Mn. Francesc Nicolau: Els astrònoms encara es troben amb sorpreses

L’astronomia ha progressat molt els últims anys, Però no ho ha comprès encara tot. Se saben moltes coses dels forats negres, de les estrelles noves i supernoves, de les radiacions còsmiques, dels espais interestel·lars... però això no vol dir que no restin fenòmens còsmics inexplicats. Tot sovint, els astrofísics es troben amb esdeveniments que no saben interpretar, I un d’ells és el que es va detectar no fa gaire: l’explosió d’un astre que els va desconcertar perquè no es veu que sigui de cap de les explosions típiques conegudes i estudiades.

Observatori Haleakala de Hawaii

La cosa començà el 16 de juny del 2018 quan el telescopi Atlas de l’Observatori Haleakala de Hawaii va fotografiar un punt lluminós a la constel·lació d’Hèrcules que no hi era la nit anterior. Què havia passat? No cal dir que tot seguit començaren les anàlisis, i l’astrònom Stephen Smartt de la Universitat Queen’s de Belfast (Regne Unit) n’inicià l’estudi. «Aquella troballa des de Hawaii em va deixar estupefacte» diguè. I es va descobrir que es tractava d’un objecte còsmic situat a una 200 milions d’anys llum de la Terra que havia fet explosió fins arribar la lluminositat equivalent a uns 10.000 milions de vegades la del nostre Sol.

L'astrònom Stephen Smartt

Molts astrònoms es posaren a investigar a fons l’astre en qüestió (batejat amb el nom AT2018cow) fins l’octubre passat, moment en que, a causa del moviment de la Terra, l’astre se situà darrere del nostre Sol i ja no va ser possible continuar-ne l’observació. I des de finals de gener d’enguany s’està reprenent el seu estudi.

I què és el que se’n pot dir fins ara? Tot són hipòtesis i res segur, però no pot ser una supernova ja que les més brillants fins ara observades no han arribat mai ni a una desena part de la brillantor que ofereix aquest AT2018cow. Ja s’han proposat tres possibles explicacions: una supernova que hagués originat una monstruosa estrella neutrònica que ara giraria a gran velocitat provocant un intensíssim camp magnètic; o bé una estrella enorme que va col·lapsar, bo i formant un forat negre que interaccionaria amb una gran quantitat de gasos que hauria deixat; o, encara, l’explosió d’una estrella feta miques per la proximitat d’un gran forat negre. 

S’ha de dir, però, que cap d’aquestes explicacions està acceptada com a segura i són poc convincents ja que totes tenen punts discutibles. Smartt va dir: «Espero que aconseguim noves dades quan torni a sortir de darrere del Sol, a partir de finals de gener» Nosaltres encara no sabem si ho han aconseguit. Quedem-nos amb el fet que hi ha problemes astronòmics gens fàcils de resoldre.