Mn. Francesc Nicolau: EL CALENDARI I LA MESURA DEL TEMPS (IV)

Sota Octavi August es fa un altre canvi al calendari

Com tots sabeu el dictador Juli Cèsar va morir assassinat al 44 a. C., però es volgué honorar la seva memòria pel que havia fet per la reforma del calendari que va agradar molt. Com fer-ho? Sembla que va ser el senat, amb Marc Antoni al davant, que vo voler posar-ho en obra, i decidí de posar el seu nom a un dels mesos de l’any. Aquest mes va ser Quintilis que prengué des d’aleshores el nom de Julius i d’aquí li ve la denominació al català de Juliol i amb un derivat corresponent o semblant en altres llengües europees. Fins aquí no hi ha res a dir.

Però passà també una cosa curiosa; a l’hora d’interpretar el que l’alexandrí Sosígenes havia dit els encarregats romans de fer cada any el calendari, aquests s’quivocaren i feien dos anys de 365 dies i un de 366, de manera que la intercalació d’un dia més era cada tres anys i no cada quatre. No cal dir que ben aviat es va notar que la cosa no anava bé, de manera que l’emperador Octavi August (64 aC-14pC) va manar que es revisés alló i s’acabà el desajust imposant que durant 12 anys no hi hagués cap de 366. I de fet, i bé, es tornà al que s’havia fet en temps de Juli Cèsar, amb l’inici real de la primavera el 25 de març (fixeu-vos que era el 25 i no el 21 encara).

Ara bé aquest reajustament originà una anomalia. El senat va dir que alló que l’emperador August havia fet també era ben important i que convenia posar igualment el seu nom a un dels mesos de l’any, com s’havia fet amb el de Cèsar. I així es va decidir que es canviés el nom del mes següent, que era Sextilis, pel d’Augustus i d’aquí ve el nostre Agost. Però la cosa no acaba aquí.

El mes Sextilis, com recordareu, només tenia aleshores 30 dies, mentre que Julius era de 31. Hem llegit que va ser l’orgull d’August que es queixà de tenir un mes més curt que el que tenia Juli Cèsar, però no ens consta amb certesa que així ho manifestés. El que sí sabem segur és que aquesta diferència de durada entre els dos mesos va ser tema de debat al senat que va decidir que l’Augustus tingués els mateixos dies que els seu antecessor, i així es va fer.

Però com que mantenint el setembre de 31 dies, com tenia, resultaven tres mesos seguits amb aquesta durada, per això es va canviar la durada que estava establerta fent el setembre de 30 dies, l’octubre de 31, el novembre de 30 i el desembre de 31, que és tal com ara tenim. Això feia que fossin set mesos de 31 dies a l’any, i no sis com havia establert Juli Cèsar, o sigui que hi havia un dia més que s’havia afegit als mesos, però calia mantenir els 365 (o 366) dies a l’any. D’on treure aquest dia?...del pobre febrer que va passar a tenir 28 dies els anys de 365 dies, i 29 dies els anys de traspàs. Es pot dir que és una anomalia tenir un mes tant curt per culpa d’uns senadors romans que van voler honorar l’Octavi August, no prou satisfets de concedir-li un mes de 30 dies.

Si voleu veure el capítol següent, cliqueu aquí.