Al llarg d’aquestes vacances, una visita a la ciutat de Molina de Aragón, que malgrat el seu nom està a Guadalajara (Castilla-La Mancha), ens ha permès de conèixer l’existència del Geoparque de la Comarca de Molina-Alto Tajo, declarat geoparc mundial de la UNESCO l’any 2013. Amb una superfície de 4.200 Km², aquest geoparc és el més extens d’Espanya i un dels més grans de món.
Al mapa-guia
que lliuren a l’oficina de turisme de Molina, centre neuràlgic del geoparc, hi
destaquen 25 punts d’interès, entre els quals hi ha l’escarpada Sierra de
Caldereros on s’enlaira el castell de Zafra, un dels escenaris de la popular
sèrie Juego de Tronos; l’estany de
Taravilla d’origen càrstic; les salines de Saelices de la Sal, i els
espectaculars congostos excavats pels rius Mesa, Arandilla, Gallo i Tajo. En
aquest darrer, un despreniment dit Hundido
de Armallones ha deixat al descobert un magnífic plec tombat.
En aquest
geoparc, a més de castells, museus, palaus, temples, coves, salts d’aigua,
jaciments arqueològics i poblats celtibèrics, també es pot visitar una cosa
realment curiosa: l’estratotip GSSP de Fuentelsaz, el qual marca el límit entre
el Juràssic inferior i mitjà i reconegut, des de l’any 2015, per la Unió
Internacional de Ciències Geològiques amb el significatiu “clau daurat” que
atorga aquesta institució.
Per manca de
temps només podem visitar l’indret dit Barranco
de la Hoz on el riu Gallo, afluent del Tajo, excava una profunda gorja
entre els conglomerats i sorrenques vermelles de la fàcies Buntsandstein
(Triàsic inferior, Mesozoic) tot individualitzant monòlits de curioses formes.
Per a visitar
aquest indret, situat a uns 14 Km de Molina, cal prendre la carretera N 211 en
direcció a Madrid i, poc després,
desviar-se per una carretera secundària cap a Corduentes. D’aquesta
població surt una carretera estreta que baixa de dret cap al fons del congost i
segueix el curs del riu Gallo fins a l’aparcament de l’ermita de La Virgen de la Hoz, del segle XIII i
adossada a les parets de la gorja.
A
l’aparcament hi ha un petit plafó que ens informa sobre l’origen fluvial de les
roques que observem. Del costat del conjunt monàstic, i mig amagat, surt un
corriol amb escales, sense cap indicació a la seva entrada, que puja decidit
cap a una sèrie d’espectaculars miradors sobre la gorja. A mitja pujada hi ha
un altre plafó que ens indica la presència d’uns bonics ripples. També es pot observar de prop l’alternança de sorrenques
i conglomerats d’origen fluvial.
Així arribem
al primer dels miradors sobre la vall situat a la dreta del camí principal. Es
tracta d’un portentós balcó des d’on es poden observar bé les torres on
s’alternen sorrenques i argiles amb els seus estrats profundament marcats per
l’erosió diferencial. Semblen piles de llibres en equilibri inestable. Al
mirador hi ha un plafó que ens informa sobre els rius fòssils que van donar
lloc a aquestes acumulacions de sorrenques i també hi ha un bonic aflorament on
podem veure la seva estructura en laminacions creuades.
Tornem al
camí principal i continuem pujant fins un punt que passem entre unes roques.
Aquí cal estar atent de no passar de llarg del segon mirador situat a l’esquerra
del camí principal. Pel corriol del mirador passem entre el cingle i l’estimball
protegits per una barana metàl·lica. Aquí un altre plafó ens informa sobre el
possible l’origen vegetal de les taques de les taques de reducció que s’observen
a les argiles.
El corriol
s’acaba en una profunda i espectacular balma plena de forats i passadissos
estrets on cal anar en compte de no donar-se un cop al cap. Aquesta mena de
formacions se les anomena tafonis i
són causats per l’acció de l’aire i la combinació aigua-gel sobre les
sorrenques.
Retornem de
nou al camí principal des del qual arribem finalment al darrer mirador, ja
situat al capdamunt del cingle per on deambulem enmig d’un escampall de lloses.
Des d’aquest mirador tenim una enlairada vista sobre la gorja d’on sobresurten
les torres i pinacles d’entre la vegetació de ribera que marca el curs del riu
Gallo. Aquí un plafó ens informa sobre les aus rapinyaires que visiten aquesta
zona per fer-hi niu.
Després de
delectar-nos amb aquestes magnífiques vistes, tornem a l’aparcament pel mateix
camí de pujada i de retorn a Molina de Aragón podem visitar el seu casc antic,
curull de palaus i temples, el Puente
Viejo sobre el riu Gallo, i el seu magnífic castell medieval (s.XIII) amb
un dels recintes murallats més grans d’Espanya.
I aquí
conclou aquesta visita llampec a l’indret del Barranco de la Hoz, un dels més espectaculars del Geoparque de Molina-Alto Tajo i a la
ciutat de Molina de Aragón, autèntic cor d’aquest geoparc de Castella-La
Mancha.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada