Amics del Museu: MUSEU VIRTUAL. Fòssils del Juràssic inferior (Lias)

En anteriors “visites” al Museu vam poder veure els fòssils corresponents als períodes del Carbonífer superior i Permià, que s’exhibeixen a la vitrina 26 i part de la vitrina 27, i també vam veure els fòssils del Triàsic que es mostren a les vitrines 27, 28 i 29. Totes aquestes vitrines estan situades a la part dreta de la sala d’exposició.

Vitrines on s'allotgen els fòssils del Juràssic

Els fòssils que s’exposen al Museu pertanyents al següent període, el Juràssic, es troben dins les vitrines 30, 31 i 32. Així a la vitrina 30 es mostren fòssils del Juràssic inferior (o Lias), a la vitrina 31 estan els fòssils del Juràssic mitjà (o Dogger) i a la vitrina 32 es poden observar els del Juràssic superior (o Malm). També hi ha una vitrina, la número 53, que es troba situada a l’extrem esquerre i de manera lateral, on s’hi exposen diversos exemplars originals (i també algunes còpies) de fòssils extrets de la famosa pedrera de Solnhofen (Baviera, Alemanya) del Juràssic superior.

Espai on es troben els exemplars de la pedrera de Solnhofen

També s’ha d’esmentar que en les dues vitrines que allotgen la tipoteca, situades a l’angle esquerre de la sala d’exposició i amb els números 1 i 2, es poden també observar nombrosos exemplars de fòssils d’aquesta època.

Vitrines que allotgen la tipoteca

Dins la vitrina dedicada al Juràssic inferior (Lias), es poden observar els clàssics ammonits del gènere Hildoceras, característics del pis geològic Toarcià inferior, en els quals hi destaca un conjunt de costelles, a la meitat externa de la conquilla, i un pronunciat solc longitudinal a la meitat del flanc. La meitat interna de la cara és llisa o amb una ornamentació poc marcada.

Exemplar d'Hildoceras levisoni del Toarcià d'Albarracin

Altres ammonits del Lias són els de l’espècie Amaltheus margaritatus que es caracteritzen per tenir unes costelles ondulades i una quilla en forma de cresta.

Amaltheus margaritatus del Domerià de Camarassa

En aquesta vitrina també es poden observar altres restes de cefalòpodes com són els belemnits, paraula que prové del grec belemnon que significa projectil. Els belemnits s’han interpretat com l’esquelet intern d’un animal semblant a un calamar, ja que en el seu interior es pot observar un fragmocon que faria la funció dels dipòsits camerals en amonoïdeus i nautiloïdeus.

A la vitrina dedicada al Lias, però, el que hi destaquen són els braquiòpodes, uns animals marins filtradors amb un esquelet extern format per dues valves articulades anomenades valva dorsal (o braquial) i valva ventral (o peduncular). Viuen generalment ancorats al fons del mar gràcies a un peu carnós o a unes espines que surten de la valva ventral. També n'hi ha que estan directament cimentats al substrat.  De braquiòpodes se’n troben des dels inicis del Paleozoic i fins a l’actualitat, encara que a partir de les extincions del Devonià i del Permià estan en clara regressió a favor dels mol·luscs lamelibranquis més ben adaptats. Al Juràssic inferior (Lias) es troben principalment braquiòpodes de les famílies dels rinconèl·lides i terebratul·lides i, encara, alguns de les famílies dels espirifèrides.

Del conjunt de braquiòpodes del Lias cal distingir els de l’espècie Lobothyris punctata, uns terebratúlides molt abundants a l’Europa submergida per aquesta època. Altres terebratúlides són Aulacothyris resupinata i Aulacothyris iberica. També estan Plesiothyris verneulli, Telosthyris jauberti i Terebratula davidsoni.

Dins la família dels rinconèl·lides cal distigir els de l’espècie Homoeorhynchia cynocephala amb la seva ornamentació característica a base de grans costelles radials i la seva sutura frontal en un zig-zag molt pronunciat.

Altres de la mateixa família, i presents a l’exposició, són Homoeorhynchia meridionalis, Stolmorhynchia bauchardi, Quadratirhynchia attenuata i Homoeorhynchia batalleri, dedicada al Dr. Bataller qui fou director del MGSB als anys 30 del passat segle.

També es poden observar braquiòpodes de la família dels espirifèrides com són dos bells exemplars de les espècies Dispiriferina oxyptera i Liospiriferina rostrata.

També dins del grup dels mol·luscs tenim alguns representants de la classe dels bivalves com són  Pseudopecten aequivalvis, Pholadomya reticulata, Lima punctata, Gryphaea calceola i Chlamys textoria. Del grup dels equinoderms només hi ha algunes tiges dels crinoïdeus del gènere Isocrinus.

Finalment cal esmentar que dins la tipoteca també hi ha diversos exemplars corresponents al Lias com són els neotipus de braquiòpodes Terebratula jauberti (var. depressa),  Rhynchonella batalleri i Soaresirhynchia flamandi, del Toarcià d’Alfara (Tarragona). Altres braquiòpodes del Lias, que també són neotipus, són Soaresirhynchia rustica, del Toarcià de Cirujeda, i  Rhynchonella dumbletonensis (var. attenuata) del Domerià de Terol.

També es poden observar el bivalve Pachymya carrascoi del Pliensbachià d’Obón, i l’equinoïdeu Geocoma magna, una ofiura del Toarcià d’Alfara (Tarragona).

Si voleu veure els fòssils del Juràssic mitjà (Dogger), cliqueu aquí.