Amics del Museu: SORTIDA DELS AMICS A COLLSEROLA

El passat dissabte 19 de gener ens vam reunir els Amics del Museu, al capdamunt del carrer de Bellesguard de Barcelona, per a fer una petita sortida matinal la qual ens va permetre de conèixer les roques paleozoiques afectades pel metamorfisme de contacte provocat per la intrusió de magma fos durant el Carbonífer superior (fa uns 300 milions d’anys). En aquesta zona la geologia és certament complexa; i encara que el dia es presentava amenaçador això no ens va espantar pas, ja que som de l’opinió que les roques molles es veuen millor.

Quan ja ha arribat tothom, anem fins al final del carrer Mercè Rodoreda, passant a frec del mur del monestir de Sant Maties on podem observar alguns carreus amb crostes de malaquita, ja que per aquests topants hi havien hagut mines de coure.

Al final del carrer es pot veure el contacte dels granitoides amb els materials paleozoics.

Primer se’ns explica com es forma una pissarra per efecte del metamorfisme regional el qual té lloc a les arrels de les serralades en formació, degut a les altes pressions i temperatures relativament elevades que imperen a l’interior de l’escorça terrestre. Aquest procés, l’anomenat metamorfisme, provoca la trasformació de les roques originals (les quals poden ser sedimentàries, ígnies o metamòrfiques prèvies) per la formació de nous minerals i la seva reordenació, sobretot dels que tenen hàbit tabular (com la clorita), donant lloc a l’aparició de la pissarrositat o esquistositat.

També ens expliquen que els granitoides de Collserola, per la seva composició, pertanyen al grup de les granodiorites.

Aquestes granodiorites es van formar com a conseqüència del refredament de grans masses de magma fos (anomenades batòlits o plutons) les quals van fer intrusió a finals del Paleozoic; per això a aquestes roques se les anomena plutòniques. Aquest magma a gran temperatura, va provocar una sèrie de canvis en la roca del seu voltant (o encaixant) creant una aurèola metamòrfica que, aquí a Collserola, arriba a tenir dimensions de fins a 2 quilòmetres: és l’anomenat metamorfisme de contacte.

Per a veure de prop aquests canvis, ens traslladem fins a l’antiga pedrera de Bellesguard situada just damunt del cementiri de Sant Gervasi. D’aquesta pedrera s’havia extret material per a la construcció del Casal de Bellesguard, obra de Gaudí, de la qual podem veure el seu pinacle característic.

En aquesta pedrera observem com va afectar la temperatura donada pel magma als anomenats esquists verds, roques que es van formar a partir d’una roca volcànica bàsica afectada per un metamorfisme regional previ de grau mitjà. Quan el metamorfisme regional és baix es formen les pissarres, i si aquest grau augmenta, aquestes es transformen en filites (que són com pissarres però molt lluents) i els esquists, on els grans de mica es veuen a ull nu. 

Aquells esquists verds es van transformar en corneanes com a conseqüència del metamorfisme de contacte molt a prop del límit amb el batòlit; conforme ens allunyem del batòlit, l’afectació és menor i això es detecta per la presència de les filites pigallades que en aquest itinerari, però, no les veurem.

Aspecte de les filites pigallades al Montseny

Les corneanes que observem mostren un bandejat de colors diversos: les bandes fosques són hornblendites, les bandes verdoses són epidotites, les bandes vermelloses són granatites i les bandes blanques poden ser marbres. De vegades també es poden observar grans de tremolita. La presència de calci en la composisió d’aquests silicats fa que se’ls anomeni silicats càlcics o corneanes càlciques. Aquest llistat no és més que un record de l’antiga “esquistositat”.

Sortint de la pedrera seguim un sender que s’enfila a la Carretera de les Aigües, situada just damunt nostre. Per aquest camí veiem els efectes del metamorfisme de contacte sobre les antigues pissarres d’origen argilós. En aquest cas a aquestes corneanes se les anomena cornubianites i en elles s’ha esborrat totalment l’esquistositat. Conforme ens allunyem de la influència del plutó, l’afectació és menor i llavors apareixen unes “pigues”, anomenades porfiroblastes, damunt la superfície de les filites de manera que aquestes se les anomena filites pigallades. Aquests porfiroblàstes solen ser de cordierita, andalusita o sil·limanita, conforme ens acostem al batòlit.

També observem alguns dics per on va discórrer el magma aprofitant les esquerdes del terreny. Això va fer que aquest magma incorporés aigua freàtica i es refredés ràpidament, sobretot als marges del dic. Aquestes roques s’anomenen hipabissals perquè es refreden prop de la superfície del terreny. Quan aquests dics mostren un gra fi se’ls anomena aplites, i quan mostren un gra groller, pegmatites. En aquests dics sol trobar-se un mineral molt apreciat: la turmalina, de color negre i amb cristalls allargats.

Dic d'aplita a la pedrera de Bellesguard

Turmalina en un dic de pegmatita a la Carretera de les Aigües

Quan sortim a la Carretera de les Aigües, les boires ja embolcallen totalment la Torre de Collserola i la pluja es va fent més insistent, però encara tenim temps d’anar a veure una gran acumulació de granatites, situades sota l’Observatori Fabra, producte de l’afectació del metamorfisme de contacte sobre unes roques d’un origen probablement margós.

Granatites a la Carretera de les Aigües

Al fons del barranc, que tenim a sota nostre, observem les ruïnes de la mina “La Electricidad”. En Sergi ens assabenta que d’aquesta mina s’havia extret calcopirita (mena de coure), i que la seva rendibilitat va ser molt poca, per això es va explotar durant pocs anys de finals del s.XIX. Sembla ser, però, que encara es conserva el pou d’extracció.

La Montserrat ens adverteix de la presència del miraguà o aràujia (Araujia sericifera) una planta enfiladissa, procedent d’Amèrica del Sud, la qual produeix un fruit en forma de pera vellutada que, quan està madura, allibera un munt de llavors equipades amb un plomall molt suau (“angelets”) que els permet de ser transportades pel vent. Aquests “angelets” s’havien fet servir per farcir coixins i edredons abans de l’aparició de les fibres sintètiques.

De tornada observem com l’esquistositat es troba plegada formant una sèrie de plecs anomenats kink-bands.

La Carretera de les Aigües talla un dic de pòrfir granític, això és: una roca hipabissal, de textura porfírica, amb grans cristalls de quars (fenocristalls) envoltats d’una massa microcristal·lina formada per quars i feldspat.

De baixada també veiem alguns marbres encaixats a les corneanes fosques (en les que predomina l’hornblenda). Després d’això, donem per acabada aquesta petita, però concentrada, sortida matinal i ens acomiadem fins la propera!