El passat 23
de maig, els alumnes de 4art a 6è de primària de l’escola de Montellà, la seva
mestra , alguns pares, i jo mateixa (acompanyats pel “Maig” i la “Mona”), vam
gaudir d’un “viatge en el temps” seguint el camí que des d’Estana s’enfila a
Prat de Cadí ("d'Estana a Prat de Cadí") per tal d’imaginar-nos com seria aquella “Cerdanya” de
fa 300 milions d’anys, altrament anomenada pels geòlegs “Conca del Cadí”.
El Cadí des del Coll de Pallers
Després de
reunir-nos tots al Coll de Pallers, els valents expedicionaris van participar
al “Concurs del Temps” on es tractava d’encertar l’edat d’alguns dels
esdeveniments importants com per exemple l’edat de l’Univers, l’edat de la
Terra, quants milions d’anys fa que van desaparèixer els dinosaures, o quants
mils d’anys fa que hi som nosaltres a la Terra. Tot això per a adonar-nos que
300 Ma no són tants… geològicament parlant!
També es fa
un repàs a la parafernàlia que porta un geòleg per a dur a terme la seva tasca
d’investigació com el martell, mapes, bruixola amb clinòmetre…
Seguidament
vam remuntar pel llom de la Serra de Mataplana en direcció a Prat de Cadí tot
recollint mostres d’andesites, unes roques subvolcàniques que es van emplaçar a
finals del Carbonífer (Estefanià) a través de les falles que delimitaven
l’antiga fossa tectònica.
Al llarg del
“viatge” no tot van ser “pedrotes” ja que també vam gaudir de les plantes i les
flors primaverals, així com també d’una aranya escadussera que es pasejava
damunt les roques.
Polígala
Corner
Potentil·la
Garravera
Més endavant
ens adonem d’un canvi en el tipus de roques quan passem de les andesites
(roques ígnies) als conglomerats i gresos (roques sedimentàries) formades per
l’erosió d’aquella serralada Herciniana de la qual ja en parlarem… en una altra
ocasió.
Després vam
aprendre la diferència entre una vall fluvial, formada per l’acció d’un corrent
d’aigua, i una vall tectònica, delimitada per fractures, i vam estudiar com el
moviment lateral d’una falla produeix un reguitzell de petites fosses aïllades
com és el cas de l’actual Cerdanya i també d’aquella “Cerdanya tardiherciniana”
que es va formar de la mateixa manera i quasi al mateix lloc.
Com que el
sol lluïa amb força, anàvem aprofitant totes les ombres que el bosc ens oferia i
en una d’aquestes parades es va explicar com fa 300 Ma, els continents estaven
tots units formant la Pangea i com la
nostra regió estava llavors situada a l’equador gaudint d’un clima càlid i
humit que afavoria el creixement d’una selva exuberant la qual es va trasformar
en el carbó (hulla) que encara trobem per aquests topants.
Prop del
Collet Roig ens fixem que les roques són uns conglomerats poligènics, això és,
formats per còdols de diferents orígens: calcàries, quarsites, pissarres,
quars, lidites, sorrenques… i això vol dir que encara estem al Paleozoic o Era
Primària.
Tot passant pel Collet Roig
Passat el
Collet Roig fem el darrer i deliciós tram de flanqueig sota l’ombra de
l’espessa pineda en direcció al proper Prat de Cadí. Anem un xic depressa ja
que, amb tanta explicació, s’ha fet una mica tard però encara tenim temps per a
aturar-nos a observar un canvi en la naturalesa dels conglomerats: ara només
són de quars i lidita (“quars negre”) i això vol dir que hem deixat enrera el
Paleozoic i entrem de ple en l’Era dels Dinosaures: el Mesozoic.
A Prat de
Cadí fem el merescut picnic i una estona de lleure, al qual ens acompanyen el "Maig" i la "Mona".
Maig
Mona
Per
finalitzar la jornada fem el darrer esforç per a imaginar-nos el paisatge que
imperava en aquella “altra Cerdanya” on abundaven les falgueres i les cues de
cavall, plantes que encara podem trobar avui dia ja que es tracta d’autèntics
“fòssils vivents”.
Abans de
tornar de nou a Coll de Pallers on tenim els cotxes, encara vam tenir temps de
fer un trencaclosques amb les plaques tectòniques i així d’aquesta manera
relacionar el vulcanisme i la sismicitat allà on aquestes es posen en contacte.
Aquesta fou,
sens dubte, una experiència altament gratificant i, tal vegada, a partir d’ara
aquests escolars es mirin les muntanyes amb uns altres ulls…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada