Antoni Riera: LES COVES DEL TOLL

Les Coves del Toll són un dels jaciments peleontològics més importants del Quaternari català; la gran quantitat de restes arqueològiques trobades donen fe que l’ocupació humana d’aquestes coves va anar des del Paleolític mitjà fins a començaments de l’Edat del Bronze. Aquestes coves estàn situades en els marges del Torrent Mal, en una desviació de la carretera de Moià a Collsuspina, a l’alçada del Km 32.

Les coves són un riu subterrani i en èpoques de pluges queden inumdades. Ja en la primera exploració efectuada l’any 1948, per membres del GES del Club Muntanyenc Barcelonès, l’equip es trobà amb la presència d’aigua des de molt aprop de la boca d’entrada, cosa que feu difícil aquesta com les posteriors exploracions portades a terme.

Les Coves del Toll tenen una llargada d’uns 1.148 metres aproximadament. A poca distància de l’entrada, que forma una boca de grans dimensions, hi ha una sèrie de galeries estretes que s’estenen durant uns 700 metres i més endavant un laminador vertical que fou anomenat “la Clau del Toll” per la dificultat que presentà superar-lo; això no va ser possible fins l’any 1952, en que F. Rovira i un equip del GES, arribaren als 750 metres de l’entrada, descobrint més endavant les enormes sales que hi ha al fons de la cova.

Allí van trobar unes grans àmfores neolítiques que era impossible que haguessin estat portades seguint el camí fet pels espeleòlegs; això els va fer suposar que, en l’època neolílica, hi havia una altra entrada. Després de diverses exploracions i de fer el plànol de la cova, excavaren en un punt del marge del Torrent Mal i trobaren l’entrada primitiva que seguia la galeria sud i estava obstruïda per una gran esllavissada. Des d’aquesta entrada es varen realitzar moltes troballes d’un gran interés científic.

Les excavacions van ser dirigides pel comissari local d’excavacions, Sr. Oller, amb la col·laboració dels Srs. Surroca i Farràs. L’estudi de les restes arqueològiques les realitzà el Dr. Serra Ràfols, i els de la fauna quaternària els van duur a terme el Dr. Villalta i el Sr. Casajuana.

Els ossos fòssils són de l’època en que la cova era habitada per l’ós de les cavernes (Ursus spelaeus) i dels quals s’han trobat restes d’uns vuitanta individus; també s’han trobat restes de lleons, hienes, bisons, rinoceronts del gènere Tichorhinus, hipopòtams, linxs, castors, cavalls salvatges, elefants, etc. Aquests animals no vivien a les coves sinó que van ser portats pels corrents d’aigua o pels carnívors que els caçaven.

Referent a l’ocupació humana, les troballes més antigues són molt escasses, però prou significatives per a situar-la des del Paleolític mitjà (durant la segona meitat de la glaciació del Würm) i pertanten a la cultura del Musterià, representada a les Coves del Toll per eines de pedra picada, nòduls i lasques. En altres nivells de l’excavació, s’han trobat restes del que permeten suposar que el Toll va ser habitat per l’home del Neolític de forma continuada durant 2.000 anys. S’han trobat restes de ceràmica, puntes de fletxa de sílex, destrals de basalt i de pedra polida i petxines foradades que formaven part dels collars que es trobaren acompanyant els diferents enterraments.

Els esquelets humans de 5.000 anys d’antiguitat es van trobar lligats en posicions violentes, segons la creença de l’home del neolític, per impedir que els esperits poguessin escapar-se del cos i venir a trobar els vius. Aquesta pràctica és seguida encara per molts pobles primitius.

A diversos nivells s’ha trobat ceràmica amb decoració cardial i en els nivells superiors alguns vasos campaniformes; també molins de mà de pedra i sobretot la mostra més important d’os treballat de l’Eneolític trobada al nostre país. Actualment les troballes de les Coves del Toll es poden admirar al Museu Arqueològic i Paleontològic de Moià, situat a la casa natal de Rafel Casanova. La cova ha estat tancada amb una porta metal·lica per tal de salvaguardar aquests importants testimonis del nostre passat.

L’any 1982 es produïren unes greus inundacions a l’interior de les coves que malmeteren gran part dels sediments arqueològics de la Galeria Sud. Per deixar de nou visitable l’indret, el Servei d’Arqueologia de la generalitat i l’Ajuntament de Moià, endegaren, l’estiu de 1985, els treballs necessaris d’acondicionament i neteja dirigits per M. A. Petit, els quals permeteren recuperar diversos elements prehistòrics de gran interès. Mencionarem també les tasques de condicionament i presa de mostres, realitzades l’estiu de 1995 i dirigides pels Drs Serrat i Lumley de la Universitat de Barcelona i del Musée de l’Homme de París, respectivament.

NOTA: Trascripció de l’article publicat al "Butlletí Intern dels Amics del Museu", núm 28. Fotos extretes del bloc Espeleobloc (amb permís).