dimarts, 28 de juny del 2016

Amics del Museu: SPIRA, la revista de l'Associació Catalana de Malacologia

Qui de petit no ha recollit petxines i caragolines a la vora del mar?  Molts són qui han fet d’aquesta afició infantil la seva passió, i a aquest col·lectiu es dirigeix l’Associació Catalana de Malacologia (ACM), creada l’any 1996 i acceptada, des de l’any 2007, dins la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN).


Des d’aquí volem donar a conèixer als malacòlegs aquesta associació sense ànim de lucre que té com a objectiu fomentar la recerca científica, així com també la divulgació de temes relacionats amb l’apassionant món dels mol·luscs a través de la publicació d’un butlletí i de la revista científica Spira.


L’associació organitza sortides al camp, intercanvi d’especímens amb altres socis i assessorament per a la correcta classificació de mol·luscs marins, terrestres o d’aigua dolça, tant actuals com fòssils. També es fan conferències i xerrades sobre temes realcionats amb la Malacologia.


Des de l’any 2012 l’ACM té la seva seu social al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, més conegut com Museu Blau, situat a l’interior del recinte del Fòrum de Barcelona. Així que ja ho sabeu... tots els qui esteu captivats pel fascinant món dels mol·luscs no deixeu de consultar aquest Web: www.molluscat.com on hi trobareu tota la informació que necessiteu.

dilluns, 20 de juny del 2016

Amics del Museu: Visita a l'exposició "CARITAT, un llibre almoina"

Avui dia estem acostumats a la instantaneïtat de les notícies, sobretot si es refereixen a un daltabaix com, per exemple, un sisme catastròfic que, amb els estralls i víctimes que malauradament ocasiona, genera tot seguit una onada de solidaritat a nivell mundial tal i com es va poder comprovar en els terratrèmols del Nepal d’ara fa just un any, i també en els més recents de Xile i l’Equador. Però a finals del segle XIX això no era tan senzill...


La nit del dia de Nadal de l’any 1884 un fort terratrèmol, amb l’epicentre localitzat prop del poble andalús d’Arenas del Rey (Màlaga), va causar unes 800 victimes mortals, més de 1.500 ferits. Hi va haver més de 4.400 cases destruïdes en una àrea de devastació d’uns 8.400 Km², però s’estima que els efectes del sisme es van deixar sentir amb força dins d’una superfície d’uns 200.000 Km².



Aquesta desgràcia, però, amb prou feines va tenir el ressò immediat que es mereixia, i no va ser notícia fins passats uns dies en què el diari El Defensor de Granada va demanar, des de les seves pàgines, ajut pels damnificats. Aquest fet va provocar un moviment social de socors a les víctimes a tot l’estat i, fins i tot, a l’estranger. Cap al lloc dels fets s’hi van traslladar corresponsals de la premsa il·lustrada per donar fe, amb fotografies i gravats, de la magnitud de la tragèdia, fent bona la frase que “una imatge val més que mil paraules”: Havia nascut el fotoperiodisme.



D’aquell moviment de solidaritat, promogut pels mitjans de communicació de l’època, és del que tracta l’exposició que, fins el 29 de juliol, es pot veure a la seu de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya sota el títol de “Caritat, un llibre almoina (en els inicis de la sismologia moderna). Poesia solidària de Jacint Verdaguer”.


A través dels plafons de l’explosició, descobrim com mossèn Jacint Verdaguer (1845-1902), el poeta que va sentar les bases de la literatura catalana moderna, es va assabentar d’aquesta campanya de solidaritat des del Palau Episcopal de Barcelona, on ell hi feia tasques d’almoiner i on la gent portava ajuts de tota mena. Verdaguer va pensar que, com a poeta, la seva aportació havia de ser de càire literari, i per això se li va acudir d’editar, pel seu compte, el llibre Caritat, un recull heterogeni de poemes, amb la voluntat de que el fruit de la seva venda anés a incrementar l’aportació dels donatius.



Però a l’exposició també es pot veure com el terratrèmol d’Andalusia es va convertir en l’inici de la sismologia moderna ja que, per aquella època, encara es discutia si els moviments sísmics eren d’origen natural o diví, i no fou fins l’any 1862 en què el geofísic irlandès Robert Mallet qui, analitzant científicament un terratrèmol ocorregut al sud d’Itàlia, va establir les bases de la sismologia emprant aquest mot per primer cop. També va determinar per primer cop un epicentre i li va donar aquest nom.


Tot això va ser possible gràcies a l’avenç dels instruments capaços d’enregistrar els moviments sísmics. A l’exposició es pot veure una còpia d’un sismoscopi Vincentini, un aparell que enregistrava un sisme però sense referència temporal. Això es va millorar amb la construcció del primer sismògraf, i l’enregistrament del primer sismograma, l’any 1875 de la mà de Filippo Cecchi.

Còpia d'un sismoscopi Vincentini

Amb els sismogrames es va poder interpretar que la Terra es comporta com un cos elàstic i a partir d’aquí es va desplegar per tot el món una xarxa d’observatoris sísmics. A Catalunya tenim una xarxa d’aquest tipus i de la qual ja en vam parlar en aquest blog (si voleu veure la ressenya, cliqueu aquí).


A Andalusia també s’hi van traslladar comissions científiques d’Espanya, França i Itàlia, aquesta darrera amb Giuseppe Mercalli al capdavant, qui va ser l’autor de l’escala que mesura la magnitud d’un sisme i que porta el seu nom. Aquestes comissions van prendre un munt de mesures i van el·laborar una muntanya d’informes, alguns dels quals es poden veure a l’exposició.



Finalment l’exposició es clou amb una reflexió que es va fer mossèn Cinto deu anys després dels estralls causats pels terratrèmols: on és la caritat? Aquesta pregunta se la va fer quan, poc després de la publicació del seu llibre Caritat, va perdre el càrrec d’almoiner, tot deixant moltes famílies necessitades sense ajut de cap mena... sembla que el tema no és nou.



A la sortida de la sala hom pot agafar gratuïtament exemplars de la revista Geològica en la que es parla del servei de sismologia de Catalunya i el monogràfic dedicat als Terratrèmols a Catalunya: com prevenir-ne els efectes.

divendres, 10 de juny del 2016

Jorgina Jordà: VII TAULA D'INTERCANVI DE MINERALS DE CANYELLES

Aquest passat dissabte dia 4 de juny s’ha celebrat la VII edició de la Taula d'Intercanvi de Minerals de Canyelles. L’emplaçament va ser el mateix que l'any anterior, l'antic gimnàs municipal, un molt bon espai, amb bona claror i lloc suficient perquè tothom pogués exposar. L’esdeveniment va tornar a ser un èxit de participació i va comptar amb representants de pràcticament tota la geografia catalana i també companys vinguts de llocs més llunyans com Vitòria i Castelló, fet que ens va fer gaudir d’una gran diversitat de minerals.


En l'àmbit català es van poder admirar ja clàssics, com microclines i gran varietat de quarsos de la pedrera de Massabé (Girona), un gran assortiment de minerals de la pedrera Berta (atzurita, calcita, devil·lina, esfalerita, fluorita, smithsonita...), fluorites de diverses localitats com Ulldemolins amb rosetes de barita, de Santa Coloma de Gramenet o de Sant Marçal de color blau-verd intens, calcites cobaltíferes de Peramea, epidotes i axinites de Casterner de les Olles, celestines de Torà i Ivorra o material de la zona del Priorat: galenes, marcassites i, fins i tot, mil·lerites de Bellmunt del Priorat o atzurites, smithsonites i altres espècies micros de la Linda Mariquita del Molar. Tampoc van faltar els fosfats del Turó de Montcada, calcites de Sant Fost de Campsentelles i de la pedrera La Constància de Terrassa, vanadinites d'Ulldemolins, anatases, zircons i brookites d'Arsèguel o les recuperades wulfenites, mimetites i galenes amb barita de la mina Atrevida de Vimbodí com les que havien aparegut fa una pila d’anys.





De la resta de la península, com els anys anteriors, va haver-hi una extensa representació de minerals de la zona de llevant aportada pels nostres companys de Castelló: quarsos blaus d'Altura, quarsos hematoides de Xella i Domenyo, guixos de Segorbe de molt bona transparència, calcites de Borriol o magnesites d'Albatera. De la zona nord es van poder veure aragonites d'Ocio, nòduls de marcassita de Marieta, boles de limonita de Pipaon i uns quarsos que em van agradar molt per la seva transparència i perquè feia poc n’havia sentit parlar d'ells de l'embassament d' Urrúnaga, Legutio, Àlaba.

Tampoc van faltar pirites, calcites i sofres de la Cañada de Verich, Terol, unes aragonites de Monterde, els coneguts guixos de Fuentes d'Ebro, Saragossa i com no minerals de la Union: barites, quarsos, calcites o romanechites de la mina Haití. També una gran representació de fluorites asturianes, aragonites de Pantoja, granats de Lubrín, barites de la Mina Nieves, aragonites coral·loides de Macael, pirites de Tarifa, Cadis, goethites pseudomòrfiques de pirita de Carratraca, Màlaga, celestines de Treviño, pirites de Navajún o unes molt estètiques goethites aciculars de Torreldelrábano, Guadalajara.





De minerals estrangers tampoc en van faltar. Va fer presència el material del Marroc (vanadinites, malaquites, atzurites, proustites...), també del Brasil (quarsos, turmalines...), les crocoïtes australianes, galenes de la Mina Trzebionka, Polònia i de Madan, Bulgària i algun lot de material clàssic com unes curioses piromorfites de Bad Ems, Alemanya; Saint-Salvy-de la Balme, França o Bunker Hill, Idaho, USA.


Com en altres edicions va haver-hi companys que van portar lupes binoculars disponibles perquè tothom pogués observar micromuntages, que cada vegada compten amb més adeptes.


Crec que d’intercanvis en va haver-hi a tots els nivells, tant pels que s'iniciaven, com pels que ja buscaven minerals concrets o els que, fins i tot, intercanviaven exemplars de la seva pròpia col·lecció. També cal destacar que cada vegada més ens esforcem, entre tots, en portar-los més ben presentats i etiquetats, prenent exemple d’altres països on ja fa més anys que se celebren aquest tipus d'esdeveniments.

Els companys del Grup Mineralògic Català, a més de participar portant publicacions i donant a conèixer les activitats que hi ha al voltant del col·leccionisme de minerals, van presentar el nou format i continguts de la Revista de Mineralogistes de Catalunya i el naixement de la seva germana en castellà Paragénesis. En paraules del president del Grup Mineralògic Català, el senyor Frederic Varela, la revista pretén retornar als seus orígens i esdevenir una referència en el camp de la mineralogia catalana i de la mineralogia ibèrica, en general,  sense perdre de vista els temes relacionats amb la mineralogia internacional.



A continuació l'alcaldessa de Canyelles, la senyora Rosa Huguet, va dirigir-se als assistents per donar suport a aquesta iniciativa de la Taula d'Intercanvi i a d’altres projectes relacionats amb els minerals que s'intentaran anar desenvolupant en un període de temps que esperem no molt llunyà. Finalment, el senyor Josep A. Soldevilla també va dir unes paraules d'agraïment a tots els qui han fet que una vegada més la Taula de Canyelles hagi sigut un èxit tant de participació com d'organització.


D'esquerre a dreta Sr. Frederic Varela, l'alcaldessa Sra. Rosa Huguet i Sr. J.A.Soldevilla

Per acabar, la VII Taula, és va fer el ja tradicional dinar de germanor amb una quarantena de persones entre participants i acompanyants que també es van voler afegir. No cal dir que el dinar va ser molt distès i agradable amb tot d'anècdotes i històries mineralògiques. Ja pensant en la VIII Taula, només resta tornar a donar les gràcies a tots els qui ho han fet possible i en especial al senyor J.A Soldevilla com a motor d’aquesta iniciativa. 

Fotos Agustí i Màrius Asensi