dimecres, 17 de maig del 2023

Amics del Museu: Sortida geològica a Osona i Lluçanès

El passat diumenge 14 de maig, malgrat les previsions de forts ruixats, va tenir lloc la sortida geològica que els companys d’Itineraris Geològics tenien prevista per l’extrem occidental d’Osona i la recent estrenada comarca del Lluçanès, per tal de donar un cop d’ull a la línia de la costa eocena durant l’època de la transgressió bartoniana.

Vista de l’altiplà del Lluçanès des de la Plana de Vic

Així, a l’hora convinguda, ens trobem tots en un conegut bar de Gurb, petita població al NW de Vic des d’on prenem la carretera BV-4601 en direcció a Sant Bartomeu del Grau. A l’alçada de Can Sila fem la primera parada del dia.

Rebem les primeres explicacions de l’itinerari

Després de les presentacions, el company i geòleg Roberto Espínola comença l’explicació dient que aquesta sortida d’avui és com la segona part d’un anterior itinerari, que es va fer a l’extrem occidental d’Osona, on es van veure des dels materials continentals inferiors fins als marins profunds del centre de la conca. Avui anirem des dels materials marins del centre fins als continentals superiors que marquen la restricció de la Conca de l’Ebre.

Observant les margues grises

En aquest punt ens trobem damunt unes margues grises que representen els materials més distals dels deltes d’uns rius que drenaven el massís “catalanide” i que es desenvolupaven al marge oriental d’aquesta conca marina oberta a l’Atlàntic... Això exigeix un gran esforç d’imaginació.

Esponja de forma estrellada del gènere Guettardia

Bivalves de tipus pectínids

Exemplars de briozous en forma de branques

En aquestes margues s’observen certs nivells “endurits” que marquen llargs períodes de no-sedimentació i on es concentra una fauna marina fòssil representada, sobretot, per esponges, briozous i bivalves. Abans d’iniciar la pujada a l’altiplà del Lluçanès, ens aturem en una esplanada a contemplar l’estrella de la sortida d’avui: l’escull coral·lí de Sant Bartomeu del Grau.

Contemplem l’escull de Sant Bartomeu del Grau

Aquí en Roberto ens introdueix en el difícil concepte de progradació deltaica i de com es formen aquests esculls-barrera damunt uns lòbuls deltaics inactius. Actualment aquest escull ressalta en el paisatge degut a la forta erosió que rius i rieres estan exercint sobre les margues de Vic, que són materials molt més tous.

Explicant l’origen del l’escull de Sant Bartomeu

Ara sí, amb unes poques corbes salvem el fort desnivell que hi ha entre la conca d’Osona i l’altiplà del Lluçanès i, just al capdamunt, anem en direcció a la urbanització Roc Llarg. Abans d’arribar, però, deixem els cotxes al cèlebre “Revolt de les Rodes” des d’on baixem per una pista en direcció a una pedrera tot observant, a distància, les calcàries noduloses del cos de l’escull.


Calcàries noduloses del cos de l’escull amb el Cabrerès al fons

Pels marges de la pista observem el cicle estratocreixent, característic de la progradació deltaica, així com també vistoses estructures de càrrega degudes al pes dels nivells de gresos sobre els fangs margosos. El cel, que fins aquest moment s’ha mantingut força bé, ara comença a ennuvolar-se ràpidament i fa calor de tempesta.

Mostrant un cicle estratocreixent

Abans d’arribar a la pedrera, ens aturem a observar un extraordinari nivell de gresos “slumpitzats”, això és, que van patir una esllavissada (Slump) quan encara no s’havien consolidat del tot i ara se’ls troba ben “rebregats”. També ens fixem en les vistoses flors de la planta del lli (Linum perenne).

Nivell de gresos “slumpitzats”

Flor de lli

Quan arribem a la pedrera ens comencen a caure les primeres gotes però encara tenim temps d’observar els materials que s’hi extreien: unes calcarenites molt grolleres amb restes visibles de petxines i eriçons però amb un alt contingut de miliòlids, uns foraminífers quasi microscòpics. Sort que en Roberto ens mostra la seva forma amb uns bonics esquemes!

Observant les calcarenites amb miliòlids

Aprofitant que són petits ruixats, ens desplacem fins a l’entrada de la urbanització Roc Llarg on hi ha un bon aflorament dels materials que es troben damunt l’escull. Son unes les lutites amb paleocanals de gresos, de coloracions més rogenques, que indiquen l’inici de la retirada del mar per aquests topants a finals de l’Eocè. Al peu de l’aflorament, en Josep Soler, el nostre botànic, ens mostra les boniques flors del Pericó (Hypericum perforatus), una planteta amb reconegudes propietats medicinals.

Aflorament de gresos més continentals

Pericó

També aprofitem per situar-nos damunt el cos de l’escull on, des del caire del cingle, tenim una magnífica vista de la Plana de Vic i de les cortines de pluja que cauen arreu. Ha arribat el moment d’anar a fer el dinar a un bar de Sant Bartomeu del Grau.

Damunt de l’escull tenim una privilegiada vista de la Plana de Vic

En acabat, i com el dia encara s’aguanta, anem a donar un cop d’ull als típics materials ja plenament continentals de l’anomenada Formació Artés i que són una alternança de gresos ocres i argiles vermelloses, amb bioturbació i nombroses vetes de guix secundari. En David Rabadà ens explica el mecanisme d’erosió i sedimentació en els cursos fluvials sinuosos i les estructures sedimentàries que en resulten.

Aspecte de la Formació Artés

Bioturbació present a les argiles

Mecanisme d’erosió i sedimentació en un meandre

Par acabar la jornada ens desplacem cap al poble de Perafita, famós per les seves delicioses coques, per tal de donar un cop d’ull cap a ponent des del seu mirador nou de trinca. Des d’aquí s’haurien de veure els Rasos de Peguera, la serra d’Ensija, el Pedraforca, el Cadí, el Port del Comte.... tots els relleus corresponents a les unitats al·lòctones desplaçades cap al sud durant l’aixecament del Pirineu... si no fos perquè està caient una tromba d’aigua que fa que ens retirem ràpidament cap a la botiga de les coques! Fins a la propera!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada