Mn. Francesc Nicolau: Cal aconseguir la supressió dels plàstics

Em direu que demano un impossible. Però la realitat és que si no fem un esforç per suprimir aquesta matèria tan contaminant, que anomenem plàstics, la contaminació que produeix es va fent tan enorme que la vida al nostre planeta acabarà greument afectada, com ja comença a notar-se als nostres mars. Un informe sobre el que passa a la Mediterrània diu que cada dia s’hi aboquen 731 tones de plàstics, de les quals 125 són d’Espanya que és el segon pais del conjunt mediterrani que més n’hi llença (el primer és Turquia amb 144 tones diàries).

Sabem que els plàstics són un material que difícilment es degrada (s’ha calculat que una ampolla de plàstic triga 450 anys a fer-ho) cosa que fa que la contaminació que produeix creixi i creixi sense parar. Des de mitjan segle XX, que fou quan es posà en marxa la gran producció, fins ara, s’han fabricat 8,300 milions de tones d’aquest material, i la producció segueix creixent. A la curta, o a la llarga, tot va a parar com a rebuig al mar, i el Mediterrani és la sisena gran zona d’acumulació de plàstics del món.

S’ha vist que hi tenim unes 1.500 tones de plàstic surant, cosa que fa pensar en l’illa que hi ha al Pacífic, que és tan gran com Catalunya feta d’acumulació d’ells i de la qual ja en vam parlar en una altra ocasió. Però aquesta quantitat representa només un 1% del que es conté a les fondàries. I és que als països mediterranis els plàstics s’han convertit en el principal rebuig que produïm i pot arribar en alguns indrets pot arribar al 95% dels residus que moltes vegades reben una gestió inadequada. I quines són per ara les conseqüències?

Catxalot mort a les costes murcianes per la ingestió de plàstics

No fa gaire mesos va aparèixer al Cabo de Palos (Múrcia) va aparèixer un catxalot mort. Quan el van examinar trobaren gran quantitat de plàstics al seu estómac que segurament van ser la causa de la seva mort. S’ha vist que més de 180 espècies mediterrànies han incorporat plàstics en el seu organisme, i entre ells estan els cetacis, les tortugues, els calamars, ocells marins, peixos, i també el plàncton se’n veu afectat.

Què hi hem d’afegir, nosaltres? Els governs de les nacions hi fan molt poc. La Comunitat Europea ha aprovat una directiva que proposa prohibir els plàstics d’un sol ús quan hi hagi alternativa, però és poca cosa. Crec que tots hi hem de posar el nostre interès, no tan sols prescindint dels productes plàstics sinó també evitant la seva utilització tant com puguem, i ajudar els nostres familiars i amics a prendre consciència del problema. Caldria que fos d’interès global el fet d’aconseguir que ja no es fabriquin més plàstics.