Màrius Asensi: VIATGE A NAMÍBIA (II)

DIA 10:

Ens despertem a Swakopmund i decidim fer una volta per la ciutat, gran en comparació amb altres ciutats de Namíbia. Observo que moltes cases són d'arquitectura d'Alemanya i que en comparació de Catalunya, els carrers son molt més amples.

Mirant el mapa de la ciutat, es veu que hi ha un museu de minerals: “Kristall Galerie”, l'anem a visitar uns quants del grup. En aquest museu, hi ha exposada la geoda més gran del món.

Dinem allà i a la tarda decidim anar a buscar la Welwitschia mirabilis, planta típica del desert del Namib. El més sorprenent és que poden viure 1000-2000 anys.

Finalment no la vàrem trobar perquè ja s’enfosquia i feia força aire que provocava una sensació de molt fred. Això si, vàrem veure una posta de Sol molt bonica.

DIA 11:

Ens acomiadem de Swakopmund, i de l’oceà Atlàntic, per anar cap al nord direcció Etosha.

Però abans, a la costa hi havia un vaixell pesquer a la deriva, i varem parar a fer-li unes fotos.

Una mica més amunt vàrem veure una de les colònies més grans d'óssos marins, a Cape Cross. Diuen que s'han arribat a 250.000 exemplars, però que avui dia, només en queden uns 10.000.

Està ben muntat, han fet una passarel·la per veure'ls millor, però s'ha de reconèixer que feia una olor molt forta i gairebé insuportable. Això si, val la pena aguantar, és impressionant.

A la nit vàrem acampar a la zona de Spitzkoppe, on hi ha la muntanya més alta de Namíbia, el Brandberg de 2.606 metres, un lloc impressionant, molt bonic i solitari.

DIA 12:

Ja és de dia, surt el sol entre les muntanyes de Spitzkoppe. Escolto uns crits d'un animal, no sé quin és, fins que a pocs metres del campament observo baixar una família de “Rock Hyrax” (en català: Damà roquer del Cap), una espècie de rosegador, amb forma de conill (cos i cua). Ràpidament i encuriosit per l'animal començo a escalar fins on suposadament estava el seu cau. El trobo amb una família de Damà que em cridaven perquè marxés, els hi vaig fer fotos i els vaig deixar em pau.

Ja marxant d'allà, trobem una altra família de Damà, molt gran, més fotos i en n’anem en direcció, Etosha. Però tot fent camí cap allà parem a veure unes pintures rupestres, que no eren pintures sinó gravats a les pedres.

Arribem a un càmping, acampem i dormim fins l’endemà.

DIA 13:

Era dilluns, al càmping, ens diuen “bon dia” uns ocells, negres amb unes ratlles vermelles a la cua, i també un “Yelowbilled Hornbill”.

Marxem del càmping i anem cap Etosha, quan ens adonem que tenim una roda punxada. Pel camí trobem un poblat petit, on ens l'arreglen. Era sorprenent, perquè “el taller” estava ple de peces de cotxe antigues però potser encara utilitzables.

Al migdia parem a dinar a un càmping a prop d’un riu amb aigua. Era com un oasi. Allà, el líder de les vacances em va portar a veure unes Welwitschia mirabilis, petites però com les dels catàlegs d'allà, una planta curiosa.

Allà mateix estava ple de llangardaixos, de color vermell, groc i un de gris bastant gran,i és quan en observar-los de prop vaig veure els dracs dels videojocs que acostumo a jugar.

Després de dinar continuem viatjant, on se’ns va fer de nit i vàrem plantar les tendes a una zona d’acampada que no sortia a cap mapa, i portada per dues senyores.

La sorpresa que em vaig emportar en veure que el lavabo i dutxa no tenien res de normal: la dutxa era una caldera per escalfar l'aigua i una tela, sense sostre, per protegir la intimitat, i el lavabo més o menys igual.