Joan Barrull: Les conferències del COLGEOCAT

El passat dijous 28 de maig, a les 18h de la tarda, membres del Museu Geològic del Seminari de Barcelona, vam assistir a la conferència titulada “Impacte de la presència d’isòtops radioactius en l’actual i futur desenvolupament de la mineria de materials crítics”. La xerrada estava organitzada per COLGEOCAT (Col·legi de Geòlegs i Geòlogues de Catalunya), en el marc dels CAFÈS COLGEOCAT, i impartida pel Dr. Fidel Gandia.

Dr. Fidel Grandia, es va formar en Geologia i Geoquímica a la UAB i va fer part del doctorat als EUA. Investigador de l'Institut de recerques envers la Cultura (IREC), és també director de projectes a Amphos 21 Consulting. Ha estat nomenat president de l'European NORM Association (ENA) per al període 2025-2029. És expert destacat en protecció radiològica i materials NORM (materials d'origen natural radioactiu) i compta amb una dilatada trajectòria en la gestió de residus radioactius.

La xerrada va començar amb puntualitat, i el Dr. Grandia, dotat d’una extraordinària facilitat de paraula, ens va explicar les implicacions socials i polítiques de les Terres Rares. El seu llenguatge clar, planer i divulgador, enganxà des del primer moment al públic assistent. Va fer una breu passada per les aplicacions de les Terres Rares a la tecnologia actual. També va comentar les lleis que regulen el processament i extracció d’aquests materials, i un repàs de la situació a Catalunya, l’Estat Espanyol, Europa i la resta del món respecte a les reserves de Terres Rares. La presència d’elements radioactius , els impactes, el reptes tecnològics, i la gestió han estat el gruix de la conferència.

En acabar, es va obrir el torn de preguntes. Han estat moltes i molt interessants, i el ponent les ha respòs amb molta claredat, to divulgatiu i amb bon humor. De fet, les preguntes van passar a ser un col·loqui distès que el moderador va haver de tallar perquè ens havíem passat del temps.

Per finalitzar, els assistents ens vam atansar a una taula on hi havia una variada exposició de minerals que pertanyien a Terres Rares. El Dr. Grandia va aprofitar per fer una classe pràctica amb un comptador de radioactivitat.

Un cop clausurada la part oficial de la conferència, els organitzadors tenien disposada pels assistents, una taula per fer un beure amb sucs de fruita, cafè, te, aigua i un berenar amb pastes. Tot plegat, una tarda d’allò més enriquidora, on a banda d’aprendre ens hem retrobat amb els amics del COLGEOCAT...tot rodó...i radioactiu !!!

Amics del Museu: Centenari del XIV Congrés Geològic Internacional

Enguany es commemoren els 100 anys del XIV Congrés Geològic Internacional, un esdeveniment que es va celebrar principalment a Madrid, però que dues importants expedicions congressuals van tenir Catalunya com a escenari.

Aquestes excursions científiques van representar un gran avenç en la història de la geologia catalana i, per això, al llarg d’aquest any es duran a terme diversos actes entre els quals un cicle de sortides on es visitaran algunes de les localitats que, en els seu moment, ja van gaudir geòlegs de tot el món. Les sortides i les dates són les següents:

- 6 de juny: Mines d'Ogassa

- 7 de juny: Castellfollit de la Roca

- 13 de juny: Muntanya de sal de Cardona

- 14 de juny: Girona

- 14 de juny: Collegats

Per més informació i inscripcions: coordinacio@centresostenibilitat.cat. 

També podeu consultar l'article del "Bloc de Camp" de l'Isaac Camps clicant aquí

Des d’aquí us animem a apuntar-vos a alguns dels itineraris programats!

Amics del Museu: Visita a l'exposició "La invenció del temps"

Al Centre Martorell d’Exposicions del Parc de la Ciutadella de Barcelona, s’hi fa una interessant exposició amb el suggerent títol de “La invenció del temps”, la qual comença amb una pregunta: Què és el temps?

