dimarts, 19 d’abril del 2016

Roberto Espinola: SORTIDA GEOLÒGICA A LA CONCA DE TREMP (I)

Els dies 24 i 25 d’octubre de 2015 vàrem fer la segona Sortida Geològica per la Conca de Tremp, organitzada des del web www.itinerarisgeologics.com. La Conca de Tremp és una de les regions catalanes on la geologia se’ns presenta amb gran espectacularitat i magnificència, i com es comenta de manera força encertada a la introducció del llibre “La Conca de Tremp, on les pedres parlem”, Rivas i Rosell (2015): la conca de Tremp és un veritable llibre de geologia, de geologia de roques sedimentàries, molt ben escrit, il·lustrat i editat”. 

En aquest sentit, les temàtiques que es van abordar durant l’itinerari van ser:

·         Identificar i reconèixer les diferents unitats estructurals de caràcter regional que es visitaran durant el recorregut.

·         Estratigrafia i sedimentologia. L’objectiu es aprendre a discriminar a camp les litologies que integren les diferents unitats estructurals i explicar els seus ambients de formació. En aquest sentit es farà especial esment en reconèixer els materials de les anomenades fàcies garumnianes i de la Formació Gres d’Areny.

·         Relació entre tectònica i sedimentació, en especial en allò relatiu a la sedimentació de materials sintectònics i el seu significat a nivell estructural i paleogeogràfic.

·         Visita a alguns dels importants jaciments d’icnites de la part est de la Conca de Tremp.

·         Visita als nivells de carbó de l’anomenada conca lignitífera garumniana i de la seva importància en el desenvolupament econòmic i social de les comarques on es troben aquests materials.

·         Reconeixement d’aspectes geomorfològics i la seva relació genètica amb el substrat geològic.

·         Aproximació al coneixement del funcionament hidrogeològic de la Conca de Tremp i visita als Estanys de Basturs.

INTRODUCCIÓ A LA GEOLOGIA DE LA CONCA DE TREMP

Context regional

A grans trets, el Pirineu presenta un edifici estructural integrat per un conjunt de mantells de corriment amb una disposició geomètrica que recorda un ventall. Per mantell de corriment s’entén un conjunt de materials que s’han desplaçat respecte del seu lloc de formació a favor d’una falla inversa de baix angle. Les falles inverses de baix angle reben el nom específic d’encavalcaments. A la figura 1 es mostra un esquema il·lustratiu de formació d’un orogen de col·lisió del tipus Pirineu.

 Fig.1: Esquema de formació d’un orogen de col·lisió. Extret de Beamud, (2013)

De forma aproximada, la serralada té una estructuració simètrica. Així, poden parlar d’una zona central o axial, situada al nucli de la serralada i on afloren els materials més antics i deformats (bàsicament materials d’edat paleozoica) i d’unes zones exteriors, que voregen la zona axial i que estan integrades per grans mantells de corriment desplaçats cap al sud a la vessant catalana i cap al nord a la francesa (figura 2). La direccionalitat del desplaçament de les estructures (plecs, encavalcaments, etc.) s’anomena vergència.

Així, la zona meridional està integrada per un conjunt de mantells de corriment amb vergència fonamentalment cap al sud, a diferència de la zona septentrional, on la vergència de les estructures és preferentment cap al nord. La separació entre ambdues unitats ve marcada per la falla Nord-pirinenca, estructura de primer ordre, de direcció E-W i cabussament subvertical.

Els mantells de corriment de la zona meridional poden ésser dividits segons criteris estructurals i estratigràfics, de la següent manera:

Mantells Inferiors: si dintre del conjunt de materials desplaçats, a més de la cobertora mesozoica i cenozoica, també s’inclou el sòcol paleozoic. Aquest seria el cas del Mantell del Cadí i de les Nogueres.

Mantells Superiors: si el conjunt dels materials desplaçats està format exclusivament per terrenys de cobertora mesozoica i cenozoica, és a dir, els materials de sòcol hi són absents. Aquest seria el cas del Mantell del Pedraforca i els mantells de Bóixols, del Montsec, de les Serres Marginals i de l’Empordà.

Fig.2 Mantells Superiors i Inferiors del Pirineu. Figura extreta de http://antonioaretxabala.blogspot.com.es )

El present itinerari es desenvolupa bàsicament pel conjunt de mantells superior que integren la denominada Unitat Sudpirinenca Central (USC, color taronja de la figura 5).

La USC està integrada per tres grans mantells de corriment que de nord a sud són: el mantell de Bóixols, el mantell del Montsec i el mantell de les Serres Marginals. Aquests mantells estan integrats per roques de la cobertora mesozoica i terciària, desenganxades del sòcol paleozoic a nivell del Triàsic superior, concretament a favor dels materials argilosos i evaporítics del Keuper.

A la figura 3 es presenta un tall a nivell d’escorça del Pirineu i el mateix tall restituït, és a dir, desfent l’escurçament (estimat en uns 165 km, aproximadament).

Fig.3: Estructura del Pirineu en forma de ventall i restitució 
de l’escurçament generat (uns 165 km). Figura original d’Albert Martínez www.albertmartinez.com 

Situació estructural de la Conca de Tremp

La Conca de Tremp és una depressió situada sobre el Mantell del Montsec, la qual té una configuració general de sinclinal. Des d’un punt de vista geològic, constitueix una conca a coll-i-be (piggyback basin en anglès), és a dir, una petita conca sedimentària desenvolupada al sostre d’una làmina encavalcant, en aquest cas la làmina encavalcant del Montsec. Les conques a coll i bé són desplaçades de forma passiva cap a l’avantpaís com a conseqüència de l’emplaçament de les diferents làmines cavalcants.

Al vessant meridional del Pirineu, la successió d’emplaçament de les làmines d’encavalcament segueix una seqüència de bloc inferior. Amb aquesta denominació s’entén un emplaçament successiu dels mantells de tal manera que el primer a emplaçar-se és desplaçat pel segon, i tot dos són desplaçats per un tercer. És a dir, el mantell que s’emplaça en darrer lloc, és el més recent i desplaça tots els anteriors, i així successivament. A la figura 4 es mostra aquesta dinàmica d’emplaçament: l’encavalcament 1 (Mantell de Bóixols) és el primer a actuar, després el 2 (Mantell del Montsec) i finalment, el més recent en emplaçar-se és el Mantell de les Serres Marginals (3).

 Fig.4: Emplaçaments dels mantells sudpirinencs en seqüència de bloc inferior

A partir d’allò explicat anteriorment, poden situar la Conca de Tremp entre la Serra del Montsec al sud (front d’encavalcament del Mantell del Montsec) i l’encavalcament frontal del Mantell de Bóixols al nord (encavalcament de Bóixols-Sant Corneli).

Fig.5: Vista aèria de la Conca de Tremp i dels seus límits estructurals.
Original de Geoplay Pyrenees, SL

Els Materials de la Conca de Tremp

En aquest apartat es descriuran de forma breu les principals formacions litoestratigràfiques que afloren a la Conca de Tremp. Així, de més antic a més modern podem diferenciar, Santafé et al. (1997).:

Calcàries d’Abella-Sant Corneli: Amb aquesta denominació s’integren un conjunt de materials que abasten des de margues i margues calcàries fins a calcàries margoses, dolomies i calcàries bioconstruïdes. Tenen una edat Cretaci superior (Cenomanià-Santonià) i formen els relleus de l’entorn d’Abella de la Conca i el puig de Sant Corneli. En vermell en el mapa geològic de la figura 6.

Calcàries de la cinglera del Montsec: Sota aquesta denominació s’integren un seguit de materials bàsicament carbonatats d’origen marí (calcàries bioclàstiques, calcarenites, gresos i bioconstruccions) que formen la cinglera més elevada de la Serra del Montsec. És freqüent trobar-hi restes fòssils, entre d’altres destaquen els fragments d’hippurites (rudistes formadors de bioconstruccions). Tenen una edat Cretaci superior (Campanià-Maastrichtià). En blau fosc en el mapa geològic de la figura 6.

Fm. Gresos d’Areny: Constituïda per un conjunt de materials majoritàriament de caràcter gresós que afloren al vorell sud de la conca (sobre les calcàries de la cinglera del Montsec), així com al vorell nord i est de la conca. Afloren pel flanc esquerre del barranc de la Posa i pel Coll de la Faidella. Des del coll, passant pel sud d’Abella de la Conca, adquireixen un desenvolupament notable a partir del Castell d’Orcau cap a l’oest, on formen els relleus de les Serres dels Nerets i Santa Engràcia.

Aquests materials estan formats quasi exclusivament per grans de quars cimentats majoritàriament per carbonat calci. A la zona del Montsec es troben intercalacions de lignits, de petits bancs d’ostres, petits esculls de rudistes i orbitoids (foraminífer). Al sostre d’aquesta formació es troben abundants restes de dinosaures, des de fragments de closques d’ous fins a niuades senceres, així com petjades (dinoicnites) i restes òssies. Coneguts arreu són els jaciments d’Orcau i Basturs, entre d’altres.

Aquests materials es varen dipositar majoritàriament en ambient marí (sistemes deltaics), però també en ambients de transició continental. En verd en el mapa geològic de la figura 6.

Dins d’aquesta formació s’inclouen una sèrie de materials margosos que afloren a l’entorn de Salàs de Pallars i que se’ls coneix amb la denominació Margues de Salàs (groc al mapa geològic de la figura 6).

Materials Garumnians o Formació Tremp: Amb aquesta denominació es coneixem un seguit de materials en fàcies continental força característics a l’àmbit dels Pirineus i que tenen una edat que abasta des del Cretaci superior (maastrichtià) fins al Tanetià (Paleocè superior), és a dir, inclouen el conegut límit K/T. Estan constituïts principalment per sediments argilosos, tot i que també hi ha nivells de gresos, conglomerats i calcàries lacustres. A la conca de Tremp el Garumnià té una potència de 700 metres. En el mapa de la figura 6 estan representats en color morat.

Els materials garumnians han estat subdividits de baix a sostre (Rosell et al. , 2001),

·         Garumnià gris.

Només està representat a les làmines cavalcants del Montsec i en el seu equivalent del Pedraforca, a l'est del riu Segre. Està format per lutites grises, que dominen en la sèrie, i capes de lignits, de gresos i de calcàries intercalades. S'ha dipositat en un ambient mareal molt proximal: supramareal i de plana fangosa i mixta intramareal.

En algunes àrees reduïdes es produïa l'embassament d'aigües dolces o salobres amb la sedimentació de calcàries riques en carofícies i ostràcodes, en d’altres s’acumularen restes vegetals que van donar lloc a torberes, més tard convertides en lignits; motiu d'explotació a Suterranya, Barcedana i Biscarri a la Conca de Tremp, Masies de Coll de Nargó a la vall del Segre i a la zona de Fígols de les Mines a la cubeta de Vallcebre. Aquests materials són equivalents laterals dels materials de la Fm. Gresos d’Areny.

·         Garumnià vermell inferior

Està format per materials lutítics vermells amb intercalacions de nivells lenticulars de gresos. Els nivells de gres són canaliformes i estan formats per un únic cicle estrat i gra decreixent i, en general, posseeixen una manifesta acreció lateral, per això s'han interpretat com a barres dipositades en cursos fluvials meandriformes.

Entre les lutites existeixen capes primes intercalades de gresos de gra fi i laminació creuada deguda a climbing ripples, interpretats com a dipòsits de desbordament dels canals. Les lutites, de vegades, estan afectats per processos edàfics com queda palès per les coloracions violàcies i ataronjades i per una gran concentració de nòduls calcaris (calitx).

Posseeix un màxim gruix a la zona de la cubeta de Vallcebre (450 m)


·         Calcària de Vallcebre i equivalents

Aquesta denominació fa referència a un tram carbonatat que s’intercala entre el garumnià vermell i el divideix en dos trams, l’inferior i el superior. Aquest tram carbonatat té el seu màxim espessor a la cubeta de Vallcebre amb uns 50 m. A la conca de Tremp aquest nivell carbonatat és molt més reduït.

Està format per calcàries lacustres micrítiques amb carofícies i al sector de la conca de  Tremp, tenen abundants nòduls de sílex. Cap al sector est (Vallcebre) la seva edat és Danià (Paleocè inferior) i es considera que el límit K/T està representat per aquests materials.

·         Garumnià vermell Superior

Aquest tram del Garumnià està format en gran part del marge septentrional de la conca de Tremp per una gran abundància de nivells de conglomerats. Aquests  conglomerats passen, cap a la part distal, a nivells de gresos que s'intercalen en la sèrie lutítica .

El sistema al·luvial de Talarn a la Conca de Tremp està format per conglomerats i gresos de procedència nord, és a dir, de l'erosió del Pirineu Axial i de les làmines cavalcants prepirinenques de Bóixols - Sant Corneli i de les Nogueres. Són el producte d'episodis de transport i sedimentació a partir de fortes avingudes, de flux molt concentrat, que han donat lloc a capes conglomeràtiques i gresos a la part proximal, i a la part distal, a barres de gresos amb acreció frontal, geometria sigmoïdal i totalment bioturbades

En períodes de tranquil·litat sedimentària i tectònica s’hi desenvolupen petites conques de sedimentació on s’acumulen calcàries lacustres amb carofícies. També s’hi poden trobar nivells evaporítics interpretats com a formats en ambients de playa-lake en relació a la part distal dels sistemes al·luvials.

També s’integraria dins d’aquesta accepció els materials vermells del vorell dels Catalànids amb el fòssil Vidaliella gerundensis (gasteròpode pulmonat) i coneguts a la literatura geològica com a Formació Mediona.

El sostre del Garumnià se situa en el moment en què apareixen els primers sediments marins que indiquen la base de la transgressió de l’Ilerdià .

·         Materials associats a la transgressió ilerdiana

Durant el Tanetià (Paleocè superior) es produeix una important transgressió a tot l’àmbit català i que es ben palesa al sector oest de la conca de Tremp. En els sediments dipositats per aquest episodi transgressiu, s’ha definit el Grup Fígols, el qual està format per una alternança de sediments detrítics i carbonatats de fins a 750 m de potència màxima. En el mapa de la figura 6 estan representats en color groc i blau cel.

Les calcàries (com les de Llimiana i Moror) formen cossos tabulars de gran continuïtat lateral, amb una potència màxima cap al marge meridional i un aprimament progressiu cap al nord, on passen lateralment a una potent successió de margues amb intercalacions primes detrítiques. Aquests materials reben el nom de margues de Fígols i contenen abundant fauna fòssil (bancs d’ostres, coralls individuals, equinoderms, gasteròpodes (turritelles), així com alveolines, operculines i un dels primers nummulits.

Les calcàries es van sedimentar en una plataforma soma on abundaven d’altres organismes (coralls, bivalves, etc.) i les margues en zones més profundes de la conca. Aquests materials es van dipositar sincrònicament a l’aixecament del Montsec i per aquest motiu, presenten discordances progressives, més evidents al marge que al centre de la conca.

Els materials descrits en aquest apartat són recoberts per un conjunt de sediments argilosos i gresosos d’origen continental que afloren a la zona del Coll de Montllobar (a l’oest de la conca de Tremp). 

·         Argiles i gresos del Coll de Montllobar

Per sobre de les calcàries i argiles ilerdianes descrites anteriorment, s’hi troba, ja al límit oest de la conca de Tremp, una formació dominantment amb argiles grogues, verdoses o carbasses, en les quals s’intercalen nivells més durs de gresos i conglomerats. En el mapa de la figura 6 estan representats en color verd clar.

Aquests materials tenen un origen continental i s’interpreten com a formats per canals de rius, generalment meandriformes, on es dipositaven els sediments grollers (gresos i conglomerats), i per unes àrees d’inundació en les quals es dipositaven les materials lutítics (llims i argiles) en èpoques de crescuda i desbordament. 

·         Conglomerats de Gurp i Benavent

A la zona de Gurp i a la zona de Benavent i el Coll de Comiols hi afloren extensament uns dipòsits conglomeràtics sobre els quals s’ha desenvolupat un relleu que recorda la muntanya de Montserrat. En el mapa de la figura 6 estan representats en color taronja.

Els còdols poden tenir diferent composició, segons l‘àrea font dels materials. No obstant, en aquest cas els còdols són majoritàriament formats per roques carbonatades mesozoiques. El ciment que uneix el còdols també és majoritàriament carbonatat.

Aquests materials tenen una edat que abasta des de l’Eocè superior a l’Oligocè i es representen fàcies proximals de sistemes al·luvials que desmantellaven els relleus que s’anaven formant a mida que s’aixecava la serralada pirinenca durant aquest període. Aquest fet determina que siguin dipòsits sintectònics, és a dir, s’han format sincronicament a la deformació (que provoca la formació de relleu) que aixecà la serralada.  

·         Travertins de Basturs

Prop del poble de Basturs hi afloren un conjunt de materials recents formats a partir de la precipitació de carbonat de calci al voltant de restes vegetals. Aquests materials, anomenats travertins (també coneguts com a pedra tosca) presenten un aspecte molt característic, amb abundant porositat i restes vegetals.

Es formen com a conseqüència de l’alliberament del diòxid de carboni (CO2) dissolt a les aigües subterrànies quan surten a la superfície. Aquest fet determina la  precipitació de carbonat de calci, en un procés invers a la dissolució de les roques calcàries que podem veure en les coves d’origen càrstic. Avui dia els llacs són molt petits, però en el passat ocupaven la plana situada entre les localitats de Conques i Basturs.

Fig.6: Mapa geològic simplificat de la Conca de Tremp. 
Mapa extret de Santafé et al. (1997)

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

A la taula adjunta es mostra un resum de les parades previstes, les seves coordenades (ETR89 31N) i els objectius de cadascuna:

Punt de trobada al Mirador del Coll de Comiols (X: 341895; Y: 4657676). Des d’aquest punt es té una gran panoràmica del sector est de la Conca de Tremp. L’objectiu de la parada és donar la benvinguda i presentar la sortiuda als participants tot introduint-los al marc geològic de l’itinerari.

Parada 2 a Biscarri (X: 342484; Y: 4661745) on s’observa el Garumnià gris (amb nivells de lignit) i la seva fauna fòssil consistent en carofícies, bivalves, etc...

Parada 3 al Torrent de la Posa (X: 341390; Y: 4666230) on s’estudien els materials i les estructures sedimentàries de la Fm. Gresos de l’Areny i també s’observen les marmites desenvolupades a la llera del torrent.

Parada 4 a l’ermita de la Posa (X: 341022; Y: 4665599) on es visita el conegut jaciment paleontològic i s’expliquen les diferents interpretacions sobre el seu origen.

Parada 5 al coll de la Faidella (X: 343281; Y: 4667133) on, tot observant el cingle de la serra de Carreu i les seves falles normals,  es fa una interpretació geològica. També s’observen les estructures de dissolució (carstificació) a la Fm Areny, la discordança del Cenomanià i la Fm. Santa Fe.

Parada 6 a Abella de la Conca (X: 342445; Y: 4669485) on s’explica l’estructura de l’anticlinal d’Abella, dins el marc geològic del Mantell de Bòixols, i s’observen masses de calcita en esquerdes.

Parada 7 als estanys de Basturs (X: 336366; Y: 4667572) on s’explica el funcionament hidrogeològic de la Conca de Tremp en general i dels estanys de Basturs en particular. També s’observa la conca travertínica de Basturs-Conques.

Parada 8 a Orcau (X: 333942; Y: 4669993) on es visita el jaciment d’icnites de sauròpodes i fòssils de rudistes.

Parada 9 (X: 323005; Y: 466 9166) i Parada 10 (X: 322026; Y: 4669548) a la Collada de les Cargolines on s’observa la transició de la fàcies garumniana continental a la fàcies marina d’edat ilerdiana i la seva fauna característica.

Parada 11 al coll de Montllobar (X: 318078; Y: 4669166) on s’observa una panoràmica del sector oest de la Conca de Tremp i la litologia i l’ambient de sedimentació dels materials que afloren al coll, així com també dels materials que formen la serra de Gurp. També es té una visual del congost de Mont-rebei.

Parada 12 a Santa Engràcia (X: 324577; Y: 4676622) on s’observa el marge esquerre del pantà de Sant Antoni i es dóna la seva interpretació geològica.

Parada 13 al Barranc de l’Infern (X: 377652; Y: 4682153). En aquest punt s’observa la discordança entre el Cretaci superior i el Cretaci inferior (Fm. Santa Fe) i es fa una interpretació geològica sobre l’origen dels conglomerats de la Pobla de Segur i d’una discordança progressiva en aquests conglomerats. També s’observa i s’interpreta la fossilització del paleorrelleu cretaci per dits conglomerats.

Parada 14 a l’Argentera (X: 337996; Y: 4684405) on també s’observa la fossilització del paleorrelleu cretaci, un plec en acordió, vistosos ganxos i estries de falla.

Parada 15 a l’àrea de les Morreres (X: 338068; Y: 4684946). Aquí s’observa el retroencavalcament de les Morreres així com també els materials permians i triàsics que integren el mantell de les Morreres.

En properes ressenyes que es publicarán en aquest blog es donaràn més detalls de totes i cadescuna d'aquestes parades geològiques.

BIBLIOGRAFIA

ARDEVOL, Ll. et al (2005). Maravelles geològiques del Pallars Sobirà. Editorial Arola, 279 pàgines.


BEAMUD, E. (2013). Paleomagnetism and thermochronology in Tertiary syntectonic sediments of the south-central Pyrenees: Chronostratigraphy, kinematic and exhumation constraints. Tesís doctgoral. 2013.

Espai d’Interès Geològic número 123. Geozona Estratotip de l’Ilerdià (Claret-Coll de Montllobar) Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

Espai d’Interès Geològic número 125. Geozona Barranc de la Posa - Isona. Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

GARCIA SENZ, J. (2002). Cuencas extensivas del Cretácico inferior en los Pirineos centrales, formación y subsecuente inversión. Tesis doctoral. Universitat de Bacelona.

GEOPLAY PYRENEES LTD. www.geoplay.org

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA (ICGC). http://www.icc.cat/

RIVAS, G. i ROSELL, J (2015). La conca de Tremp, on les pedres parlen. Consell Comarcal del Pallars Jussà.

ROSELL, J. et al.  (2001): El garumniense prepirenaico. Revista de la Sociedad Geológica de España, 14 (1-2): 47-56.

SANTAFE, J.V. et al.  (1997): Els dinosaures i el seu entorn geològic. Isona i Conca Dellà. Diputació provincial de Lleida.

www.engarrista.com. Web dedicada al muntanyisme i al coneixement de l’entorn natural.

http://antonioaretxabala.blogspot.com.es Blog relacionat amb els desastres naturals, especialment els terratrèmols.

www.albertmartinez.com Pàgina web del geòleg i cartògraf Albert Martínez i Rius.

www.biodiversidadvirtual.org Plataforma ciutadana que recopila dades on line de la biodiversitat a través de la fotografia digital georeferenciada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada