divendres, 19 de febrer del 2016

Amics del Museu: 90è ANIVERSARI DEL XIV CONGRÉS GEOLÒGIC INTERNACIONAL

Enguany es compleixen 90 anys del XIV Congrés Geològic Internacional, l’únic que s’ha celebrat a Espanya i que va tenir lloc a Madrid els dies 24 al 31 de maig de 1926, amb tot un seguit d’excursions geològiques per diferents zones d’Espanya i Catalunya. El Doctor en Geologia Mn. Josep Ramon Bataller, qui aquell any s’estrenava com a director del Museu Geològic del Seminari, hi va particiapar activament i va ser un dels directors d’una de les excursions organitzades per Catalunya.

Dr. Josep Ramon Bataller (www.ateneunatura.uji.es)

El Dr. Bataller també va fer un resum d’aquest congrés que es va publicar als números 376 i 377 (setembre i octubre de 1926) del Butlletí Excursionista de Catalunya, nom que durant la dictadura de Primo de Rivera adoptà el butlletí del Centre Excursionista de Catalunya per tal de no haver de posar a la capçalera, i entre cometes, el nom en castellà de l’entitat, segons obligava la normativa d’aquella dictadura per a totes les societats.



En aquest resum el Dr. Bataller comença fent un repàs dels anteriors congressos i ens explica que aquests tenen el seu origen en l’exposició de Filadèlfia de l’any 1876 on es va celebrar la reunió de l’American Association for the Advancement of Science. En aquella reunió, entre altres coses, es va acordar d’organitzar sessions periòdiques (cada 3 o 4 anys a diferents països) dins les quals es tractarien temes de geologia general, estratigrafia, paleontologia, mineralogia, geotècnia, etc.

Així l’any 1878 va tenir lloc la primera sessió a París amb 310 participants de 23 països. L’únic representant espanyol fou el geòleg Joan Vilanova, professor de la Universitat de Madrid, qui va ocupar una de les vice-presidències del congrés. El segon congrés va tenir lloc l’any 1881 a Bolònia (Itàlia) i entre el 11 congressistes espanyols ja estava el Dr. Jaume Almera, qui ja era director del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. Els següents congressos van ser a Berlín (1885), Londres (1888), Washington (1891), Zurich (1894), St. Petersburg (1897), París (1900), Viena (1903), Ciutat de Mèxic (1906) i Estocolm (1910). En molts d’ells va continuar assistint el Dr. Jaume Almera acompanyat d’Artur Bofill amb qui ja estava treballant en la confecció del mapa geològic de la província de Barcelona.

En el XII congrés celebrat a Toronto l’any 1913, els enginyers de mines A. Marín i E. Dupuy de Lôme van iniciar les gestions per portar un congrés a Espanya, cosa que es va confirmar en el següent congrés de Brusel·les de l’any 1922. Aquell mateix any van començar les complexes tasques d’organització d’aquest esdeveniment internacional que es considerava molt important. Per això el primer que es va fer va ser nomenar una junta per part del Ministeri de Foment que seria l’encarregada d’acordar, entre altres coses, les dates del congrés, el lloc on es faria i les excursions que es programarien. Tot això malgrat que les comissions espanyoles que van assistir als diferents congressos no van tenir mai un paper massa destacat; fins i tot el mateix Dr. Bataller diu a la seva crònica que «(...) Espanya ha anat sempre a la cua en aquest progrés científic, i no per manca d’homes de ciència, sinó per la immiscuició de la política en els camps científics, fet consumat que perdurarà».



Dr. César Rubio (www.igme.es)

La junta organitzadora va decidir que les dates del congrés serien del 24 al 31 de maig del 1926, i que les diferents sessions i conferències tindrien lloc al nou palau de l’Instituto Geológico, anex a l’Escuela de Minas, situat als afores de Madrid però molt ben comunicat per la línia de metro. També es va decidir que es farien una sèrie d’excursions, abans, durant i després del congrés, per conèixer la variada geologia espanyola. 

Les excursions programades van ser a Gibraltar i nord del Marroc, al cap de Gata, a la Serranía de Ronda i Sierra Nevada, als jaciments metal·lífers de Linares i Huelva, a les mines d’Almadén, a la serra de Guadarrama, a la conca hullera d’Astúries, als jaciments de ferro de Bilbao, a la conca potàssica de Catalunya i Pirineu central, al Pirineu oriental, a les iIles Balears i a les illes Canàries, a més d’altres sortides de caire cultural, totes elles acompanyades dels més prestigiosos geòlegs i enginyers de mines de l’època com van ser, entre molts d’altres, Agustín Marín, César Rubio, P. Hernández Sampelayo, José Royo, Jaume Marcet, Bartolomé Darder, Manuel Cincúnegui, E. Hernández-Pacheco, M. San Miguel de la Càmara, Josep R. Bataller, Juan Carandell, L. Menéndez, H. Obermaier, P. Fallot, etc.

Grup de congressistes als jardins de l’Instituto Geològico

També es va decidir que es publicarien nombroses circulars, comunicacions científiques, guies geològiques i mapes de les excursions, prospectes explicatius, un programa oficial del congrés, monografies, etc. En algunes d’aquestes publicacions hi va col·laborar Marià Faura i Sans. Al congrés s’hi van inscriure més de 1.200 participants de 70 països, tot un rècord, i a la sessió inaugural, presidida pel rei Alfons XIII, es van recordar els 50 anys de la creació d’aquestes assemblees internacionals.

Sessió inaugural (espanaciencia.blogspot.com)


Al llarg dels dies que va durar el congrés es van fer moltes reunions, conferències, exposicions i visites a diferents museus. Entre els temes que es van tractar estàn els mètodes electromagnètics i elèctrics en l’estudi dels minerals, els jaciments d’or i lignits, la geomorfologia del les conques dels rius Piedra i Jalón, els homes fòssils de Solutré, les reserves mundials de fosfats i pirites, la geologia de la Mediterrània i el nord d’Àfrica, la fauna cambriana i siluriana, els plegaments hercinians, els vertebrats terciaris, el vulcanisme, estudis geofísics, etc.

Els congressistes a la serra de Cabra, 
en el cercle el Dr. Carandell (www.es.slideshare.net)


Els congressistes en una excursió a Huelva (www.xn.congresogeologicoespaa-4ec.com)

Mapa geològic de Bilbao (www.mtiblog.com)

El mes de juny, passat el congrés, es van fer per Catalunya dues excursions oficials i altres sortides culturals, amb gran nombre de participants. En una visita turística a la muntanya de Montserrat, el Dr. Bataller explica una divertida anècdota que va succeir en creuar la serralada Prelitoral pels voltants d’Olesa on «es dóna el més gran batibull d’opinions de si l’eocènic inferior corresponia a tal o qual pis (...), de si el triàsic era complet, de si havia escorriment, cavalcament, inversió, etc (...). Aquests dubtes sorgiren perquè els senyors que dirigien l’excursió tenien opinions diferents o potser, errònies. Les escenes foren la mar de pintoresques». També el Dr. Bataller explica que el dia 2 de juny «Tinguérem el gust d’acompanyar una bona colla al Museu geològic (Museu Martorell) (...). Visitaren el museu del Seminari on encara veieren alguna cosa interessant».

Els congressistes a Montserrat


En la primera de les excursions oficials del congrés (l’anomenada C-3, de 10 dies de duració), es va visitar la conca potàssica a Súria i Cardona i, des d’allà, es va anar cap als Pirineus centrals passant per Artesa de Segre, Tremp, Sort i fins a la Vall d’Aran. En passar per Camarasa, el Dr. Bataller torna a explicar una altra anècdota: «a Camarassa (...), on RFE té construït el famós barratge, emplaçat per indicació d’un geòleg en el lloc més desavinent: es perd entre les dolomies liàssiques un volum d’aigua extraordinari» D’aquesta excursió es va editar una guia titulada Cuenca potásica y Pirineo Central, redactada conjuntament per Marià Faura i Agustín Marín, en la qual el mateix Bataller diu «Té la guia 213 pàgines il·lustrades (...) que donen idea de l’avenç que tenen les investigacions geològiques a la nostra terra, sense cap ajut oficial».


L’altra excursió oficial del congrés (l’anomenada C-4, de 9 dies de duració), dirigida pels Drs. Bataller, Marcet, Larragán i San Miguel de la Cámara, va portar als congressistes a Olot per tal d’observar el vulcanísme d’aquesta comarca, tot passant per Cardona, Berga i Ripoll. Quan van arribar a Berga, els congressistes van ser rebuts per l’enginyer de mines, i propietari de l’empresa «Carbones de Berga S.A.», José Enrique de Olano, comte de Fígols, qui va posar la seva casa senyorial a disposició dels participants perquè s’hi poguessin allotjar. El Dr. Bataller explica que «les atencions que tingué per a tothom, seran el millor record que de tan distingit pròcer sempre servaran els expedicionaris».

La mansió de José E. de Olano, comte de Fígols, a l'actualitat

Els congressistes a Fígols-Les Mines

L’endemà els congressistes van visitar les mines de lignit de Sant Corneli. També es van visitar les mines d’hulla de Surroca on van ser obsequiats amb bells exemplars de falgueres fòssils. La guia d’aquesta excursió, titulada Cataluña. Cuenca potásica-Cretácico de Berga-Región volcánica de Olot, va ser redactada conjuntament per A. Marín, J.R. Bataller i J. Marcet, i d’ella se’n va fer una traducció al francès.

Els expedicionaris a Olot

Mossén Josep R. Bataller acaba el resum d’aquell congrés dient: «És d’esperar que el foc sagrat de les ciències geològiques, encès pels mestres Almera, Vidal i Font (...), avivat per la grandiosa manifestació científica (...), s’aflamarà i prendrà en nous cors que el mantindran perenne per a les noves generacions»... i, poc o molt, així va ser. Però aquesta ja és una altra història.

Per a més informació, cliqueu aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada