El que avui
us explicaré és quasi una bajanada, però com que va ser una notícia apareguda a
la prestigiosa revista Science, crec
que no faré mal fet de donar-vos-la a conèixer. Tots sabeu que des de fa segles
els geòlegs classifiquen les roques del nostre planeta en tres grups:
magmàtiques (o eruptives), sedimentàries (o exògenes) i metamòrfiques, segons
que s’hagin format simplement per solidificació dels materials que componen el
nostre planeta, o per sedimentació dels que superficialment s’han anat
dipositant, o per transformació a causa de la calor interna i de l’augment de
la pressió en ésser enterrades a gran profunditat.
Exemplar de roca ígnia (basalt) www.roques.wikispaces.com
Quan diem
«roca» en geologia sempe volem significar un conjunt de minerals de l’escorça
terrestre que es troben formant una certa homogeneïtat en la seva barreja.
Tothom sap, per exemple, que la roca anomenada granit és un complex de tres
minerals: quars, feldspat (generalment l’ortosa) i mica. També pot haver-hi,
però, roques formades per un sol mineral com són les calcàries, formades pel
mineral calcita, o el carbó.
Doncs bé, la
notícia que us haig de comunicar és que els humans hem produït una nova espècie
de roca formada a partir dels plàstics: s’ha anomenat plastiglomerat. A la platja de Kamilo (Hawaii) els geòlegs han
trobat una formació mineral fins ara desconeguda que han designat amb aquest
nom. Es tracta d’una platja poc freqüentada d’uns 700 metres de longitud que es
troba a 12 Km de la carretera asfaltada més propera. A ella només s’hi acosten
els campistes que hi planten les seves tendes i hi encenen fogueres. I què és
el que ha passat? Com que cremen residus plàstics (els que ells tenen i també
els que arriben arrossegats per les ones), el plàstic fos actua com un ciment
que compacta sorra de la platja i també material volcànic i fragments de
coralls i petxinesque hi ha allí.
Exemplar de plastiglomerat (www.sierraclub.org)
Després de
recollir diverses mostres d’aquesta «roca», la investigadora Patricia Corcoran,
en el seu article a Science, ens diu
que en qualsevol que en qualsevol lloc on hi hagi abundor de plàstic i una font
de calor, com una foguera o una manifestació volcànica activa, «hi ha potencial
de formació de plastiglomerats». Com que el món té ara uns 6.000 milions de
tones de plàstic acumulades, els autors de la investigació diuen que hi ha
d’haver gran quantitat de plastiglomerats encara per descobrir en altres
indrets del nostre planeta, cosa que vol dir que això acabarà tenint un gran
impacte en la història geològica de la Terra i potser aquests plastiglomerats
seran indicadors de l’època geològica actual pels geòlegs del futur... Ens
sembla, però, que aquesta darrera afirmació va més enllà del que aquest simple
fet pugui suggerir, però això no vol dir pas que no sigui interessant el que us
he explicat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada