Amics del Museu: El Museu Martorell, nou espai d'exposicions

El passat 19 de desembre va obrir de nou les seves portes l’antic Museu Martorell després d’haver estat tancat des de l’any 2010 a l’espera d’una rehabilitació, cosa que es va accelerar a finals del 2018 quan, per causa d’unes fortes pluges, es va inundar part de l’edifici. Les esperades reformes, però, no van arribar fins a l’any 2021 i encara continuen a hores d’ara, per això l’accés no es fa per la clàssica façana que dona al Parc de la Ciutadella sinó pel Passeig de Picasso.

Façana del nou Centre Martorell d'Exposicions

Després d’aquesta remodelació, el museu s‘ha convertit en el Centre Martorell d’Exposicions destinat a mostrar exposicions temporals relacionades amb el Museu de Ciències Naturals (Museu Blau), i per acabar bé aquest any 2023 hem anat a donar-hi un cop d'ull a aquest nou espai d'exposicions.

Així, després d’accedir a la petita sala que fa de distribuïdor, on hi ha les taquilles, els lavabos i una petita botiga, anem cap a la dreta (o Sala de Mar) on es mostra l’exposició Natura o Cultura?, un repàs a l’evolució dels museus d’història natural, des dels seus orígens en els antics gabinets de curiositats fins als actuals espais on es pretén fomentar l’educació, la reflexió i l’intercanvi de coneixements, tot gaudint del material que s’hi exposa.

A través d’un recorregut lineal i cronològic, presidit pel gran esquelet d’un elefant que va viure al zoològic de Barcelona, passem entre grans plafons retroil·luminats (amb informació en tres idiomes: català, castellà i anglès), i mobles antics amb materials històrics d’investigació.

Un goniòmetre, un visor estereoscòpic i un microscopi petrogràfic

Així ens assabentem que el Museu Martorell va néixer gràcies al llegat i les aportacions de l’arqueòleg i naturalista Francesc Martorell i Peña (1822-1878), qui va donar a la ciutat les seves col·leccions d’antiguitats, arqueologia i ciències naturals, així com també de la seva important biblioteca, per tal que no es perdessin després de la seva prematura mort.

L’edifici, d’estil neoclàssic, és una obra de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias i es va construir entre els anys 1878 i 1882, i és el primer de Barcelona que va ser dissenyat expressament per a convertir-se en un museu obert al públic. Es va inaugurar el mateix any 1882 amb el nom de Museo Martorell de Arqueologia y Ciencias Naturales i va ser una de les primeres construccions que es van fer en l'espai que va quedar després de l’enderroc de la ciutadella de Vauvan que vigilava la ciutat des del 1714.

Amb els anys, les col·leccions d’arqueologia van anar a parar a un altre lloc i el museu Martorell es va dedicar únicament a les Ciències de la Terra, tot nodrint-se de diverses donacions, com la col·lecció de sals de Cardona que ara s’exhibeix dins la seva vitrina, convenientment restaurada per tal de conservar aquest material tan delicat.

La vitrina de les sals de Cardona

A dia d’avui sembla que aquestes col·leccions estan ben guardades en un edifici proper, i que una petita part està exposada al modern Museu Blau del Fòrum. Un altre tema són els famosos grans blocs de roques que s’hi exposaven al jardí a banda i banda de la façana que dona al Parc de la Ciutadella i que ara resten mig escampats pels voltants, alguns protegits i alguns mig destruïts per causa de les obres que s’hi fan als jardins on, se suposa, que s’exhibiran els blocs “supervivents” i, segurament, alguns de nous.

Bloc d'antracita totalment destruït

Després entrem a la Sala de Muntanya on l’escultor i taxidermista granadí Antonio Pérez Rodriguez, a base d’animals que han finit de mort natural o pel control cinegètic, ha muntat una curiosa exposició, dita Wow. Animals de Museu, on aquests animals dissecats adopten postures ben reals, amb escenes de la seva vida, per tal que, com diu l’artista, “la bellesa duri més”. Les “escultures” van acompanyades d’informació sobre el tema i la distribució mundial dels animals representats en cada figura.

Feta aquesta visita, anem a donar un cop d’ull al també remodelat hivernacle, un edifici d’estil modernista, obra de l’arquitecte Josep Amargós, construït amb ferro i vidre l’any 1887 per tal d’allotjar plantes de climes càlids, i que va formar part del conjunt d’edificacions de l’Exposició Universal del 1888. Finalitzem, doncs, aquesta crònica i aprofitem l'avinentesa per a desitjar a tothom un Feliç Any Nou 2024.

Autoria de les fotos: Ventu Amorós, Isabel Benet i Xavier Rodríguez