Aquests dies,
i fins l’11 de desembre, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)
té lloc una altra interessant barreja de ciència i art, aquest cop centrada en
l’objecte més complex que coneixem: el cervell humà, amb el qual podem
explorar, somiar, recordar, imaginar i entendre l’univers que ens envolta... però
la mostra és molt més que això.
L’exposició
es desplega en una sèrie de sales diàfanes però al llarg d’un traçat lineal on,
per mitjà de plafons (en tres idiomes), audioguies per a mòbils, rèpliques, models,
audiovisuals, aparells de tota mena, llibres (alguns amb preciosos gravats), i
nombrosos dibuixos, poder fer un recorregut a través de l’evolució de l’estudi
del nostre cervell, la nostra ment i, finalment, el descobriment de les “altres
ments” i el desenvolupament de la intel·ligència artificial.
Les pintures rupestres són una mostra de la capacitat de la nostra ment
Rèpliques de cranis dels nostres avantpassats on es pot observar l’augment de la seva capacitat
A les vitrines s’hi exposen nombrosos llibres amb bells gravats
Representació de les parts internes del cap de Daniel & Mangetus, Jacob Clericus
L’exposició s’estructura
en dos grans àmbits, el primer dels quals està dedicat a l’estudi de l’òrgan en
sí, des dels seus inicis, fa gairebé cinc mil anys, fins a la moderna
neurociència, tot passant per la frenologia,
un fenomen que es va posar de moda a finals del s. XVIII mitjançant el qual hom
podia conèixer el caràcter d’un individu només examinant-ne les seves “prominències”
cranials!
Col·lecció de cranis frenopàtics pintats amb tintes
Phantom model, de Christian Fogarolli que recrea un model de cervell confeccionat per l’anatomista Christoph T. Aeby i l’enginyer Alfred Büchi l’any 1885
L’autèntica
neurociència neix amb els treballs de Santiago Ramón y Cajal, pels quals va
rebre el Premi Nobel l’any 1906 juntament amb Camillo Golgi qui va desenvolupar
un sistema de tinció que va permetre l’estudi del teixit cerebral i el descobriment
de les neurones.
Dibuix de Ramón y Cajal d’un teixit cerebral... una autèntica obra d’art
Talls histològics amb diferents tècniques de tinció
A partir del
s. XIX, amb el desenvolupament de l’electricitat es van fer grans avenços
tecnològics: telers mecànics que funcionaven amb targetes perforades, màquines
capaces de fer càlculs complexes, el telègraf, el telèfon, l’ordenador... en
totes les màquines s’ha volgut veure una certa semblança amb el funcionament
del cervell.
Aritmòmetre electromecànic de Leonardo Torres Quevedo
Gravats de Giovanni Aldini sobre un experiment de galvanisme
El segon
àmbit de l’exposició està dedicat a la ment humana principalment. Conceptes com
consciència, intel·ligència, artificial, malalties mentals, percepció de la
realitat... tenen cabuda en aquest àmbit. L’activitat cerebral té la seva
extensió en la resta del cos, el qual li proporciona informació de l’entorn;
informació que s’acumula en forma de records en la memòria. Aquí l’adquisició del
llenguatge ha estat clau per tenir accés a gran part de l’experiència humana, però
entendre com funcionen la memòria i els mecanismes del llenguatge és encara un
gran repte.
A l’exposició,
entre el material científic s’intercalen obres de diversos artistes inspirades
en les investigacions que sobre el cervell s’estan fent avui gràcies a les
noves tecnologies.
Brainbow Hippocampus de Greg Dunn i Brian Edwards
Projecte Blue Brain de l’École Polytecnique Fédérale de Lausanne
Sobre el
mecanisme del son i els somnis també s’ha escampat molta tinta, sobretot avui
dia amb els nous estudis que han permès comunicar-se amb persones suposadament
inconscients. Així mateix es dona un cop d’ull al fenomen del “somnambulisme artificial”,
mitjançant el qual el metge alemany Franz Mesmer induïa el trànsit als seus pacients
amb finalitats curatives, i amb el descobriment dels raigs-x , Louis Darget
pretenia “capturar” els pensaments.
Louis Darget: Photographies de la Pensée
James Sharpe: Visualització de les neurones d’un ratolí
També es dona
un cop d’ull a d’altres cervells complexos que, com el nostre, han evolucionat
per adaptar-se al seu entorn. Així mateix també estan les “ments col·lectives”
de formigues i, potser, aranyes. I també estan les “ments artificials” on els
recents avenços de l’enginyeria robòtica està desenvolupant un camp d’estudi on
es reuneixen ciència, tecnologia i filosofia. I aquí sorgeix l’eterna
pregunta: poden les màquines vèncer la intel·ligència humana?
El robot humanoide Robothespian
Exemplar del llibre de Karel Capek «R.U.R» on apareix per primer cop el mot robot
Finalment, l’artista
Godfrey Reggio, a través d’una pel·lícula experimental de curta durada (dita Koyaanisqatsi), es pregunta si les
ciutats són com els cervells, amb la seva arquitectura i plasticitat.
L’exposició
acaba amb aquesta conclusió: «En avançar cap a una comprensió més rica i
diversa de la ment, ens enfrontem a noves preguntes, però seguim confiant que,
un dia, els misteris del cervell finalment es desvelaran»
