divendres, 30 de setembre del 2022

Amics del Museu: Scripta 35

Per encetar el nou curs, donem la benvinguda a una nova Scripta (la núm. 35) que conté els següents treballs:

   S. Calzada: Sobre Gymnentome pizcuetana. Adiciones

  S. Calzada & J. F. Carrasco: Nueva localidad para Plicatula anoiensis

  S. Calzada, A. López Plà & E. Moreno : Presencia de Cyrtoclymenia sp. (Ammonoideo devónico) en el Pirineo catalán

S. Calzada & J. F. Carrasco: Sobre un possible Otostroma del Aptiense de El Forcall (Prov. De Castellón)

 S. Calzada & J. F. Carrasco: Una nueva localidad para Sensuitrochus ferreri

 S. Calzada, J. F. Carrasco & M. Ferrazza: Villabona. Nueva localidad para Liostrea praelonga. Fauna asociada 

Scripta Musei Geologici Seminarii Barcinonensis, sèrie Paleontològica, és una revista que edita el Museu Geològic del Seminari de Barcelona, amb l’ajut de la Generalitat de Catalunya i on es recullen els treballs d’aquest museu, éssent el Sr.José Francisco Carrasco el director d’aquesta publicació, i la secretària de la mateixa la Sra. Eduvigis Moreno. Per a més informació, consulteu el web www.mgsb.es i per a comandes i tarifes: almeracomas@hotmail.com

divendres, 23 de setembre del 2022

Mn. Francesc Nicolau: Obtenció d'energia eòlica amb estels?

No havíeu fet volar estels alguna vegada quan éreu petits? I no us havíeu fixat que el vent us els enduia d’una banda a una altra de tant en tant? Aquell moviment era produït per la petita porció d’energia eòlica que captaven els vostres artefactes. No es podria fer que amb estels molt més grans s’obtingués aprofitable? Heus aquí una pregunta plantejada no fa gaire i que ha obtingut una resposta afirmativa, per alguns interessats en el tema, amb assajos que s’han fet i ja posada en perspectiva d’arribar a instal·lacions d’aquest tipus que proporcionin energia per a l’ús social.

Entre Europa i Estats Units ja arriben a deu les empreses que investiguen la possibilitat de fer instal·lacions d’aquesta mena. Es tractaria de col·locar a uns 800 metres d’alçada uns enormes estels de molts metres quadrats units a terra per cables transportadors de l’energia que rebessin del vent. És clar que un parc eòlic d’aquest tipus resultaria més econòmic que qualsevol parc terrestre de molins de vent com els que ara existeixen, si bé tindria l’inconvenient de presentar un impacte visual notable no gens bonic a la vista. 

Projecte de la Sky Sails Power
 bbva.com

De totes maneres se sap que una petita empresa n’ha fet instal·lació útil per a una dotzena de cases amb un cert èxit, i la SkySails Power ha presentat un model d’estels de 180 metres de llarg, per ser col·locats a una alçada d’almenys 500 metres, on se sap que el vent és ja més fort que arran de terra. Es tracta encara només d’un projecte. Veurem aviat la realització d’aquest projecte? No es veu pas de realització immediata. Resten moltes coses a pensar i fer perquè siguin una realitat a gran escala. Sembla ser, però, que va endavant. Serà una altra manera molt senzilla d’aprofitar l’energia que ens ve del sol. Energia aprofitable i neta, contínuament renovable. Hi donem, no cal dir, la nostra aprovació i desitgem que es faci realitat.

divendres, 16 de setembre del 2022

Amics del Museu: MINERALEXPO Sant Celoni 2022

Després d'un llarg parèntesi per culpa de la pandèmia, aquest diumenge dia 18 de setembre se celebrarà Mineralexpo-Sant Celoni al teatre de l'Ateneu de Sant Celoni (Carrer Germà Emilià, 1 – Sant Celoni).




L'horari és de 10 a 19 h i l'entrada és gratuïta.

Activitats:

10 a 13 h. Travessa mineralògica.

11:30 a 13:30 h. Taller "Iniciació a la Mineralogia".

13:00 h aprox. Lliurament dels premis de les travesses mineralògiques i premis a les millors peces de la Fira (millor peça catalana i millor peça de la Fira) a càrrec de l'Ajuntament de Sant Celoni i del president del GMC.

dimarts, 13 de setembre del 2022

Amics del Museu: Visita a l'exposició "Cervell(s)"

Aquests dies, i fins l’11 de desembre, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) té lloc una altra interessant barreja de ciència i art, aquest cop centrada en l’objecte més complex que coneixem: el cervell humà, amb el qual podem explorar, somiar, recordar, imaginar i entendre l’univers que ens envolta... però la mostra és molt més que això.

L’exposició es desplega en una sèrie de sales diàfanes però al llarg d’un traçat lineal on, per mitjà de plafons (en tres idiomes), audioguies per a mòbils, rèpliques, models, audiovisuals, aparells de tota mena, llibres (alguns amb preciosos gravats), i nombrosos dibuixos, poder fer un recorregut a través de l’evolució de l’estudi del nostre cervell, la nostra ment i, finalment, el descobriment de les “altres ments” i el desenvolupament de la intel·ligència artificial.

Les pintures rupestres són una mostra de la capacitat de la nostra ment

Rèpliques de cranis dels nostres avantpassats 
on es pot observar l’augment de la seva capacitat

A les vitrines s’hi exposen nombrosos llibres amb bells gravats

Representació de les parts internes del cap 
de Daniel & Mangetus, Jacob Clericus

L’exposició s’estructura en dos grans àmbits, el primer dels quals està dedicat a l’estudi de l’òrgan en sí, des dels seus inicis, fa gairebé cinc mil anys, fins a la moderna neurociència, tot passant per la frenologia, un fenomen que es va posar de moda a finals del s. XVIII mitjançant el qual hom podia conèixer el caràcter d’un individu només examinant-ne les seves “prominències” cranials!

Col·lecció de cranis frenopàtics pintats amb tintes

Phantom model, de Christian Fogarolli que recrea un model de cervell
 confeccionat per l’anatomista Christoph T. Aeby i l’enginyer Alfred Büchi l’any 1885

L’autèntica neurociència neix amb els treballs de Santiago Ramón y Cajal, pels quals va rebre el Premi Nobel l’any 1906 juntament amb Camillo Golgi qui va desenvolupar un sistema de tinció que va permetre l’estudi del teixit cerebral i el descobriment de les neurones.

Dibuix de Ramón y Cajal d’un teixit cerebral... una autèntica obra d’art

Talls histològics amb diferents tècniques de tinció

A partir del s. XIX, amb el desenvolupament de l’electricitat es van fer grans avenços tecnològics: telers mecànics que funcionaven amb targetes perforades, màquines capaces de fer càlculs complexes, el telègraf, el telèfon, l’ordenador... en totes les màquines s’ha volgut veure una certa semblança amb el funcionament del cervell.

Aritmòmetre electromecànic de Leonardo Torres Quevedo

Gravats de Giovanni Aldini sobre un experiment de galvanisme

El segon àmbit de l’exposició està dedicat a la ment humana principalment. Conceptes com consciència, intel·ligència, artificial, malalties mentals, percepció de la realitat... tenen cabuda en aquest àmbit. L’activitat cerebral té la seva extensió en la resta del cos, el qual li proporciona informació de l’entorn; informació que s’acumula en forma de records en la memòria. Aquí l’adquisició del llenguatge ha estat clau per tenir accés a gran part de l’experiència humana, però entendre com funcionen la memòria i els mecanismes del llenguatge és encara un gran repte.



A l’exposició, entre el material científic s’intercalen obres de diversos artistes inspirades en les investigacions que sobre el cervell s’estan fent avui gràcies a les noves tecnologies.

Brainbow Hippocampus de Greg Dunn i Brian Edwards

Projecte Blue Brain de l’École Polytecnique Fédérale de Lausanne

Sobre el mecanisme del son i els somnis també s’ha escampat molta tinta, sobretot avui dia amb els nous estudis que han permès comunicar-se amb persones suposadament inconscients. Així mateix es dona un cop d’ull al fenomen del “somnambulisme artificial”, mitjançant el qual el metge alemany Franz Mesmer induïa el trànsit als seus pacients amb finalitats curatives, i amb el descobriment dels raigs-x , Louis Darget pretenia “capturar” els pensaments.

Louis Darget: Photographies de la Pensée

James Sharpe: Visualització de les neurones d’un ratolí

També es dona un cop d’ull a d’altres cervells complexos que, com el nostre, han evolucionat per adaptar-se al seu entorn. Així mateix també estan les “ments col·lectives” de formigues i, potser, aranyes. I també estan les “ments artificials” on els recents avenços de l’enginyeria robòtica està desenvolupant un camp d’estudi on es reuneixen ciència, tecnologia i filosofia. I aquí sorgeix l’eterna pregunta: poden les màquines vèncer la intel·ligència humana?

El robot humanoide Robothespian

Exemplar del llibre de Karel Capek «R.U.R» 
on apareix per primer cop el mot robot 

Finalment, l’artista Godfrey Reggio, a través d’una pel·lícula experimental de curta durada (dita Koyaanisqatsi), es pregunta si les ciutats són com els cervells, amb la seva arquitectura i plasticitat.

L’exposició acaba amb aquesta conclusió: «En avançar cap a una comprensió més rica i diversa de la ment, ens enfrontem a noves preguntes, però seguim confiant que, un dia, els misteris del cervell finalment es desvelaran»

dissabte, 3 de setembre del 2022

Mn. Francesc Nicolau: El canvi climàtic afecta també l'agricultura

Les instàncies dels agricultors de Lleida, per obtenir una ajuda després del que els ha passat aquest hivern, van fer manifestacions i van venir a Barcelona a marxa lenta per reivindicar el que demanen. Tots ens vam assabentar del seu problema, i és que les pèrdues que han tingut han estat notables. I de què ve la cosa? «En últim terme, el culpable ha estat el canvi climàtic». Tal i com deien els entesos, aquest canvi pot produir, i produeix moltes vegades, ratxes sobtades d’augments tèrmics i tots recordem com va anar aquest gener passat quan ens vam trobar amb temperatures gairebé primaverals, perquè eren uns sis graus més elevades del que és habitual.

AgronewsCastillayLeon

I és clar, la vegetació també ho va notar i va actuar conforme al que sentia: els ametllers ja van començar a florir a primers de febrer i molts altres arbres fruiters van iniciar el cicle corresponent... però allò no tocava encara. Passada la ratxa tèrmica, van tornar les temperatures normals i es va malmetre la producció d’ametlles i de fruita en uns tants per cent molt elevats perquè aquests arbres no aguanten el fred.

L'investigador Sergio M. Vicente-Serrano 
cadenaser.com

«Això és exclusivament un efecte més del canvi climàtic» ha sentenciat Sergio M. Vicente-Serrano, investigador de l’Institut Pirinenc d’Ecologia del CSIC, que afegeix que això anirà cada vegada a pitjor segons les anàlisis fetes. I és que també s’ha desequilibrat la marxa dels temps pel que fa a temperatures. Recordeu, per exemple, que pel gener de l’any passat vam tenir una onada de fred, dita Filomena, que va deixar mitja península Ibérica coberta de neu. Això pot semblar que no és compatible amb el que diem del canvi climàtic, però l’estadística no falla: la temperatura mitjana global continua creixent i a Espanya les anomalies climàtiques no han deixat d’augmentar en els últims anys, i ja en van sis de consecutius en què la temperatura mitjana es troba per damunt de la normal.

L'investigador Fernando Valladares
csic.es

El canvi climàtic s’ha de poder frener com sigui! Per això hi ha plans ben programats per a realitzar-se, però Fernando Valladares, investigador del CSIC afirma: «Per molt bé que fem els deures, necessitarem com a mínim unes quantes dècades per recuperar-nos». El panorama està servit i cal que ho tinguem en compte.