Mn. Francesc Nicolau: La ciència actual no es contradiu amb la fe cristiana

Crec que tots els nostres lectors estan ben d’acord amb aquesta afirmació, però em diran: a què ve ara parlar d’això? Doncs és perquè m`he trobat el text d’una entrevista que es va fer al P. David Brown, s.j., en la qual sortia aquest tema.

El P. David Brown

El P. David Brown és un jesuïta americà que va nèixer a Louisiana el 1967, i és un dels 13 investigadors que treballen a l’Observatori Astronòmic del Vaticà, bo i alternant aquesta tasca amb la que du a terme amb el telescopi del mont Graham d’Arizona, amb el qual investiga la constitució de les estrelles «subnanes», que ens poden dir alguna cosa del que pasarà amb el Sol quan acabi la seva «vida». I és que ell, abans d’entrar a l’orde dels jesuïtes, havia estudiat Ciències Físiques i dels jesuïtes astrònoms us haig de dir que n’hi ha 35 que han tingut l’honor de veure reconeguda la seva obra amb uns cràters de la Lluna que ara porten els seus noms.

Així, doncs, el P. Brown ens diu que quan estudiava física se li presentava la pregunta del perquè de l’estructura de la matèria i l’ordre admirable que hi ha a la natura, amb les seves lleis: «La ciència em portà fins a un cert punt, no més enllà, però les preguntes continuen i es tornen filosòfiques i teològiques», explica. I és per això que poc després de llicenciar-se entrà als jesuïtes. I a les preguntes de l’entrevistador sobre si la ciència pot demostrar l’existència de Déu, ell respon que essent Déu transcendent no pot ser objecte de la ciència experimental, però sí que la ciència en dona suggeriments. Fins i tot la teoria de la relativitat, diu, ajuda a la filosofia i la teologia a aclarir la comprensió del temps i de l’espai, i també la mecànica quàntica, amb el seu indeterminisme, pot contribuir a la discussió sobre causalitat i lliure albir.

A la pregunta de si en la col·laboració amb altres científics es trobava amb ateus, respon dient que se n’ha trobat molts que estan oberts a les preguntes sobre la transcendència i que no s’ha trobat mai amb cap hostilitat. I nosaltres hi afegirem: és que n’hi ha molts que són agnòstics, però no tants que siguin ateus convençuts, i per això en general són respectuosos amb els creients.

I preguntar sobre la possible incompatibilitat entre alguna teoria científica i la fe, contesta que s’ha vist al llarg de la història que si semblava alguna vegada que hi havia contradicció s’han acabat sempre trobant-se fe i ciència en la veritat. I és que una veritat que ho sigui de debó no pot contradir una altra veritat. La cosa és clara.