dimarts, 13 de setembre del 2022

Amics del Museu: Visita a l'exposició "Cervell(s)"

Aquests dies, i fins l’11 de desembre, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) té lloc una altra interessant barreja de ciència i art, aquest cop centrada en l’objecte més complex que coneixem: el cervell humà, amb el qual podem explorar, somiar, recordar, imaginar i entendre l’univers que ens envolta... però la mostra és molt més que això.

L’exposició es desplega en una sèrie de sales diàfanes però al llarg d’un traçat lineal on, per mitjà de plafons (en tres idiomes), audioguies per a mòbils, rèpliques, models, audiovisuals, aparells de tota mena, llibres (alguns amb preciosos gravats), i nombrosos dibuixos, poder fer un recorregut a través de l’evolució de l’estudi del nostre cervell, la nostra ment i, finalment, el descobriment de les “altres ments” i el desenvolupament de la intel·ligència artificial.

Les pintures rupestres són una mostra de la capacitat de la nostra ment

Rèpliques de cranis dels nostres avantpassats 
on es pot observar l’augment de la seva capacitat

A les vitrines s’hi exposen nombrosos llibres amb bells gravats

Representació de les parts internes del cap 
de Daniel & Mangetus, Jacob Clericus

L’exposició s’estructura en dos grans àmbits, el primer dels quals està dedicat a l’estudi de l’òrgan en sí, des dels seus inicis, fa gairebé cinc mil anys, fins a la moderna neurociència, tot passant per la frenologia, un fenomen que es va posar de moda a finals del s. XVIII mitjançant el qual hom podia conèixer el caràcter d’un individu només examinant-ne les seves “prominències” cranials!

Col·lecció de cranis frenopàtics pintats amb tintes

Phantom model, de Christian Fogarolli que recrea un model de cervell
 confeccionat per l’anatomista Christoph T. Aeby i l’enginyer Alfred Büchi l’any 1885

L’autèntica neurociència neix amb els treballs de Santiago Ramón y Cajal, pels quals va rebre el Premi Nobel l’any 1906 juntament amb Camillo Golgi qui va desenvolupar un sistema de tinció que va permetre l’estudi del teixit cerebral i el descobriment de les neurones.

Dibuix de Ramón y Cajal d’un teixit cerebral... una autèntica obra d’art

Talls histològics amb diferents tècniques de tinció

A partir del s. XIX, amb el desenvolupament de l’electricitat es van fer grans avenços tecnològics: telers mecànics que funcionaven amb targetes perforades, màquines capaces de fer càlculs complexes, el telègraf, el telèfon, l’ordenador... en totes les màquines s’ha volgut veure una certa semblança amb el funcionament del cervell.

Aritmòmetre electromecànic de Leonardo Torres Quevedo

Gravats de Giovanni Aldini sobre un experiment de galvanisme

El segon àmbit de l’exposició està dedicat a la ment humana principalment. Conceptes com consciència, intel·ligència, artificial, malalties mentals, percepció de la realitat... tenen cabuda en aquest àmbit. L’activitat cerebral té la seva extensió en la resta del cos, el qual li proporciona informació de l’entorn; informació que s’acumula en forma de records en la memòria. Aquí l’adquisició del llenguatge ha estat clau per tenir accés a gran part de l’experiència humana, però entendre com funcionen la memòria i els mecanismes del llenguatge és encara un gran repte.



A l’exposició, entre el material científic s’intercalen obres de diversos artistes inspirades en les investigacions que sobre el cervell s’estan fent avui gràcies a les noves tecnologies.

Brainbow Hippocampus de Greg Dunn i Brian Edwards

Projecte Blue Brain de l’École Polytecnique Fédérale de Lausanne

Sobre el mecanisme del son i els somnis també s’ha escampat molta tinta, sobretot avui dia amb els nous estudis que han permès comunicar-se amb persones suposadament inconscients. Així mateix es dona un cop d’ull al fenomen del “somnambulisme artificial”, mitjançant el qual el metge alemany Franz Mesmer induïa el trànsit als seus pacients amb finalitats curatives, i amb el descobriment dels raigs-x , Louis Darget pretenia “capturar” els pensaments.

Louis Darget: Photographies de la Pensée

James Sharpe: Visualització de les neurones d’un ratolí

També es dona un cop d’ull a d’altres cervells complexos que, com el nostre, han evolucionat per adaptar-se al seu entorn. Així mateix també estan les “ments col·lectives” de formigues i, potser, aranyes. I també estan les “ments artificials” on els recents avenços de l’enginyeria robòtica està desenvolupant un camp d’estudi on es reuneixen ciència, tecnologia i filosofia. I aquí sorgeix l’eterna pregunta: poden les màquines vèncer la intel·ligència humana?

El robot humanoide Robothespian

Exemplar del llibre de Karel Capek «R.U.R» 
on apareix per primer cop el mot robot 

Finalment, l’artista Godfrey Reggio, a través d’una pel·lícula experimental de curta durada (dita Koyaanisqatsi), es pregunta si les ciutats són com els cervells, amb la seva arquitectura i plasticitat.

L’exposició acaba amb aquesta conclusió: «En avançar cap a una comprensió més rica i diversa de la ment, ens enfrontem a noves preguntes, però seguim confiant que, un dia, els misteris del cervell finalment es desvelaran»

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada