En el capítol anterior d’aquesta particular volta al
Pedraforca pel sender PR C-127 (dit Pedraforca 360º), en la qual anem observant els materials i les estructures que
formen el cos de la muntanya, ens vam quedar a la meitat de la ruta, això és, a
la Jaça dels Prats (1668 m) on hi ha el refugi del Pedraforca més conegut com Refugi Lluís Estasen, dedicat a qui va
ser un pioner de l’alpinisme i l’escalada a casa nostra i que va morir a l’edat
de 56 anys víctima d’una embòlia, precisament quan es dirigia a posar la
primera pedra d’aquest edifici l’any 1947.
El refugi del Pedraforca, més conegut com Lluís Estasen
Esquema geològic extret del Mapa geològic comarcal
de Catalunya, núm 14 (Berguedà), ICGC
Després del merescut descans i d’haver omplert les cantimplores,
ja que al refugi hi ha la darrera font que trobarem fins arribar a Gósol, reprenem
la ruta tot enfilant el sender que entra al bosc en direcció sud. Als 200 m
arribem a una cruïlla on prenem el sender de l’esquerra per on anem planejant
enmig d’un bosc de pi roig.
Continuem ruta seguint els senyals grocs i blancs del PR
Creuem un pedregar dit el Tarter
Pel
sender creuem un vistós pedregar dit el Tarter. Si anéssim pel costerut
corriol que s’enfila per aquesta tartera fins a la base de la Dent de Cabirols, podríem observar el contacte encavalcant entre els mantells Inferior i Superior
del Pedraforca… però aquest no és l’objectiu d’aquest itinerari.
Pujant cap a la base de la Dent de Cabirols
Per això,
després de creuar la tartera, continuem planejant fins a un collet d’on surt un
corriol que s’enfila directament a l’Enforcadura… però aquesta tampoc és
l’objectiu del nostre l’itinerari. Així que, a partir d’aquest collet, anem
baixant fort pel camí de la Serra.
Baixem fort pel camí de la Serra
Més avall
la inclinació es modera i l’erosió d’alguns torrents ens permeten d’observar
les margues grises del Campanià-Maastrichtià (Cretaci superior) pertanyents al
mantell Inferior del Pedraforca. Més enllà el sender es converteix en camí
carreter i va a sortir a un prat sota la vermellosa paret del Roget.
L’erosió permet l’aflorament de les margues del Cretaci superior
Arribem sota la paret del Roget
Travessem el prat i desemboquem a una pista provinent de Saldes
per la qual continuem en direcció SW mentre les blanques parets del Pollegó
inferior es van alçant per damunt del Roget. Així arribem al coll de Jou
(1541 m) on la pista acaba a l’antiga explotació de carbó a cel obert,
actualment força coberta per la vegetació gràcies a la posterior restauració
que s’hi va fer. Des d’aquí comença a treure el cap la Roca Roja Sud.
A les antigues explotacions de lignit de coll de Jou
Esquema de la parada 4
Aquí fem la quarta parada del dia per observar la “frenada” del
mantell superior del Pedraforca i com els materials de detrítics de la fàcies
garumniana el van fossilitzar. També aquests materials s’anaven dipositant
discordantment sobre les margues amb carbó de finals del Cretaci en tractar-se
de materials dits sinorogènics, això
és, que es deformaven al mateix temps que es dipositaven.
Observació de l’encavalcament i la discordança al coll de Jou
Esquema de la fossilització del front del mantell Superior del Pedraforca
Des del continuem a la dreta per l’antic Camí dels Minaires, per
on la gent de Gósol hi anava a treballar a les mines de Saldes, situades sota
el Coll de Jou. Baixem fins a una bassa on es poden observar algunes capes de
lignits. Des d’aquí ja prenem el sender que s’enfila cap al bosc sota les
parets vermelloses de la Roca Roja sud.
Deixem enrere les antigues explotacions de carbó de coll de Jou
Entrem al bosc on iniciem un llarg flanqueig per la Solana de
Capdevila. Per aquests topants afloren els materials del Cretaci superior del
mantell Superior del Pedraforca i en ells podem trobar restes de gasteròpodes i
rudistes, així com també les boniques flors del Carthamus caeruleus (o Carduncellus
caeruleus), coneguda popularment com herba escurçonera, que és una planta
que sembla un card però que pertany a la família de les compostes i que és molt
abundant en terrenys secs de la regió mediterrània.
Entrem a un bosc de pi roig
Herba escurçonera
Ara anem en suau baixada fins desembocar a l’antiga pista de la
Gravera, on s’explotaven les graves de la tartera que, des de l’Enforcadura,
baixen cap al vessant de Gósol. Creuem aquesta pista i seguim a l’esquerra per
un corriol mig amagat que davalla cap a l’abandonada casa de Cal Bardines tot
trepitjant de nou les vermelles argiles i gresos de la fàcies garumniana. Des de
la gran esplanada dels voltants del mas, tenim una bona vista dels Pollegons
del Pedraforca i de la Roca Roja sud.
Tornem a trepitjar els materials detrítics vermells de la fàcies garumniana
Vista dels Pollegons i Roca Roja sud des de Cal Bardines
Aquí ens aturem per fer la parada 5 per observar els materials
detrítics vermellosos d’inicis del Terciari de la Roca Roja sud (pertanyents a
la fàcies garumniana) dipositats discordantment sobre les calcàries del Cretaci
superior del vessant sud del Pollegó Inferior del Pedraforca.
Esquema de les parades 5 i 6 de l’itinerari
La vistosa discordància de la Roca Roja sud sobre les calcàries del Cretaci superior
Com el llibres d’una llibreria, que poden estar col·locats de
diverses maneres, es diu que uns materials són concordants quan el contacte entre els seus estrats dibuixen un angle
de zero graus, i són discordants quan
aquest angle és superior a zero graus. Així un contacte discordant vol dir que
entre el dipòsit del primer paquet de roques i el dipòsit del segon paquet, va
passar alguna cosa…
Per continuar l’itinerari cal seguir els senyals per la dreta de
la casa i creuar la carretera B.400 just en el trencall que condueix a
Sorribes. Cal estar atents per deixar la carretera i prendre un sender que
baixa a una clotada i que, després, remunta cap al proper mirador del Cap de la
Creu (1437 m), on hi ha una capelleta dedicada a Sant Antoni Abad i on fem la sisena
parada per observar la dilatada vista en totes direccions: cap al Pedraforca,
la serra d’Ensija, el serrat del Verd, i el poble de Gósol que ja és molt a
prop, arraulit al peu del turó on es troben les restes de la Vila Vella i del
Castell… estem a punt de tancar el cercle.
Mirador del Cap de la Creu
Estem a punt de tancar el cercle
En aquest mirador estem a tocar d’un turó, dit Serrat del Puig, on
afloren uns conglomerats poligènics, i d’edat oligocena, relacionats amb els
que ja hem vist a la font de la Roca i a la Roca Roja nord. També podem
observar, al marge de la carretera, com les calcàries del Cretaci inferior
encavalquen les vistoses argiles vermelles de la fàcies garumniana d’inicis del
Terciari.
L’encavalcament del Cretaci inferior sobre el Terciari
des del mirador del Cap de la Creu
Per la pista vella ens acostem a Gósol
Ara ja només cal enfilar la pista vella de Gósol i entrar a la
població per la rotonda del Segador i seguir fins la plaça Major on es tanca
aquest llarg circuit al voltant del Pedraforca. Però aquí no s’acaba
l’itinerari ja que resulta interessant enfilar-se al turó del castell on, a
mitja pujada, hi ha un balcó amb un plafó informatiu sobre el
ventall al·luvial de Gósol.
Esquema de la parada núm 7
Plafó informatiu del ventall al·luvial de Gósol
Aquí fem la setena i darrera parada ja que des d’aquest balcó
s’observen tots el elements del ventall al·luvial de Gósol: la seva conca de recepció,
sota el coll del Verdet; la seva canal que baixa pel torrent de Rubinat i,
finalment, com s’escampen els sediments per la plana tot formant un terreny
molt apropiat pels camps de cultiu.
Observació del ventall des del turó del castell
I ja que estem aquí, val la pena acabar d’enfilar-se fins les
restes de la vila vella il·luminades per la daurada llum de la tarda, on hi
destaquen les ruïnes de l’església de Santa Maria amb la seva alta torre
quadrada que, després de ser la torre del castell, va passar a ser el campanar,
i ara el seu sostre, al qual s’accedeix per unes escales metàl·liques, és un
portentós mirador sobre el Pedraforca i la vall de Gósol, un magnífic
complement per posar punt i final a aquest itinerari.
Al capdamunt del turó de Gósol
posem punt i final d’aquest llarg itinerari
Tanmateix no ens acomiadem del
tot del nostre Pastís Pedraforca, que ens ha acompanyat aquests darrers
mesos, ja que en una altra ocasió veurem d’aprop els “ingredients” del mantell
del Cadí… el pastís basal.
