Joan Barrull: Visita al MUPA (Museo Paleontológico de Castilla-La Mancha)

Durant les vacances d’aquest estiu, hem fet una breu estada a la ciutat de Conca. Aprofitant l’avinentesa vàrem visitar el MUPA (Museo Paleontológico de Castilla-La Mancha). Aquest museu es va posar en marxa l’any 2015, quan el 23 de març s’inaugura amb una petita exposició de 200 peces i 20 reproduccions a mida real, amb el títol “Tierra de Dinosaurios”. L’evolució del museu i de la seva col·lecció, durant aquests pocs anys de la seva breu història, ha anat adreçada al desenvolupament d’una exposició, nodrida fonamentalment per peces originals, més del 95% de la col·lecció exposada, així con la rellevància d’aquestes peces, moltes d’elles holotips.

La col·lecció del MUPA està composta per restes de fòssils procedents dels jaciments paleontològics de Castella-La Manxa. Aquests materials ordenen cronològicament en els darrers 550 milions d’anys de la història de la Terra i representen els registres paleozoics de Toledo i Guadalajara, els mesozoics de Guadalajara i Conca, i els cenozoics de tota la regió.

El MUPA consta d’una zona de jardí exterior i un edifici de tres plantes. A l’àmplia zona exterior, es recrea lliurement un espai de llacunes amb rèpliques molt ben aconseguides de dinosaures a mida real amb plafons explicatius, alguns d’ells bastant fatigats pel pas del temps i de les dures condicions meteorològiques.

A l’entrada, Planta 0, hi ha una petita recepció i un hall on et fan una breu presentació de la institució, de l’exposició i del recorregut. No hi ha cap problema en prendre imatges de fotografia o vídeo. Amb l’entrada del matí, també pots accedir-hi a la tarda. Aquí et pots descarregar gratuïtament el programa BEMUSEUMS, una APP que t’acompanya durant tota la visita. Des d’aquest espai, a l’esquerra, s’accedeix a una aula on es fan tallers de paleontologia per a tot tipus de públic, però que no hi vàrem poder accedir. Cap a dreta s’inicia el recorregut per un passadís, on hi ha un arbre filogenètic que serveix d’introducció a la resta de la visita. La línia del temps permet ubicar diferents espècies segons han anat apareixen sobre el planeta i contextualitzant els principals esdeveniments de la història geològica. Finalitza el passadís amb un mapa de Castella-La Manxa on es poden situar tots els jaciments paleontològics de la comunitat, marcats pel període geològic al que pertanyen. A aquest nivell es troba la sala de l’era Paleozoica, on es troben peces fòssils, fonamentalment de Toledo i Ciudad Real, a més de rèpliques d’altre organismes, trilobits i amfibis, que ocuparem la regió en aquest temps. Seguidament està la sala del Mesozoic, on es troben invertebrats i vertebrats, principalment marins.

En la Planta -1, conclou aquest recorregut per la història de la Terra amb l’exposició dedicada a l’era Cenozoica. Aquí es poden veure peces originals dels llacs oligocènics de Conca i faunes mamíferes del Miocè Inferior de Conca i del Miocè Superior de Ciudad Real. En aquesta sala també es poden veure rèpliques a mida real, de rinoceronts llanuts, felins dents de sabre, óssos de les cavernes, gomfoteris i girafes. Finalitza aquesta planta amb un gran diorama d’una escena de caça de neandertals i un exemple de pintures rupestres.

A través de la rampa “Historia de los dinosaurios”, on diversos plafons penjats del sostre ens recorden com ha canviat la nostra visió dels dinosaures al llarg de la història, tornem a la Planta 0, per accedir a l’àrea Dinosaures. Aquesta sala està dominada per rèpliques d’aquest animals, a mida real, i també ens mostra l’impacte en la cultura i es recrea l’aparença d’un jaciment paleontològic. Al mateix nivell, hi ha la Sala Audiovisual, on podem veure una recreació dels aiguamolls de Las Hoyas i reconèixer en la pantalla immersiva com van poder ser algunes de les especies fossilitzades exposades a la plata superior.

Així doncs, ara s’accedeix a la Planta 1 on s’ubica el nucli de la col·lecció del MUPA, constituïda pels fons procedents dels jaciments paleontològics de Conca, de Las Hoyas (Cretaci Inferior, 125 ma.) i Lo Hueco (Cretaci Superior, 72 ma.). Aquí, la proposta museològica inclou elements que aborden de forma didàctica i lúdica aspectes generals del l’ambient de llacuna de Las Hoyas i els organismes vius que s’hi trobaven la flora i la fauna de Las Hoyas es mostra a partir dels seus fòssils, distribuint-la en diferents grups ecològics. Són molts els holotips que es mostren en aquest espai, alguns especialment rellevants pel coneixements dels primers mamífers Spinolestes, i aus Iberomesornis, Eoalulavisi, Concornis. Tot i que aquests, no són els únics elements d’atenció en la sala, els dinosaures trobats a la zona tenen especial importància, com el Concavenator, amb la seva espectacular vitrina que mostra el fòssil original. De forma similar, es presenta el jaciment de Lo Hueco, amb invertebrats, dinosaures, cocodrils i tortugues. Són d’especial rellevància la pelvis i la cua del dinosaure Lohuecotitan. Acaba la sala amb un simpàtic diorama que recrea un niu i les cries d’un titanosaure.

Al final de la visita, i abans de sortir, hi ha una diminuta botiga, molt desangelada i amb molt pocs elements de merchandising, pràcticament només hi havia un cistell amb peluixos, on hi vàrem trobar a faltar samarretes, llibres i altres coses relacionades amb els jaciments de la comarca.

Mn. Francesc Nicolau: Descobriment d'un detall de la vida dels rèptils del Triàsic

No fa gaire m’he trobat amb un article que explica un detall de la vida de certs rèptils i que han descobert uns paleontòlegs tot estudiant fòssils del Triàsic marí del jaciment de Mont San Giorgio, a la frontera entre Suïssa i Itàlia. Com recordareu, el Triàsic és el primer dels tres períodes de l’Era Secundària o Mesozoica i que s’inicià fa uns 252 milions d’anys. En aquells temps tot just començava a disgregar-se l’únic continent que existia, l’anomenada Pangea, procés que acabarà donant la distribució de terres emergides que tenim actualment.

Els paleontòlegs Eudald Mujal i Stephan Spiekman 

ICP

La troballa l’han fet dos científics del Museu d’Història Natural d’Stuttgart (Alemanya), Stephan Spiekman i Eudald Mujal. Aquest darrer és català i també està associat a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell. I què han trobat aquests dos científics? Doncs examinant restes de dos exemplars del rèptil marí dit Tanystropheus, de 242 milions d’anys d’antiguitat i conegut pel seu coll llarg, hi han identificat senyals clars d’haver rebut dentades mortals, és a dir, que en ambdós casos el coll d’aquests rèptils havia estat mossegat per un altre animal més fort que ells, probablement un Nothosaurus giganteus que és de la mateixa època, però això no es pot assegurar.

Henry Thomas de la Beche (1796-1855)

I quin interès té aquesta troballa? Que és la comprovació de la imaginació d’un geòleg, Henry de la Beche qui l’any 1830 va pintar una aquarel·la que expressava gràficament, i segons ell creia que devia ser, la vida dels rèptils d’inicis del Triàsic i resulta que en ella es veu com un gran rèptil mossega el coll d’un rèptil més petit i que té el coll llarg. L’aquarel·la de fa gairebé dos segles expressava una realitat comprovada ara.

L’obra de Henry de de la Beche, que du per títol Duria Antiquior, 

és la primera representació pictòrica d’una escena de la vida 

prehistòrica basada en evidències fòssils 

Wikipedia

Eudald Mujal ens diu: «És la part romàntica de la nostra recerca. Veure que hi ha una evidència de com era la vida dels rèptils del Triàsic segons l’havia imaginada molt abans un geòleg, no deixa de ser interessant». I a mi també m’ha semblat que us plauria saber-ho i per això us ho he volgut explicar.

Amics del Museu: MINERGUALBA 2023

El pròxim dissabte 28 d'octubre de 2023 se celebrarà la 5a edició de la taula d'intercanvi de MINERGUALBA.

MINERGUALBA és una fira d'intercanvi i venda de minerals organitzada per l'Ajuntament de Gualba amb la col·laboració del Grup Mineralògic Català i Fons Mineralògic de Catalunya amb l'objectiu de divulgar la mineralogia catalana, fomentar el col·leccionisme, donar a conèixer el patrimoni miner i el Museu de Minerals de Gualba. És per això que l'entrada és gratuïta.

La participació com a expositor / venedor és gratuïta, però s'agrairà qualsevol donació per al Museu. El termini per a demanar inscripció és fins al dijous dia 26 d'octubre a les 21 h.

El lloc és un pavelló obert totalment, però amb coberta superior que protegiria en cas de pluja.

La fira tindrà lloc al matí de 10 h a 14 h per als visitants.

Podeu consultar-ne tota la informació a través del web del Grup Mineralògic Català: https://www.minercat.com/ca/noticia/minergualba-2023-5a-edicio

Amics del Museu: Visita a l'exposició "El Pirineo sin Briet. 100 años de cambio en el paisaje"

Des del passat dia 4 i fins el 29 d’octubre es pot visitar, de manera lliure, aquesta exposició de fotografies al hall de l’auditori Barradas de l’Hospitalet de Llobregat. En ella es combinen parelles de fotografies de paisatges del Sobrarbe, unes en blanc i negre preses fa més de cent anys per en Lucien Briet (1860-1921) un dels principals pirineistes de l’època, i unes altres d'actuals realitzades des del mateix punt de vista, si és possible, per Ánchel Belmonte Ribas, doctor en geologia per la Universitat de Saragossa.

Cada parella de fotografies va acompanyada d’una breu però detallada explicació del per què de les diferències, i també disposa d’un esquema on hi ha diversos punts on ens hem de fixar per situar-nos en la imatge del paisatge actual per a veure-les.

Les glaceres són les que han experimentat 

els canvis més espectaculars

Explicació adjunta

Així descobrirem que hi ha paisatges que no han canviat gens, altres que han canviat degut a la construcció de carreteres i embassaments, i a d’altres els canvis són deguts a l’augment de les temperatures que han fet que les glaceres dels Pirineus s’hagin reduït molt, o directament hagin desaparegut, i l’augment de l’extensió de la vegetació així com també una clara disminució dels recursos hídrics.

Hi ha paisatges que no canvien...

Els hi ha que canvien per la construcció 

de grans infraestructures

A quasi tot arreu es veu un augment de la vegetació 

i una disminució dels recursos hídrics

Aquesta exposició s’emmarca dins el programa Pessics de Ciència, un projecte de divulgació de la ciència a través de conferències, xerrades i altres activitats i que enguany compleix 20 anys. El mateix Ánchel Belmonte és l’encarregat d’obrir el nou curs 23-24 amb una conferència pronunciada a la gran sala de l’auditori davant d’un nombrós públic.

L'auditori Barradas de l'Hospitalet

El Dr.Belmonte en un moment de la conferència

En ella ens explica, ajudat d’esquemes i fotografies, que els pirineistes com Lucien Briet van explorar el Pirineu poc després de finalitzada l’anomenada Petita Edat de Gel la qual va imperar des del s.XIV fins al s.XIX i que per això encara van poder retratar les glaceres en ple funcionament. També diu que l’abundància actual de la vegetació es pot explicar per la reducció de caps de bestiar pasturant per les muntanyes i el fet que ja no fem servir llenya ni carbó vegetal per escalfar-nos, ja que al Pirineu actualment hi predominen els usos lúdics davant els usos tradicionals de la ramaderia i els cultius, però que això no ho explica tot.

L’augment sobtat de les temperatures globals, a partir dels anys 50 i sobretot dels 80 del segle passat, estan fent que alguns paisatges canviïn molt ràpidament, però també ens adverteix que aquests canvis, per espectaculars que semblin, només són a nivell superficial ja que les grans estructures tectòniques no han canviat gens ni mica car per això es necessiten molts milions d’anys. Així és que, com a conclusió, ens diu que hem d’afrontar el millor que puguem aquests canvis, que han vingut per quedar-se, i adaptar-nos encara que siguin difícils de gestionar.