Com ja s’ha comentat en una entrada anterior,
el passat mes de Juny va tenir lloc la IV Taula d’intercanvi a Canyelles, èxit
rotund d’assistència, respecte a col·leccionistes i picadors d’arreu de la Península,
de la qual podríem arribar a dir que es consolida com a referent dins el seu
sector.
Aquest any es van fer una
sèrie de tallers, un dels quals va ser el de talla, el qual va atraure a molt de
públic interessat en desxifrar el neguit de saber quin és el procés que fa que
una pedra o mineral en brut passi a ser una gemma.
Malauradament, el temps només ens va permetre explicar quin és el procés a seguir per pulir-les per poder treure el millor de cada peça, del qual procés farem un resum a continuació.
Què es necessita per pulir una pedra o mineral?
La resposta és molt bàsica, el millor: Serres, discs de diamant i la pols d’esmeril.
I per què de diamant? Com tots ben penseu, per ser el mineral més dur i l’únic capaç de “menjar-se” la resta per tal de donar-li forma…
Hi han diversos tipus de discs diamantats i, a la vegada, un ampli assortiment en mida de gra de diamant en disc (es pot fer una comparativa amb els papers d’esmeril) a fer servir depenent de la duresa de la pedra i, a posteriori, per fer el treball previ al polit de l’exemplar.
La resposta és molt bàsica, el millor: Serres, discs de diamant i la pols d’esmeril.
I per què de diamant? Com tots ben penseu, per ser el mineral més dur i l’únic capaç de “menjar-se” la resta per tal de donar-li forma…
Hi han diversos tipus de discs diamantats i, a la vegada, un ampli assortiment en mida de gra de diamant en disc (es pot fer una comparativa amb els papers d’esmeril) a fer servir depenent de la duresa de la pedra i, a posteriori, per fer el treball previ al polit de l’exemplar.
Màquina per polir i fer caboixons.
Disc diamantats amb diferents granatges.
Disc flexible diamantat per a polits.
Vista de l'estructura de la màquina de polir.
Com es fa un caboixó?
- Asserrat i desbastat:
El primer pas a fer es aconseguir un “slab” (rodanxa) de la pedra que volem treballar d’una mida una mica superior al caboixó que volem aconseguir.
Un cop tenim aquesta rodanxa, dibuixem en ella la forma del caboixó , anomenat “shape” (oval, quadrat, rectangular, circular…) i l’enganxem el “dop” (un pal lacrat que permet rotar millor la peça a la plataforma de polit) i comencem a desbastar la pedra, amb el gra de diamant més gran que permeti el mineral:
-Amb una ametista (duresa 7) començaríem per un gra 180, en canvi, una fluorita, podríem començar per un gra 340.
Amb aquest desbastat aconseguim menjar-nos les sobres de pedra laterals fins arribar a la línia marcada de “shape” per, després, amb la rotació del canell, anar desbastant la superfície per donar-li la forma convexa del caboixó.
Confecció del slab.
Dibuix del shape.
Desbastat.
Endoptat i confecció del caboixó.
Caboixó.
En el cas del taller que vam realitzar, per motius de seguretat, no vam portar la serra, però vam substituir-la per un disc amb gra gruixut (#80) per tal d’aconseguir superfícies planes per després poder polir-les.
Realització d'un pla mitjançant un disc diamantat.
Pla realitzat a la quiastolita.
- Pre-polit:
El pas més important a l'hora de fer una talla és el pre-polit. Sense un bon pre-polit no s'aconseguirà mai un polit òptim de la pedra en qüestió quedant la superfície amb un aspecte com de pell de taronja.
Per tal de fer un molt bon pre-polit utilitzem discs de gra 600 a 1200.
-Que aconseguim amb això? Treure totes les ratlles que deixen a la superfície els discos anteriors. S'ha de fer amb molta cura i suavitat, rotant molt el dop on tenim lacrada la peça a fer per aconseguir la màxima perfecció a la superfície del caboixó.
- Polit:
Es la fase final, l’esperat moment per poder veure com ens quedarà finalment la peça que hem començat a treballar a partir d’una rodanxa amorfa o d’un tros massiu de mineral.
Per fer el polit bàsicament s’utilitzen dos òxids depenent de quin sigui el mineral a polir: l'òxid de ceri i l'òxid d'alumini.
El procés es fa sobre una base de cuir, on s'impregna l'òxid que utilitzem i, amb la calor del fregament del cuir amb la superfície del mineral aconseguim una ordenació molecular que ens donarà l'acabat de lluentor final.
Cal dir que fent una molt bona feina de pre-polit en determinats minerals, aquesta lluentor l'aconseguim amb discs de gra 1200 o superiors, no sent necessari el procés amb els òxids.
Esfarelita pre-polida.
Esfaleria polida.
Per finalitzar, al taller fet a Canyelles, vam poder compartir diverses tècniques de polit i “construccions” lapidàries que podem observar a continuació:
- Descobriment de macles de quiastolites i el seu polit:
Quiastolita llesta pel pre-polit.
Quiastolita pre-polida.
Quiastolita polida.
Quiastolita polida.
- Polit de diversos cristalls naturals de fluorita per poder observar millor el seu creixement:
Pre-polit d'una fluorita.
Pre-polit d'una fluorita.
Pre-polit d'una fluorita.
Fluorites polides.
Fluorites polides.
- Polit d'un mineral de qualitat gemma: esfalerita d’Aliva:
Vista d'una esfalerita en brut.
Esfaleria pre-polida.
Esfalerita polida.
- Taller lapidari de decoració: Fer d’un massiu de quars un cristall polit:
Fabricant les cares d'un quars massiu.
Fabricant les cares d'un quars massiu.
Quarts lapidat.
Aquí teniu una taula d'informació sobre les mides del gra de diamant dels discos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada