Mart està de moda. A la seva superfície no paren d’arribar sondes, com els cèlebres rovers Opportunity i Curiosity, i les recentment arribades Perseverance i Tianwen-1 que hi han “aterrat” el febrer i el maig d’enguany, amb la intenció de seguir explorant-ne els seus secrets. Per això no ens ha d’estranyar que s’hagi muntat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) una exposició dedicada a l’astre vermell, el quart planeta del Sistema Solar, i que es pot veure fins l’11 de juliol d’enguany.
L’exposició
comença amb un fragment d’un meteorit procedent de Mart, el KSAR Ghilane 002,
més conegut com KG 002, i amb preguntes com: Per què ens atrau Mart?; Pot la
recerca espacial posar remei a la crisi climàtica?; Què ens explica Mart sobre
el present i el futur de la nostra espècie?; i la més inquietant de totes: És
Mart el nostre Pla B? Aquestes preguntes són el fil conductor de l’exposició
que s’estructura en tres àmbits ben definits.
En el primer
espai, ambientat en color blau, hi ha plafons en tres idiomes (català, castellà
i anglès) i pantalles amb entrevistes, on s’analitza el nom de l’astre
vermellós a través dels temps i les diferents cultures: Nergal, Harmakis, Mangala,
Guan Yu, Ares, Mart... diferents noms però atributs similars. També s’hi
exposen diverses peces arqueològiques on s’hi representa Ares, el déu de la
guerra a la mitologia grega i símbol d’allò que és masculí, però pels romans també
fou el consagrador de la primavera al mes que porta el seu nom: Mart
Tot seguit
venen les explicacions del Cosmos per part dels astrònoms com Ptolemeu,
Copèrnic, Galileu i Kepler, basades en una llarga tradició d’observacions que
es remunten a la Mesopotàmia i a l’aparició d’un nou aparell: el telescopi.
Aquí, a més dels plafons, s’hi exposen bells exemplars d’antics llibres
d’astronomia com un Almagest de
Ptolemeu del s.II aC, un llibre de l’astrònom alemany Petrus Apianus, de l’any
1540, que conté un planisferi format per sis discs mòbils, i un globus
armil·lar de finals del s. XVIII.
Huygens,
Cassini i Herschel són els continuadors de l’obra de Kepler, i els que obren la
porta a un nou gènere literari, la ciència-ficció, amb Cyrano de Bergerac,
Jonathan Swift i Emmanuel Swedenborg com a primers abanderats. Així passem al
segon àmbit de l’exposició, ambientat en color roig, on els avenços científics
permeten d’observar el planeta vermell de més a prop, cosa que inflama una edat
d’or de la «ciència-ficció».
En aquest
espai es poden veure els cèlebres “canals” de Mart infinitament cartografiats
per Giovanni Schiaparelli i portats al paroxisme per Percival Lowel, qui va
voler veure en els “canals” la obra d’enginyeria d’uns éssers intel·ligents:
els marcians.
Astrònoms seriosos, com Eugène Antoniadi, es van afanyar a qualificar els “canals” de mera il·lusió òptica, però la llavor de la possible vida a Mart ja havia arrelat molt profundament a la societat... tant que va donar els seus fruits tal i com es pot observar a l’exposició on s’hi pot veure una petitíssima mostra del material que va generar en forma de llibres, còmics, pel·lícules i novel·les d’autors tant consagrats com H.G. Wells o Ray Bradbury.
Tot això
provoca un efecte “crida” en la qual inventors, com Tesla i Edison, i enginyers
i físics com Paulet, Tsiolkovski, Goddard i Oberth, imaginen naus i sondes que
poguessin arribar a Mart. Però això no serà possible fins l’arribada de Wernher
von Braun, l’enginyer més important en la història de l’aeronàutica. Amb ell
aquest projecte comença a prendre cos en dissenyar els coets que van dur l’home
a la Lluna.
La tasca dels
divulgadors científics, com l’astrofísic Carl Sagan i la seva cèlebre sèrie de
TV «Cosmos», han fet arribar al gran públic la consciència i la resposabilitat
de la ciència vers l’univers del qual formem part.
Tot seguit
arriba un repàs, a través d’un quasi poètic audiovisual, de la
successió de missions que s’han enviat a Mart (Mars, Mariner, Viking...) a la
recerca de biomarcadors, vida actual o passada, i de les quals tant ens n’ha
parlat Mn. Nicolau en les seves conferències. Els rovers Opportunity i Curiosity
ens mostren una superfície marciana no gaire allunyada d’alguns indrets
desèrtics terrestres.... això fa plantejar la pregunta: és aquest el futur de
la Terra?
Així passem
al tercer i darrer àmbit de l’exposició ambientat en verd, el color
tradicionalment adjudicat als habitants de Mart, on es fa un exercici
d’imaginació en plantejar futurs projectes, més o menys seriosos, de viatges tripulats
a Mart, i de com podria ser una vida a Mart, i de com podrien ser els éssers
que hi viurien. I perquè ens ho imaginem millor en una gran pantalla es
projecten les millors imatges de Mart.
Després de
fer-nos volar amb la imaginació fins a Mart, abans de sortir de l’exposició ens
posen de nou els peus a terra, i mai millor dit, en recordar-nos que, malgrat
la infinitat de missions, sabem molt poc del nostre planeta germà ja que cap d’aquestes
missions ha retornat amb material d’estudi i hem de confiar aquest a un
centenar de meteorits que es coneix que procedeixen de Mart. Per tant
l’exposició s’acaba tal i com ha començat: en una vitrina està exposat
l’anomenat KG 002, un meteorit molt especial, descobert l’any 2010 al desert
del Sàhara tunisià i l’únic que pertany a un estrat més profund del planeta
vermell... estem només al principi del viatge, però amb paraules de Carl Sagan:
«La imaginació ens durà sovint a mons que no han existit. Però sense la
imaginació no anirem enlloc»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada