Mn Francesc Nicolau: Un púlsar binari molt interessant

Ja fa més de 50 anys que es van descobrir aquesta mena d’astres que es denominen púlsars, i va ser de la mà de Jocelyn Bell Burnell, aleshores una jove graduada en Física que treballava a Cambridge a les ordres d’Anthony Hewish. Estaven estudiant radiofonts celestes quan Jocelyn detectà una radiació molt estranya: cada poc més d’un segon arribava al detector un bip (o pulsació) 3 centèsimes de segon de durada. Què serà?

Jocelyn B. Burnell en l'època del decobriment dels púlsars

Revisant altres registres trobaren tres casos més, amb una pulsació semblant. El director Hewish va decidir publicar la troballa: era el 9 de febrer de 1968 i se’ls anomenà Pulsating Radio Surces, abreujadament “púlsars”.

Els púlsars són astres molt especials. La interpretació és que són estrelles d’una massa inferior a 2,3 masses solars i que han col·lapsat. Degut al fet de no tenir suficient massa, no han esdevingut un forat negre sinó una estrella del tipus de les neutròniques, és a dir, formades per una massa de neutrons molt concentrats i d’un diàmetre de només 10-20 Km, cosa que dona a la seva matèria una densitat de milions de tones per centímetre cúbic. I la causa de les pulsacions que fan és perquè giravolten rapidíssimament tot emetent una radiació electromagnètica que, si arriba a nosaltres, és captada com un bip ràpid.

Actualment passen de 2.600 els púlsars registrats a la nostra Via Làctia, i un de molt interessant és el que ha motivat un article aparegut a la revista Investigación y Ciencia firmat per tres autors: Manuel Linares (de la Universitat Politècnica de Catalunya), i Tariq Shabas i Jorge Casares (tots dos de l’Institut d’Astrofísica de Canàries). Es tracta del PSR J2215+5135 i és interessant per dos motius: és un púlsar de massa molt alta, ja que arriba a 2,3 masses solars, i és binari, o sigui, que té una estrella companya que és molt semblant al Sol. El púlsar és rapidíssim ja que fa 380 voltes per segon, i en unes 4 hores els dos atres fan una revolució entorn del seu centre de gravetat.

Recreació del púlsar binari PSR J2215-5135

Aplicant un sistema, ideat per aquests autors, s’han pogut calcular les masses tan del púlsar com de l’estrella que l’acompanya, cosa molt dificil d’aconseguir perquè la intensa llum de l’estrella companya, combinat amb la brillantor anormal del púlsar (que té una part molt il·luminada i una de més fosca), en complicava els càlculs fets a partir de la llei newtoniana, i per això el centre de gravetat dels dos astres no coincidia amb el de la lluminositat global. Un cop resolt el problema ja han pogut enunciar els resultats, amb tot detall, d’aquest nou púlsar tan especial.