Aquesta mostra ens convida a reflexionar sobre aquest concepte tan proper i, alhora, tan misteriós, i per donar-hi una resposta satisfactòria s’han habilitat les dues sales d’exposició de manera que la Sala de Muntanya (Sala 1) s’hi mostra el temps tal i com el percebem els éssers vius que poblem la Terra, i per això l’accés a la sala es fa a través d’un passadís fosc i corbat on s’hi projecta des del Big Bang (quan s’inicia el temps) fins a la formació del nostre sistema solar.

Així entrem a l’espai de la sala, de recorregut lineal, on es relaciona l’evolució de la Terra i l’evolució dels éssers vius, amb grans plafons (en tres idiomes), vitrines amb exemplars originals i diverses reproduccions, experiències, i pantalles tàctils que fan les delícies dels més menuts (i dels no tan menuts, també...). D’aquesta manera es fa un repàs de com han anat canviant les condicions del planeta fins a permetre l’establiment d’organismes complexos, amb capacitat de predir el futur a partir d’experiències del passat. I, per no perdre’ns, les parets estan ribetejades amb una escala temporal.

Paley, Darwin, Lyell, Huxley, van ser els abanderats dels nous pensaments evolucionistes: que tots venim d’un organisme ancestral i que no podem fer reviure essers ja extingits, per això també se’ls dedica un espai a l’exposició.

Dins d’aquest apartat s’analitza l’evolució de l’espècie humana, el seu art, i la seva tecnologia primitiva. Som el darrer “mono” que ha arribat a la Terra amb consciència del pas del temps, el que es qualifica de “el temps mental”.

Tot seguit s’arriba a la percepció del temps en el cervell, la imaginació, la memòria i on resideixen, i també les malalties que afecten aquest òrgan que és la nostra identitat i el que ens proporciona la consciència que tot el que té un inici té un final. Aquí hi ha un interessant autoretrat de Sergi Cadenas que va envellint a mesura que hi passem pel davant... però també podem tornar enrere i veure’l com rejoveneix, tal i com fan les meduses però sense ser-ne conscients.

La segona sala (o Sala de Mar) està dedicada a l’afany dels humans per mesurar el temps des de “temps immemorials”, amb la construcció de rellotges de sol, de sorra, d’aigua... per tal de confeccionar calendaris de tota mena i així calcular les millors èpoques per a la sembra i la collita. Una interessant pantalla trasllada qualsevol data que escollim a diferents calendaris de diverses cultures.

A partir del descobriment del moviment oscil·lant d’un pèndol, es van poder fabricar rellotges més precisos amb els quals Newton va poder establir el concepte de “temps absolut”, cosa que va demostrar Halley amb la predicció del retorn del cometa que porta el seu nom. Cada secció té una prestatgeria amb els títols de les lectures més emblemàtiques de cada època, amb frases escollides de cada autor.

Però a partir d’aquí les coses es comencen a complicar amb els conceptes d’entropia i de l’espaitemps. Amb aquest darrer, Einstein, a principis del s.XX, va sacsejar la física clàssica tot anunciant que el temps no és en absolut “absolut” sinó que és relatiu i que no avança igual per a tothom perquè és una dimensió que, juntament amb l’espai de tres dimensions, formen una “xarxa” que es deforma amb la massa, cosa que es va demostrar amb el descobriment dels forats negres i la detecció de les ones gravitacionals .

Tot això dona ales a la imaginació i al naixement de la ciència-ficció, que és la darrera secció de l’exposició i on hi destaca una reproducció de la màquina del temps que apareix a la pel·lícula The time machine del 1960 basada en la novel·la de H.G. Wells. També en l’art, la música i la dansa s'explora aquesta font d’inspiració tan fugissera.

Avui impera la teoria del caos determinista, això és, sistemes que a priori segueixen lleis fixes, poden arribar a tenir comportaments imprevisibles a llarg termini pel “problema dels tres cossos”, cosa que va fer trontollar la visió clàssica d’un món totalment previsible. En un plafó apareixen unes quantes elucubracions de què hauria passat si...? Totes elles desemboquen en una sola solució: cadascú de nosaltres no hauríem nascut. Ens ha tocat la loteria universal.

L’exposició, que comença amb una pregunta enigmàtica, acaba també amb una altra pregunta encara més inquietant i que acaba per aclaparar-nos: existeix el temps? El temps, a hores d’ara, continua essent un misteri....

NOTA: Aquesta exposició s’hi estarà al Centre Martorell d’Exposicions fins al setembre del 2027.... pot semblar molt de temps, però no us adormiu que el temps passa volant!!!

Amics del Museu: Les activitats del Dia Internacional dels Museus

Amb motiu del Dia Internacional dels Museus, el nostre Museu Geològic del Seminari va organitzar dues activitats. La primera, el dissabte 16 al matí, on en Joan Barrull va fer un recorregut guiat i comentat al que va anomenar “Evolució, fòssils i extincions”. Ens vam moure per la Sala d’Exposicions explicant la relació i importància que tenien els fòssils per comprendre l’evolució i les extincions.

Després d’una petita introducció sobre la història del Museu, per situar als assistents en el marc de la institució, tots plegats vàrem recórrer les vitrines que expliquen què és un fòssil, el procés de fossilització i la importància científica dels fòssils. Com que els assistents estaven molt motivats, va haver un munt de preguntes relacionades al respecte.

Finalment, a poc a poc, i amb molta tranquil·litat, es va fer una passejada per la Sala que abastava 4.500 milions d’anys, on ens vàrem aturar en les cinc grans extincions que ha sofert el planeta, i es van debatre les causes i el per què, i si es podia extreure alguna conclusió pels dies que vivim a l’actualitat.

Després de dues hores de xarrameca, i ja a l’entrada del Seminari, ens vàrem fer una foto familiar... i va ser l’hora de l’adeu-siau, amb la promesa que tornarien tots!!!... I nosaltres, des de l’equip científic del Museu, encantats!!!

La segona activitat es va realitzar el dilluns dia 18 per la tarda. Aquest cop va ser una interessantíssima conferència sobre un tema sempre polèmic i d’actualitat: “Radioactivitat: l’energia amagada dins la matèria”. Els ponents eren l’Amadeo Triviño, químic i col·laborador científic del Museu, i Víctor Guisada, físic i professor d’aquesta matèria, així com divulgador científic i escriptor de novel·les de ficció científica.

En començar, en Víctor va treure un aparell inquietant, que no feia més que xiular... ens va explicar que era un comptador Geiger... i que mesurava la radioactivitat ambiental!!! El públic va quedar una mica espantat, però ell ràpidament ens va explicar la història dels grans personatges que hi ha darrera del descobriment de la radioactivitat, quina és la física del nucli, i va deixar molt clar el grau de penetració de les radiacions. Tothom va respirar una mica més tranquil.

Després l’Amadeo va estar parlant dels diferents tipus de minerals radioactius, de les seves característiques, propietats, i explotacions. Ens va donar bons consells per si volem començar una col·lecció a casa nostra amb aquestes peces. També ens va explicar les mesures que prenem en el Museu a l’hora d’emmagatzemar el material radioactiu.

Finalment, va repassar els museus on podem trobar exposats minerals radioactius, a més de tot un ventall d’aplicacions que se’n aprofiten. Per acabar la xerrada, va relaxar l’ambient amb unes divertides anècdotes relacionades amb la radioactivitat.

En la segona part de l’activitat es va fer una experiència en la que els assistents van poder veure com funcionava un comptador Geiger. Vam observar com les emissions anaven disminuint a mesura que el comptador s’allunyava de la font, i com l’aire, un cartró, un full de paper d’alumini o una capseta de metacrilat, poden protegir-nos de les radiacions.

Els assistents es van atansar a la taula, i amb una animada conversa amb els ponents, van poder comprovar de primera mà, el que els hi havia explicat en la part teòrica. Tot plegat va ser una tarda fantàstica, on tothom va quedar encantat..,., ponents i públic!!! Amb ganes de repetir-ho, tots plegats.

I així va ser les nostres jornades del Dia Internacional dels Museus al Museu Geològic del Seminari de Barcelona. Si no has pogut venir aquest any... t’esperem en els propers esdeveniments o que ens facis una visita per veure les nostre instal·lacions..,. t’esperem..,. no tardis!!!!