Amics del Museu: Visita a l'exposició "CARITAT, un llibre almoina"

Avui dia estem acostumats a la instantaneïtat de les notícies, sobretot si es refereixen a un daltabaix com, per exemple, un sisme catastròfic que, amb els estralls i víctimes que malauradament ocasiona, genera tot seguit una onada de solidaritat a nivell mundial tal i com es va poder comprovar en els terratrèmols del Nepal d’ara fa just un any, i també en els més recents de Xile i l’Equador. Però a finals del segle XIX això no era tan senzill...

La nit del dia de Nadal de l’any 1884 un fort terratrèmol, amb l’epicentre localitzat prop del poble andalús d’Arenas del Rey (Màlaga), va causar unes 800 victimes mortals, més de 1.500 ferits. Hi va haver més de 4.400 cases destruïdes en una àrea de devastació d’uns 8.400 Km², però s’estima que els efectes del sisme es van deixar sentir amb força dins d’una superfície d’uns 200.000 Km².

Aquesta desgràcia, però, amb prou feines va tenir el ressò immediat que es mereixia, i no va ser notícia fins passats uns dies en què el diari El Defensor de Granada va demanar, des de les seves pàgines, ajut pels damnificats. Aquest fet va provocar un moviment social de socors a les víctimes a tot l’estat i, fins i tot, a l’estranger. Cap al lloc dels fets s’hi van traslladar corresponsals de la premsa il·lustrada per donar fe, amb fotografies i gravats, de la magnitud de la tragèdia, fent bona la frase que “una imatge val més que mil paraules”: Havia nascut el fotoperiodisme.

D’aquell moviment de solidaritat, promogut pels mitjans de communicació de l’època, és del que tracta l’exposició que, fins el 29 de juliol, es pot veure a la seu de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya sota el títol de “Caritat, un llibre almoina (en els inicis de la sismologia moderna). Poesia solidària de Jacint Verdaguer”.

A través dels plafons de l’explosició, descobrim com mossèn Jacint Verdaguer (1845-1902), el poeta que va sentar les bases de la literatura catalana moderna, es va assabentar d’aquesta campanya de solidaritat des del Palau Episcopal de Barcelona, on ell hi feia tasques d’almoiner i on la gent portava ajuts de tota mena. Verdaguer va pensar que, com a poeta, la seva aportació havia de ser de càire literari, i per això se li va acudir d’editar, pel seu compte, el llibre Caritat, un recull heterogeni de poemes, amb la voluntat de que el fruit de la seva venda anés a incrementar l’aportació dels donatius.

Però a l’exposició també es pot veure com el terratrèmol d’Andalusia es va convertir en l’inici de la sismologia moderna ja que, per aquella època, encara es discutia si els moviments sísmics eren d’origen natural o diví, i no fou fins l’any 1862 en què el geofísic irlandès Robert Mallet qui, analitzant científicament un terratrèmol ocorregut al sud d’Itàlia, va establir les bases de la sismologia emprant aquest mot per primer cop. També va determinar per primer cop un epicentre i li va donar aquest nom.

Tot això va ser possible gràcies a l’avenç dels instruments capaços d’enregistrar els moviments sísmics. A l’exposició es pot veure una còpia d’un sismoscopi Vincentini, un aparell que enregistrava un sisme però sense referència temporal. Això es va millorar amb la construcció del primer sismògraf, i l’enregistrament del primer sismograma, l’any 1875 de la mà de Filippo Cecchi.

Còpia d'un sismoscopi Vincentini

Amb els sismogrames es va poder interpretar que la Terra es comporta com un cos elàstic i a partir d’aquí es va desplegar per tot el món una xarxa d’observatoris sísmics. A Catalunya tenim una xarxa d’aquest tipus i de la qual ja en vam parlar en aquest blog (si voleu veure la ressenya, cliqueu aquí).

A Andalusia també s’hi van traslladar comissions científiques d’Espanya, França i Itàlia, aquesta darrera amb Giuseppe Mercalli al capdavant, qui va ser l’autor de l’escala que mesura la magnitud d’un sisme i que porta el seu nom. Aquestes comissions van prendre un munt de mesures i van el·laborar una muntanya d’informes, alguns dels quals es poden veure a l’exposició.

Finalment l’exposició es clou amb una reflexió que es va fer mossèn Cinto deu anys després dels estralls causats pels terratrèmols: on és la caritat? Aquesta pregunta se la va fer quan, poc després de la publicació del seu llibre Caritat, va perdre el càrrec d’almoiner, tot deixant moltes famílies necessitades sense ajut de cap mena... sembla que el tema no és nou.

A la sortida de la sala hom pot agafar gratuïtament exemplars de la revista Geològica en la que es parla del servei de sismologia de Catalunya i el monogràfic dedicat als Terratrèmols a Catalunya: com prevenir-ne els efectes.