Roberto Espinola: SORTIDA GEOLÒGICA A LA CONCA DE TREMP (III)

Continua de Conca de Tremp (II)

Parada 4. Ermita de la Posa (UTM x:341022, y:4665599 ETRS89)

L’aflorament del Barranc de la Posa és conegut arreu per la presència d’un gran nombre de “clots” (uns 2000) que tradicionalment havien estat interpretats com a petjades de dinosaure, figures 4.1 i 4.2, Espai d’Interès Geològic número 125, “Geozona Barranc de la Posa – Isona”. Generalitat de Catalunya.

Fig. 4.1: Vista de l‘aflorament del Barranc de la Posa

Fig. 4.2: Imatge de detall dels “clots” del Barranc de la Posa

No obstant això, actualment es tendeix a atribuir-los a l’activitat depredadora d’organismes marins del tipus de les ratjades. També es poden trobar marques de corrent i caus i galeries fetes per crancs i bivalves.

Aquests materials van ser sedimentats en un ambient marí de molt poca fondària, i en evolució cap a un ambient continental, és a dir, aquests sediments es van dipositar durant un període de transició mari-continental.

Aquesta evolució dels medis sedimentaris d’ambient marí cap a medis d’ambient continental es produeix durant els períodes en què el mar retrocedeix, determinant una regressió marina. Aquest fet queda ben palès a escala de conca per la presència de les fàcies garumnianes netament continentals per sobre dels materials marins i de transició de la formació Areny.

El marge dret del barranc presenta un gran interès paleontològic per la presència d’abundants nivells amb Corbicula laletana, capes de tempesta amb fauna netament marina entre la que hi destaca Hippurites castroi, capes amb abundants carofícies i ostràcodes i abundants nivells amb gasteròpodes (Deianira, Potamides, Melanopsis, Melanatria, Pirgulifera, entre d’altres) d’aigua dolça i/o salabrosa. Cal ressenyar que en tot aquest nivell grisenc, hi són presents esporàdics ossos o fragments d’ossos de dinosaures, així com fragments de closques d’ous.

Fig. 4.3: Vista del marge dret del torrent de la Posa 

des de l’aflorament dels clots del barranc de la Posa

A la figura 4.3 es mostra una vista panoràmica del marge dret del torrent de la Posa i dels sediments quaternaris que rebleixen la conca de Trempo en aquest sector. En color taronja s’han destacat un conjunt de conglomerats d’edat quaternària dipositats pel con de dejecció de la Faidella. A la zona del torrent de la Posa aquests conglomerats fossilitzen els materials del Cretaci superior, és a dir, la formació Areny i el Garumnià preterciari.

També s’ha destacat mitjançant un traçat puntejat un conjunt de relleus suaus que sobresurten lleugerament de la plana. Aquests relleus estan formats pels travertins de Conques-Basturs, sobre els quals es desenvolupen els interessants estanys de Basturs. 

En segon terme, pel darrere dels travertins, s’observen els relleus de la Serra de Montllobar, desenvolupats sobre els materials de l’Ilerdià i cap a la dreta (cap al nord), els relleus corresponen a la Serra de Gurp, desenvolupats sobre conglomerats d’edat Oligocè. 

Parada 5. Coll de la Faidella (UTM x:343281, y:4667133 ETRS89)

Des d’aquest punt de la carretera L-511 (d’Isona a Coll de Nargó) es té una vista privilegiada de l’encavalcament frontal del Mantell de Bóixols sobre la plana de la Conca de Tremp.

Fig. 5.1: Vista de l’encavalcament del Mantell de Bóixols sobre la Conca de Tremp

Fig. 5.2: Esquema interpretatiu de l’anticlinal al poble d’Abella de la Conca. 

Extret de www.Geoplay.org

Fig. 5.3:.Vista de conjunt de la Serra de Carreu

i de les estructures geològiques principals que la integren

L’estructura consisteix en un anticlinal de bloc superior parcialment erosionat i que presenta l’eix inclinat cap a l’oest, de tal manera que s’enfonsa en el terreny. Els materials que l’integren són bàsicament del Cretaci superior (nivells acinglerats), ocupant el Cretaci inferior el sector intern de l’estructura.

A la figura 5.3 es presenta una visió més ampliada de l’anticlinal esventrat d’Abella de la Conca. Els nivells acinglerats de la Serra de Carreu estan formats per les calcàries amb Prealveolines de la Fm Santa Fe, les quals es troben discordants sobre els materials més tous de la Fm. Lluçà (Cretaci inferior) sobre els que es desenvolupa la vall. La discordança entre el Cretaci inferior i el superior es marca amb una línia groga.

Les crestes situades a l’entorn del poble d’Abella de la Conca corresponen a les barres carbonatades del Cetaci superior, en continuïtat amb els nivells de la Serra de Carreu i que mostren un vistós anticlinal fallat. El pla d’encavalcament s’ha assenyalat amb una traça vermella amb triangles situats a sobre del bloc superior (bloc encavalcant). Aquest encavalcament, possiblement correspon a una escata de segon ordre. 

A la figura 5.4 es mostra una interpretació de l’estructura profunda de l‘anticlinal d’Abella de la Conca que contempla dues possibilitats, una clàssica (superior) i la proposada per l’autor de la figura, García-Senz (2002). 

Fig. 5.4: Possibles interpretacions de l’estructura de l’anticlinal d’Abella de la Conca.

Extret de García-Senz (2002)

A la zona del punt d’observació de l‘anticlinal, situat a la carretera L-511, afloren els materials gresosos de la Fm. Areny on es poden observar vistoses estructures sedimentàries. 

Fig. 5.5: Estratificació encreuada de gran escala en els materials de la Fm. Areny

També poden destacar la presència d’estructures de dissolució a partir l’eixamplament de diàclasis prèvies per circulació d’aigües meteòriques. 

Fig. 5.6: Estructures de dissolució a la Fm. Areny

Parada 6. Mantell Bóixols a Abella de la Conca (UTM x:342445, y:4669485 ETRS89)

En el poble d’Abella de la Conca es pot visitar el front del Mantell de Bóixols. Així, l’estructura geològica general està determinada per una falla extensiva del Cretaci inferior, invertida a finals del Cretaci com a falla inversa per la convergència entre les plaques Ibèrica i Euroasiàtica. 

El conjunt correspon a un gran plec de propagació de falla que té el seu eix inclinat cap a l’oest, i per tant, l’estructura s’enfonsa en aquesta direcció. Aquest fet determina que l’encavalcament frontal del mantell és cec en la mateixa direcció, és a dir, cap a l’oest.

En apropar-nos al poble ressalten un seguit de capes molt verticalitzades que corresponen majoritàriament a nivells carbonatats del Cretaci superior (del Cenomanià al Santonià). 

Fig. 6.1: Vistes d’Abella de la Conca i de les crestes de l’estructura de l’anticlinal fallat

A la figura 6.2 s’observa en detall una d’aquestes capes verticalitzades i alhora, plegades. Correspon a un nivell de calcàries d’edat santoniana (Cretaci superior) situada a l’oest del poble d’Abella de la Conca. La zona deprimida de la dreta de la fotografia correspon a nivells més tous (calcarenites i margues) de la Fm. Montagut, també d’edat santoniana.

Fig. 6.2: Capes verticalitzades i plegades santonianes a Abella de la Conca

A la figura 6.3 es mostra una fotografia presa des de la cresta de la Serra de Carreu en direcció sud. La cinglera està formada per les calcàries del Cretaci superior (Fm. Santa Fe) i s’observa que està desplaçada per falles normals. La vall, nucli de l’anticlinal d’Abella de la Conca, està formada per les margues de la Fm. Lluçà (Cretaci inferior). Entre el Cretaci superior i l’inferior hi ha una discordança (dibuixada en groc a la figura 6.3). A la dreta s’observa la Serra de Pessonada, formada per conglomerats sintectònics (Oligocè).

Fig. 6.3: Vista de l’anticlinal d’Abella des de la Serra de Carreu.

Foto extreta del web www.engarrista.com

A la figura 6.4 es pot veure el pla d’encavalcament a dins del poble d’Abella de la Conca. L’espai lliure que queda per sota del pla d’encavalcament és aprofitat per construir, per exemple, refugis pel ramat. 

Fig. 6.4: Aprofitament de l’estructura geològica per construir un refugi pel ramat

A la figura 6.5 s’observa el pla d’encavalcament i les foliacions tectòniques associades en els materials situats immediatament per sota del pla de falla. 

Fig. 6.5: Aflorament del pla d’encavalcament i materials immediatament inferiors

A les figures 6.6 i 6.7 es mostra de forma detallada els efectes que l’emplaçament del Mantell de Bóixols ha ocasionat sobre els materials situats per sota del pla de falla. En aquest cas, s’observa que els materials estan fortament deformats i presenten un aspecte “pissarrós” per la foliació tectònica soferta. 

Fig. 6.6: Aflorament del pla d’encavalcament i materials inferiors deformats

Fig. 6.7: Detall dels materials deformats per sota del pla d’encavalcament

Des del poble d’Abella de la Conca es té una magnífica perspectiva del sector est de l’estructura.

Fig. 6.8: Vista del sector est de l’anticlinal d’Abella de la Conca.

Foto extreta del web www.biodiversidadvirtual.org

A la figura 6.9 es pot veure el Congost d’Abella, originat pel riu d’Abella en tallar les capes verticalitzades i resistents del Cretaci superior, concretament de la Fm. Santa Fe. 

Fig. 6.9: Vista interna del Congost d’Abella de la Conca