 1975.

L’exposició s’inicia amb un repàs, a través de plafons i maquetes, de les tècniques constructives, sempre a la recerca d’un disseny lleuger i ressistent alhora, com la closca d’un ou. Així s’arriba a l’explicació de la cèlebre volta catalana, una tècnica constructiva ja coneguda des del s.XV i molt usada pels arquitectes modernistes, sobretot en construccions industrials, perquè era una tècnica ràpida i econòmica que utilitzava maons plans i estructures de ferro forjat. Al sostre de la fàbrica en tenim un bon exemple d’aquesta tècnica tan nostrada. 

En principi el conglomerat que s’utilitzava per unir els maons en la volta catalana era el tradicional morter de calç, producte que s’obtenia a base de coure les roques calcàries en forns molt casolans on s’assolien temperatures d’entre 900 i 1000 ºC i que ja era conegut en temps dels romans.

El principal problema d’aquest conglomerats és que necessita aire per a endurir-se, per això a partir del s.XVIII s’investiguen nous morters que es solidifiquin en tota mena de condicions. Així es descobreix que si a les roques calcàries s’afegeix una part d’argila, el morter que s’obté es solidifica fins i tot quan està moll. La més gran innovació, però, va ser la patentada, a mitjans del s.XIX, per Joseph Aspdin i, posteriorment, pel seu fill William, els quals van descobrir que calcinant la mescla de calcària i argila a més temperatura es produïa un ciment més fort i resistent al qual li van donar el nom de Portland, regió del sud d’Anglaterra on es troben unes calcàries que han donat nom al l'estatge Portlandià del Juràssic superior.

Aquest nou ciment pòrtland va ser l’utilitzat per a la construcció de la cimentera del Clot del Moro on, a partir del 1904, es va començar a fabricar aquesta mena de ciment després que Eusebi Güell i el seus socis fundessin la Compañía General de Asfaltos y Portland S.A. Asland.

L’elecció del Clot del Moro per a la construcció d’aquesta fàbrica no va ser per casualitat. En aquell racó de món es tenien tots els recursos necessaris per a posar en marxa una fàbrica d’aquesta mena: una pedrera d’on s’extreien les calcàries margoses finicretàciques i paleocenes situades al vessant nord del sinclinal de Ripoll (dins del Mantell del Cadí), aquestes calcàries tenien el contingut adequat d’argila per a la fabricació del ciment pòrtland, també hi havia suficient aigua que feia moure les turbines i que arribava des de la capçalera del riu Llobregat a través d’una gran canonada, la més llarga d’Europa en aquell moment  i, finalment,  també hi havia el carbó necessari per als forns rotatoris i que s’extreia de les mines de la propera serra de Catllaràs.

El principal problema era el transport del producte elaborat fins als punts de venda. En aquella època el tren es trobava a més de 30Km de la fàbrica, per això es va haver de construir una línia fèrria de via estreta anomenada “el carrilet” i que avui dia encara funciona com a trenet turístic entre la Pobla de Lillet i el Clot del Moro.

A més de la fàbrica es va construir una colònia per als treballadors i un edifici per als enginyers i que actualment s’ha convertit en un refugi de muntanya. També es va construir una sumptuosa casa-xalet, obra que s’atribueix a Gaudí, on s’allotjaven els propietaris i els alts càrrecs, que ara està en ruïnes. A tocar del xalet hi ha una ermita d’inspiració romànica.

La casa dels enginyers, actual refugi "Quatre Cases"

L'estat actual de la casa-xalet i tal com era en una foto de l'època

A la darrera sala de l’exposició es detalla el funcionamant de la fàbrica i la complexa elaboració del ciment pòrtland. Aquest funcionament és bàsicamant el mateix de les cimenteres actuals. L’estructura esglaonada d’aquesta fàbrica permetia d’aprofitar la força de la gravetat i incorporar-la al procés de producció, per això hi ha una maqueta de la fàbrica, i la recreació d’un forn rotatori a l’interior del qual s’explica el funcionament d’una fàbrica en cascada, des de les pedreres situades al capdamunt, els molins trituradors i els forns rotatoris situats a la part mitjana i que funcionaven amb energia hidràulica i màquines de vapor i, finalment, els dipòsits i magatzems situats a la part baixa on s’ensacava el ciment i es carregava al carrilet per a ser transportat fins a l’estación de tren de Guardiola de Berguedà. A l’interior d’aquest forn rotatori també es pot veure l’evolució de la calcinació de la matèria primera (la roca calcària i l’argila) a diferents temperatures fins a aconseguir-se la fusió a 1500 ºC i, com a consequència d’aquesta fusió, la formació d’un producte anomenat clínquer el qual s’ha de pulveritzar per a obtenir el ciment.

Maqueta del conjunt de la fàbrica

Recreació de l'interior d'un forn rotatori

Esquema de la fàbrica en cascada

Sortint de la sala principal del museu, on a la seva època s’ensacava el ciment, entrem a una altra gran sala on s’enmagatzemava el pòrtland en unes sitges de fusta i on podem veure un audiovisual, elaborat amb filmacions fetes a l’any 1920, i l’exposició de fotos Imatges del Berguedà al segle XX.

A partir d’aquí ens posem els cascs i sortim a l’exterior a observar la part visitable de la fàbrica començant pel dipòsit del clínquer, un espai enorme i des d’on, quan es pot, s’accedeix als corredors subterranis. A cada moment hi ha petits plafons que ens situen dins la fàbrica i a l’instant precís del procés de producció. De totes maneres la imaginació ha de treballar de valent per tal de fer-se una idea de com era la fàbrica amb la maquinària present i en marxa.

Interior del dipòsit del clínquer

Plafó explicatiu i situació dins el conjunt de la fàbrica

No cal dir que quan la fàbrica estava a ple rendiment, per les seves xemeneies sortien fums i pols a dojo, per la qual cosa els problemes mediambientals i respiratoris eren enormes i encara ara hi ha una gruixuda crosta de ciment que recobreix les roques dels voltants de la fàbrica.

Aspecte de la crosta de ciment

Retornant cap al vestíbul, passem pels laboratoris on constantment s’analitzaven mostres de cadascuna de les fases de producció per tal d’ajustar, a cada moment, la composició de la matèria primera i la temperatura o el ritme dels forns. Tot aquest control era necessari per a obtenir la màxima qualitat del ciment pòrtland.

A la petita botigueta, a més de records i productes típics de l’Alt Berguedà, també es pot adquirir el quadern nún. 17 de la sèrie Quaderns de Didàctica i Difusió editat pel Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya on es fa un desplegament de la història de la fàbrica així com també del seu funcionament, amb esquemes tridimensionals molt didàctics i fotografies de l’època, cosa que ens pot facilitar l’esforç que suposa imaginar-se la fàbrica completa.

Aquí finalitzem aquesta interessant visita a la fàbrica de ciment Asland de Castellar de n’Hug. En properes ressenyes apareixeran uns itineraris per la serra de Catllaràs els quals ens permetran visitar els indrets on s’extreia el carbó que es consumia als forns rotatoris de la fàbrica, així com també el camí que seguia el carbó per arribar a la fàbrica i el procés de preparació d’aquest carbó abans de ser introduït als forns. Per a més informació cliqueu aquí