Jorgina Jordà: MINERGUALBA

El passat dissabte 19 d'octubre, es va celebrar la segona edició de la fira d'intercanvi i venda de minerals MINERGUALBA, i com ja va passar en la primera edició de l'any passat, la cita no va defraudar i crec que tothom va acabar el dia satisfet.

Es va poder gaudir de molta varietat mineralògica, començaré destacant, potser, els minerals menys coneguts i llunyans que hi havia. Interessants mostres  del Japó com ara cerasita, (Kameoka, Kyoto), una mica pseudomòrfica de cordierita e indialita que forma unes "flors" molt boniques i característiques, també conegudes amb el nom de sakura ishi, per la seva semblança amb la flor del cirerer japonès (sakura); henmilita de la mina Fuka (Takahashi, Okayama), un rar borat de coure i de calci procedent de la seva localitat tipus; yoshimuraïta, un rar silicat procedent de la mina Tanohata (Iwate), andradita de la mina de Koubushi, (Nagano), aquest últim un mineral ja més comú, però d'un indret també força desconegut.

Andradita de la mina de Koubushi, (Nagano)

També destacar un altre rar mineral que es podia trobar i que només havia pogut contemplar a la darrera fira de Sants: l'alfredopetrovita de la mina El Dragón (Potosi, Bolívia). Vaig tenir el plaer de poder observar diverses mostres i rebre algunes explicacions d'un dels seus descobridors, el senyor Alfredo Petrov a qui, de fet, li va ser dedicat el nom de l'espècie, tot un luxe.

Ara si de molt més a prop, clàssics de la mineralogia catalana. Mostres de fluorita de la pedrera Berta (Sant Cugat del Vallès) i Sant Marçal (Viladrau), aquestes últimes amb un intens color blau; calcita, inesita i argent de la pedrera Aymar (Gualba); epidota i axinita de Casterner de les Olles (Tremp) i uns bonics quarsos ametista i microclines de la pedrera Massabé (Sils). També anapaïta de Bellver de Cerdanya; òpals i jaspis molt antics de Montjuïc; barites i òpals de Caldes de Malavella; celestines de Torà i Ivorra, material de la zona del Priorat com ara galenes i cerussites, fosfats del Turó de Montcada; celestina d'Abella de la Conca, molt ben cristal·litzada i amb una tonalitat blavosa molt maca. També bones mostres de prehnita amb quars de Gerri de la Sal, i unes andradites de les mines del Cierco (Vilaller), de bona mida i color que em van agradar molt.

Inesita 4 x 2,5 cm  pedrera Aymar (Gualba)

Argent tot el grup 1mm  pedrera Aymar (Gualba)

Galena amb cerussita 6 x 6 cm mina Regia, Bellmunt del Priorat

Andradita  mines del Cierco (Vilaller)

De la resta de la península moltíssima varietat de minerals. Es va veure material de la zona minera de La Unión-Cartagena tant de recent extracció com de fa ja més de vint anys, avui en dia difícil de trobar. També material d'Aragó on cal destacar les pirites, barites, calcites i sideroplesites de la Cañada de Verich; guixos de multitud de localitats com ara Fuentes de Ebro, Montalbán, Aldehuela o Villaespesa; teruelites de Calomarde o aragonites de Monterde. De la zona de llevant es van poder veure cinabris o zeunerites de Xóvar. També es va poder veure material mostres de vistós or de Rodalquilar (Almeria) o material gallec on destacaven unes andalusites, poc conegudes, de Goian (Tomiño, Pontevedra). També del nord no podien faltar les fluorites, barites i calcites d'Astúries (Moscona, Berbes, La Collada, etc.).

Guix 4 x2,5 cm Fuentes de Ebro

Guix 7 x 7cm Aldehuela

En l'àmbit internacional, tornava a haver-hi molta representació de minerals del Marroc: atzurita, malaquita, wulfenita, calcita, vanadinita, barita, coure...

Foto; Juan Maria Perez Samper

També dels països veïns com ara Portugal i França: siderita, arsenopirita, de Panasqueira; quars d'Allevard (Isère), talc i pirita de Luzenac, hematites de les mines Batère (Corsavy, Le Canigou) i, com no, molt de material de la Xina i la Índia.

Foto; Juan Maria Perez Samper

Foto: Joan Martinez Bruguera

I ja que érem a Gualba destacar que hi havia un bon assortit de quars, microclina, albita i epidota provinents d'aquesta població i que cridava l'atenció, especialment, d'alguns veïns que van visitar la fira.

Voldria agrair als companys que van portar binoculars i ens van deixar repassar els micros, que també hi havia, per anar triant quin era el que més agradava. Com ara: anatasa, titanita, fluorapatita, de Vielha, esfalerita i semseyita de Lanzuela, sulfurs i carbonats de la Pedrera Berta, etc.

A la tarda és a poder fer donació d'alguns minerals pel Museu de Minerals de Gualba, amb l'objectiu de que poc a poc es converteixi en un referent de la mineralogia catalana.

Només em resta donar les gràcies a tots els organitzadors i participants d'aquesta primera edició de MINERGUALBA, en especial a l'Ajuntament de Gualba i el Grup Mineralògic Català.

Fotos: Agusti Asensi