divendres, 6 d’agost del 2021

Amics del Museu: Visita al Barranco de la Hoz (Molina de Aragón)

Al llarg d’aquestes vacances, una visita a la ciutat de Molina de Aragón, que malgrat el seu nom està a Guadalajara (Castilla-La Mancha), ens ha permès de conèixer l’existència del Geoparque de la Comarca de Molina-Alto Tajo, declarat geoparc mundial de la UNESCO l’any 2013. Amb una superfície de 4.200 Km², aquest geoparc és el més extens d’Espanya i un dels més grans de món.

Mapa-guia del geoparc

Al mapa-guia que lliuren a l’oficina de turisme de Molina, centre neuràlgic del geoparc, hi destaquen 25 punts d’interès, entre els quals hi ha l’escarpada Sierra de Caldereros on s’enlaira el castell de Zafra, un dels escenaris de la popular sèrie Juego de Tronos; l’estany de Taravilla d’origen càrstic; les salines de Saelices de la Sal, i els espectaculars congostos excavats pels rius Mesa, Arandilla, Gallo i Tajo. En aquest darrer, un despreniment dit Hundido de Armallones ha deixat al descobert un magnífic plec tombat.

Laguna de Taravilla

En aquest geoparc, a més de castells, museus, palaus, temples, coves, salts d’aigua, jaciments arqueològics i poblats celtibèrics, també es pot visitar una cosa realment curiosa: l’estratotip GSSP de Fuentelsaz, el qual marca el límit entre el Juràssic inferior i mitjà i reconegut, des de l’any 2015, per la Unió Internacional de Ciències Geològiques amb el significatiu “clau daurat” que atorga aquesta institució.

Castell d’Embid dins del parc

Per manca de temps només podem visitar l’indret dit Barranco de la Hoz on el riu Gallo, afluent del Tajo, excava una profunda gorja entre els conglomerats i sorrenques vermelles de la fàcies Buntsandstein (Triàsic inferior, Mesozoic) tot individualitzant monòlits de curioses formes.

Monòlit conglomeratic al congost de La Hoz

Per a visitar aquest indret, situat a uns 14 Km de Molina, cal prendre la carretera N 211 en direcció a Madrid i, poc després,  desviar-se per una carretera secundària cap a Corduentes. D’aquesta població surt una carretera estreta que baixa de dret cap al fons del congost i segueix el curs del riu Gallo fins a l’aparcament de l’ermita de La Virgen de la Hoz, del segle XIII i adossada a les parets de la gorja.

Ermita de La Virgen de la Hoz

Pintures a la porta d’entrada

A l’aparcament hi ha un petit plafó que ens informa sobre l’origen fluvial de les roques que observem. Del costat del conjunt monàstic, i mig amagat, surt un corriol amb escales, sense cap indicació a la seva entrada, que puja decidit cap a una sèrie d’espectaculars miradors sobre la gorja. A mitja pujada hi ha un altre plafó que ens indica la presència d’uns bonics ripples. També es pot observar de prop l’alternança de sorrenques i conglomerats d’origen fluvial.

Camí als miradors de La Hoz



Ripples



Alternança de conglomerats i sorrenques

Així arribem al primer dels miradors sobre la vall situat a la dreta del camí principal. Es tracta d’un portentós balcó des d’on es poden observar bé les torres on s’alternen sorrenques i argiles amb els seus estrats profundament marcats per l’erosió diferencial. Semblen piles de llibres en equilibri inestable. Al mirador hi ha un plafó que ens informa sobre els rius fòssils que van donar lloc a aquestes acumulacions de sorrenques i també hi ha un bonic aflorament on podem veure la seva estructura en laminacions creuades.

Primer mirador amb torres de sorrenques darrera

Plafó informatiu

Aflorament amb laminacions creuades

Tornem al camí principal i continuem pujant fins un punt que passem entre unes roques. Aquí cal estar atent de no passar de llarg del segon mirador situat a l’esquerra del camí principal. Pel corriol del mirador passem entre el cingle i l’estimball protegits per una barana metàl·lica. Aquí un altre plafó ens informa sobre el possible l’origen vegetal de les taques de les taques de reducció que s’observen a les argiles.

Passem sota el cingle...

...on s’observen algunes taques de reducció d’origen vegetal

El corriol s’acaba en una profunda i espectacular balma plena de forats i passadissos estrets on cal anar en compte de no donar-se un cop al cap. Aquesta mena de formacions se les anomena tafonis i són causats per l’acció de l’aire i la combinació aigua-gel sobre les sorrenques.

Tafonis a mig aire del cingle

Retornem de nou al camí principal des del qual arribem finalment al darrer mirador, ja situat al capdamunt del cingle per on deambulem enmig d’un escampall de lloses. Des d’aquest mirador tenim una enlairada vista sobre la gorja d’on sobresurten les torres i pinacles d’entre la vegetació de ribera que marca el curs del riu Gallo. Aquí un plafó ens informa sobre les aus rapinyaires que visiten aquesta zona per fer-hi niu.

El darrer mirador

Vistes a la vall des del darrer mirador

Després de delectar-nos amb aquestes magnífiques vistes, tornem a l’aparcament pel mateix camí de pujada i de retorn a Molina de Aragón podem visitar el seu casc antic, curull de palaus i temples, el Puente Viejo sobre el riu Gallo, i el seu magnífic castell medieval (s.XIII) amb un dels recintes murallats més grans d’Espanya.

Església de Santa Clara

Puente Viejo sobre el riu Gallo

Castell de Molina de Aragón

Torre de Aragón des del castell de Molina

I aquí conclou aquesta visita llampec a l’indret del Barranco de la Hoz, un dels més espectaculars del Geoparque de Molina-Alto Tajo i a la ciutat de Molina de Aragón, autèntic cor d’aquest geoparc de Castella-La Mancha.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada