Jorgina Jordà: MINERGUALBA 2023

El passat dissabte 28 d’octubre, es va celebrar al municipi de Gualba, la cinquena edició de la taula d'intercanvi i venda de minerals MINERGUALBA.

Com en anys anteriors, hi va haver participants d'arreu de Catalunya i, fins i tot, un parell d'expositors provinents de França, el que va fer que es pogués gaudir de molta varietat mineralògica.

A continuació, intentaré destacar els exemplars que em van cridar l’atenció ja sigui per la seva qualitat estètica, raresa, mida o per ser mostres històriques d’aquestes que costa molt de veure.

De jaciments clàssics, com ara la Pedrera Berta, es va poder gaudir d’exemplars de fluorita i atzurita amb bona coloració i mida. Mostres molt difícils d'aconseguir, si no és, perquè algun dels companys més veterans en porten de tant en tant. També força mostres d’anapaïta provinents de Bellver de Cerdanya; quars ametista de Santa Coloma de Farners; celestina dels Esbornacs; calcioferrita del Turó de Montcada; silvita de les mines de potassa de Súria, que destacava per ser incolora i que a primera instància fàcilment es podia confondre amb halita si no es tastava; i, per últim, boniques mostres de diòpsid de Gualba en cristalls excepcionals de fins a un centímetre d'aresta.

Fluorita, pedrera Berta

Anapaïta, Bellver de Cerdanya

Ametista, Santa Coloma de Farners

Silvita, mines de potassa de Súria 

També es va notar que, un cop passada la pandèmia, aquest estiu molts companys han aprofitat les vacances per sortir de recerca mineralògica, oferint minerals de diverses contrades. M’agradaria destacar algunes mostres d’espècies comuns però de localitats que, si més no per a mi, no eren conegudes: calcedònia molt fluorescent de Toledo; aragonita de Higuerón, Màlaga; calcita de la mina Texeu, Astúries o calcita de Carbonero El Mayor i calcita amb dolomita de la pedrera Suertes, Vegas de Matute, ambdós localitats de Segovia. Per d’altra banda, destacar exemplars de gran qualitat i mida de localitats força conegudes, com ara cristalls de guix de Fuentes Ebro; boniques fluorites de Berbes o bons exemplars de calcita de Camargo, Cantàbria.

Calcedònia, Toledo

Foto: Martí Rafel

Calcita, Camargo, Cantàbria

Els nostres companys francesos van portar unes boniques calcedònies polides amb molta varietat de coloracions provinents de L'Estérel, així com unes mostres de septària de barita, també polides, trobades a la zona de la Provença.

Calcedònia, L'Estérel, la Provença

Septària de barita, la Provença

Com no podia ser d’altra manera, tampoc van faltar els micromuntatges, que cada vegada compten amb més adeptes. Hi havia molta varietat d’espècies rares: aiolosita, adranosita, bismutinita, cannizzaritia i challacolloïta del Cràter de La Fossa, Illa Vulcano, Itàlia. De França, autunita i torbernita de Chaméan, així com liebigita de Lodève i mostres de cianotriquita i cuprita, de Villecun. Gran varietat de mostres de localitats catalanes com ara la Pedera Berta o la mina de Les Ferreres, Rocabruna. També es van veure minerals d’slag, com ara cuprita de la Farga de La Cambra, Les Masies de Voltregà o mostres d’elyita i lanarkita de La Cruz, Jaén.

Foto: Martí Rafel

Pel qui li agrada buscar entre tants minerals hi havia interessants exemplars d’harmotoma i brewsterita-Sr, extrets a la dècada dels seixanta, i provinents de la mina Whitesmith, Strontian, Escòcia: localitat tipus de la brewsterita.

Harmotoma, mina Whitesmith, Strontian, Escòcia

Brewsterita-Sr, mina Whitesmith, Strontian, Escòcia

També es va poder comptar amb tallers d'iniciació a la mineralogia a càrrec del Grup Mineralògic Català, i que estaven dirigits a tots els visitants però, especialment, als més petits.

Cal destacar que es va poder fer donació d'alguns exemplars de minerals pel Museu de Minerals de Gualba, amb l'objectiu que a, poc a poc, es converteixi en un referent de la mineralogia catalana.

Per acabar, pels qui van voler sumar-se es va realitzar un dinar molt distès i agradable amb tot d'anècdotes i històries mineralògiques de sobretaula.

Només queda donar les gràcies a tots els organitzadors i participants d'aquesta cinquena edició  de MINERGUALBA i, en especial, a l'Ajuntament de Gualba, al Grup Mineralògic Català i Fons mineralògic de Catalunya per l'esforç que comporta organitzar esdeveniments com aquest del que tots en podem gaudir.