Ara que és
estiu, i ve de gust d’anar a la platja, potser alguns de vosaltres tingueu l’ocasió
d’anar al cap de Creus… si és així us recomano la visita al Paratge de Tudela i
al petit museu de l’Espai Cap de Creus, ubicat a l’interior de l’edifici del
far.
El cap de
Creus és una península situada al nord del golf de Roses, formada pels darrers
contraforts del Pirineu axial els quals, com si fos una mà gegantina,
s’enfonsen a la mar Mediterrània. Per això en aquest cap afloren roques molt
antigues pertanyents al període Cambroordovicià (Paleozoic), deformades durant
l’orogènia Herciniana, així com també uns granitoides tardihercinians els quals
afloren a la Serra de Rodes i pels voltants de la població de Roses. El cap de
Creus, el punt més oriental de la península Ibèrica, forma part de
l’emblemàtica Costa Brava i, des de l’any 1998, és un parc natural protegit.
Sortida de sol des de la badia de Port de la Selva
Les roques
que afloren són conglomerats, quarsites, calcàries marmoritzades, pissarres,
esquists, gneis, dics de pegmatita i roques migmatítiques (roques procedents de
la fusió parcial, o anatèxia, de roques metamòrfiques preexistents). El més
interessant, però, és que cap al nord no sols augmenta l’edat dels materials
sinó que també va augmentant el grau de metamorfisme regional fins a l’extrem
de l’anatèxia representada per per les migmatites del cap Gros i punta dels
Farallons al nord-est de Port de la Selva.
Una bona
oportunitat d’observar la franja de roques amb un alt grau de metamorfisme
regional és visitant l’anomenat Paratge de Tudela, indret que va servir d’inspiració
a escriptors com Josep Pla, arquitectes com Pelayo Martinez i pintors com
Salvador Dalí.
En aquest
lloc, als anys seixanta, el Club
Mediterranée va construir un establiment de lleure privat el qual va
perdurar fins l’any 2004, i entre els anys 2009 i 2010 s’hi van estar fent
obres de recuperació d’aquest espai per a adequar-lo a l’ús turístic.
Zona de la cala Culleró
Per a
accedir-hi cal prendre la carretera local que des de Cadaqués es dirigeix al
cap de Creus pròpiament dit, i agafar una desviació a mà esquerra que s’acaba
en un aparcament de pagament i a més, tot s’ha de dir, l’estada al Paratge de
Tudela està limitada a dues hores, però, malgrat això, la visita paga la pena i
tot el recorregut es fa per un còmode camí cimentat.
La visita al
Paratge de Tudela comença en una plaça, presidida per dos grans cubs de ferro,
on es troba el mirador de la Sala Gran des del que es pot contemplar una
fabulosa vista del Pla de Tudela i els seus esculls.
Vista des del mirador de la Sala Gran
Tot seguit el
camí de ciment baixa al Pla de Tudela on hi ha instal·lats una sèrie de plafons
que ens assabenten del procés de construcció del complex turístic del Club Med, per part de l’arquitecte
Pelayo Martínez, i també el procés de recuperació d’aquest espai, gràcies a una
acció conjunta del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de
Catalunya i del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino.
Aquest procés
va consistir en l’enderroc manual de totes les construccions així com també la
retirada d’espècies vegetals invasores tals com el bàlsam (Carpobrotus edulis), la gazània (Gazania rigens), la figuera de moro (Opuntia sp.) i l’àloe (Aloe
maculata); així d’aquesta manera es vol potenciar la implantació de nou de
la flora autòctona.
També hi ha
plafons on s’explica la complexa geologia de la zona on hi destaquen uns filons
blancs, o rosats, de pegmatites entre masses grises d’esquists micacis molt
brillants.
L’explicació
va acompanyada d’un mapa geològic confecccionat a partir de mapes inèdits de J.
Carreres i E. Druguet. També s’explica la gènesi de les zones de cisalla on els
materials es deformen ductilment (sense fractura). A les grans zones de
cisalla, anomenades bandes milonítiques,
les roques estan tan triturades que el mar exerceix un major potencial erosiu
sobre elles formant-se així les característiques i profundes cales del cap de
Creus.
A partir
d’aquí anirem seguint el camí cimentat, paral·lelament a la costa, passant pel
Pla de Tudela i la seva petita platja i sota la roca anomenada “l’Àliga”,
formada per l’erosió diferencial entre es esquists(més tous) i els dics de
pegmatita (més durs) els quals ressalten i són també atacats per l’aigua del
mar i el vent donant lloc a aquestes formes capricioses plenes de forats
anomenats tafonis. Al llarg del recorregut es poden veure moltes més roques amb
noms curiosos que recorden la seves formes: un àliga, un conill, una pantera, un camell…
Si ens
acostem als dics de pegmatita, observarem grans cristalls de mica blanca
(moscovita) i de feldspats alcalins, així com també precioses turmalines de
gran tamany. Aquests dics de pegmatita tenen els seu origen en els materials
metasedimentaris parcialment fosos de la zona migmatítica, els quals es van
emplaçar dins d’aquesta zona migmatítica així com també dins la zona
perianatèctica que l’envolta.
Feldspat
Turmalines
També al
llarg del recorregut podrem observar la flora autòctona entre la que destaca un
matoll, de forma semiesfèrica i extraordinariament espinós, anomenat coixí de
monja (Astragalus tragacanta), planta
perfectament adaptada a l’aerosol salí. També és destacable un petit
d’inflorescència esfèrica de color lilós: es tracta del panical blau (Echinops ritro), planta molt típica del
litoral mediterrani.
Coixí de monja
Panical blau
Però, malgrat
els esforços, les plantes de jardineria continuen rebrotant i envaïnt tots els
racons i, encara que són molt vistoses i fan molt bonic, s’han d’erradicar a
favor de la flora autòctona.
Gazània
Bàlsam
Un xic més
enllà del mirador de la Cala Culip, s’acaba el recorregut a l’antic port del
complex turístic i que encara util·litzen algunes embarcacions per a amarrar-hi.
A través d’unes escales es pot accedir a aquest embarcador.
A partir
d’aquí s’ha de retornar al parquing pel mateix camí d’anada, però arribant de
nou al mirador de la Sala Gran, on estan els cubs de ferro, podem desviarnos
per anar a visitar la propera cala d’Agulles, per un camí empedrat un xic
delicat, i el mirador de Pamperris des d’on es té una altra visió del Pla de Tudela
i del camí que hem recorregut.
Cala d'Agulles
Mirador de Pamperris
Prop del
parking encara podem fer una darrera visita a l’espectacular roca anomenada “el
Camell”, per un cami degudament senyalitzat.
Per a
completar aquesta visita es pot anar a veure el petit museu geològic situat a
l’edifici del far de cap de Creus, el qual recull la col·lecció de roques de
Walter Faixó i Albert Grau, i que, amb la col·laboració de l’Ajuntament de
Cadaqués, va obrir les portes al públic l’any 2008.
En aquest
espai, estructurat en quatre petites sales, no sols es mostren roques i
minerals del cap de Creus (i d’altres indrets indeterminats), sinó que també es
poden copsar d’altres aspectes de la zona com són la geologia, la meteorologia,
la flora, la fauna, i la cultura que ha generat aquest troç de Catalunya tan
especial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada