dilluns, 23 de gener del 2017

Amics del Museu: Visita a l'exposició "SPINOSAURUS, el gegant perdut del Cretaci"

En l’anterior capítol dedicat al període Cretaci vam prometre explicar una trista història relacionada amb la troballa i desaparició d’unes misterioses restes, les quals constitueixen el punt de partida de l’exposició que, fins al 3 de setembre d’enguany, es pot veure al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, més conegut com el Museu Blau.


Aquesta història comença l’any 1910 quan el paleontòleg alemany Ernst F. Stromer (1871-1952) viatja a Egipte a la recerca de fòssils. Prop de l’oasi de Bahariya (al sud-oest de El Caire) va descobrir nombrosos ossos fossilitzats de tortugues, cocodrils i dinosaures. La troballa va ser tan important que dos anys després, al 1912, Stromer hi va enviar a Richard Markgraf qui va desenterrar part de l’esquelet d’un dinosaure molt estrany, proveït d’una llarga mandíbula carregada de dents còniques, i d’una gran cresta dorsal òssia.

Tot aquest material es va enviar al Museu de l’Estat de Baviera de Munic (Alemanya) on Stromer, després de minuciosos estudis, va batejar el nou dinosaure amb el nom d’Spinosaurus aegyptiacus. Stromer ja va estimar que les dimensions de l’Spinosaurus igualaven, o fins i tot superaven, les del famós Tyrannosaurus rex, i en va deduir els seus hàbits aquàtics. També va dir que la immensa cresta òssia només tenia una funció d’ostentació. Total, que l’Spinosaurus es va convertir en una autèntica atracció de la col·lecció de paleontologia del citat museu de Munic.

Ernst F. Stromer (1871-1952) 
extreta de wikipedia.org

En aquest desert occidental d’Egipte, a més de les restes d’Spinosaurus també es van trobar fòssils de peixos, antics cocodrils i d’altres dinosaures depredadors, tots ells pertanyents a l’Albià (finals del Cretaci inferior) i amb una edat aproximada de 100 milions d’anys. Per aquella època, el nord d’Àfrica era un territori de maresmes i parcialment cobert per un mar poc profund.

Paleogeografia d'Europa i el nord d'Àfrica durant el Certaci inferior
extret de Fossilia Ilerdae 2011

En plena Segona Guerra Mundial, Stromer va intentar convèncer el director del museu de traslladar les col·leccions de fòssils a un lloc més segur... però no ho va aconseguir. La nit del 24 d’abril de 1944, Munic va patir un atac aeri dels aliats i les bombes van destruir el museu. Tots els fòssils, inclosos els ossos de l’Spinosaurus, van desaparèixer per sempre...

Fins l’any 2009 no es van tenir més notícies del dinosaure més estrany i enigmàtic del món, però aquell any un comerciant va fer donació d’un esquelet, força complet, d’un dinosaure a un museu de Milà (Itàlia). El paleontòleg Nizar Ibrahim el va estudiar i va concloure que es tractava de restes d’un Spinosaurus, el mateix que va trobar i descriure Stromer al seu dia. A partir d’aquí es posa en marxa una tasca gairebé detectivesca per mirar de descobrir la situació del jaciment d’on s’ha extret el citat esquelet.

Un cop es va localitzar el jaciment a la regió del Kem Kem (Marroc), es va organitzar una expedició internacional que va desenterrar nombroses restes, les quals van ser traslladades a la Universitat de Chicago on van ser netejades, mesurades, tomografiades i estudiades. El resultat de tots aquests estudis són el tema d’aquesta exposició.

Un espectacular model d’Spinosaure 
ens dóna la benvinguda al Museu Blau

L’exposició en qüestió ocupa quatre sales, molt fosques per cert, la primera de les quals està dedicada a explicar la història de la primera troballa i les circumstàncies de la seva desaparició, amb una sèrie de plafons, pantalles interactives i un intent de reconstrucció de l’oficina d’Stromer, així com també una reconstrucció dels ossos d’Spinosaure que s’exhibien al museu de Munic.



En aquesta primera sala també s’explica com es van tornar a localitzar fòssils d’aquest dinosaure i de l’expedició que es va organitzar per la seva recerca.

Exemple d’un dels plafons en català, castellà i anglès

Abans d’entrar a la gran sala principal de l’exposició es fa una breu introducció del paleoambient que regnava aleshores al nord d’Àfrica, amb extenses maresmes i estanys dins un clima sudtropical càlid i humid, i es fa una comparació amb el clima desèrtic actual.


La sala principal de l’exposició està presidida per la reconstrucció d’un esquelet de mida real d’un Spinosaure, fabricat amb escumes i plàstics i utilitzant les més modernes tècniques d’impressió en 3D. El model s’ha reconstruït, com si d’un trencaclosques es tractés, a base de tomografies i a partir de materials diversos com són: l’espècimen trobat el 2008; ossos aïllats de diferents localitzacions; fotos i dibuixos de l’espècimen trobat per Stromer, i deduccions a partir d’ossos contigus. Tota aquesta informació es pot veure al tríptic que proporcionen amb l’entrada a l’exposició. També es fa especial ènfasi en la seva forma de vida pràcticament aquàtica, amb una forma de nedar semblant a un cocodril.




Acompanyen a l’Spinosaure altres reconstruccions, amb plafons informatius, de dinosaures i d’altres animals que també vivien en aquest ambient deltàic com foren: el Deltadromeus agilis, un dinosaure esbelt i ràpid; el Carcharodontosaurus saharicus, un gegant carnívor semblant al Tiranosaure; el Rugops, que era un carronyaire; el Laganosuchus magrebiensis, que fou un cocodril pescador i l’Alanqa saharica, un rèptil volador del tipus pterosaure.

 Deltadromeus agilis

Laganosuchus magrebiensis


Carcharodontosaurus saharicus

Les dues sales següents estan dedicades a mostrar com es pot reconstruir l’aparença real d’un animal a partir dels seus fòssils i, finalment, es mostren restes d’Spinosures i d’altres fòssils que es conserven a la col·lecció paleontològica del Museu de Ciències Naturals gràcies a la donació del Dr. J. A. Vela.


Aquí conclou aquesta interessant exposició on, com diu el tríptc, «es proposa un viatge per la insòlita història del descobriment i redescobriment de l’Spinosaurus, el carnívor més gran que mai ha trepitjat la Terra i l’únic dinosaure que es coneix que és capaç de nedar»

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada